EN FAMÍLIA

Convulsions febrils

Tres o quatre de cada cent nens tindran al llarg de la seva infància una convulsió febril. Són episodis molt angoixants per als pares, però en realitat autolimitats i benignes. La majoria dels nens tindran només una convulsió a la vida, però d’altres la repetiran. Habitualment es produeixen entre els sis mesos i els cinc anys, sobretot entre l’any i els dos anys d’edat. Típicament hi ha sacsejades o espasmes de les quatre extremitats, pèrdua de coneixement i emissió d’orina. També pot fer-se caca o vomitar. La crisi sol durar menys de cinc minuts, i després el nen queda una estona com marejat o endormiscat, de vegades fins a una hora.

Antigament es feien electroencefalogrames als nens que havien tingut una convulsió febril típica, i es tractaven durant mesos o anys amb fenobarbital. Avui sabem que l’electroencefalograma no serveix de res en aquests casos, i que el tractament és més perillós que útil. Quan les convulsions duren més de quinze minuts, o afecten només una part del cos (encara que després s’estenguin), o es repeteixen abans de 24 hores, s’anomenen atípiques. En alguns d’aquests casos, els metges voldran fer més proves. Però habitualment també les convulsions atípiques són benignes i no tenen conseqüències.

He decidit parlar d’aquest tema després de veure una pel·lícula en què un dels personatges diu: “Quan un nen té una convulsió, tens només 15 minuts per arribar a urgències, o s’hi queda”. Quina por, els pares que sentin això, vaig pensar. Tranquils, és pel·lícula. A la vida real cap nen “s’hi queda” per una convulsió.

Quan un nen té una convulsió, es recomana:

Col·loqueu-lo de costat (posició lateral de seguretat), per si vomita.

No intenteu subjectar-lo.

No intenteu ficar-li res a la boca (això que “no es mossegui la llengua” també és pel·lícula).

No li doneu cap medicament mentre convulsiona, ni antitèrmic (no eviten les convulsions) ni antiepilèptic (excepte en casos molt concrets, en què un metge ho hagi receptat).

Mireu l’hora. Si dura més de cinc minuts, truqueu a urgències.

Si es pot, filmeu la crisi.

Les convulsions febrils no fan malbé el cervell, no indiquen que la malaltia és greu (qualsevol febre lleu les pot causar), no són motiu per deixar de vacunar. I molt rarament anuncien una epilèpsia posterior.