20/04/2019

Contes de riure per anar a dormir

2 min

Ja fa temps que no dissimulo i quan s’acosta Sant Jordi ja no busco cap excusa barata per fer-me autobombo. Així que disparo.

El nou llibre que publico té un títol d’aquells que empeny els amants de la literatura infantil i juvenil a irrompre en tromba a les llibreries per demanar-lo: 'Contes de riure per anar a dormir' (Editorial Cruïlla, amb il·lustracions de Mercè Canals). D’acord, potser l’expressió “en tromba” és una exageració fruit d’una fe excessiva en el poder del màrqueting d’aquest article, però mentre els lectors irrompin a les llibreries ja n’hi ha prou.

El cas és que el llibre està pensat perquè la lectura d’abans d’anar a dormir faci petar de riure, tant als progenitors que llegeixin els contes del llibre en veu alta, com als seus menors d’edat a càrrec (MEC). Són deu contes on crec que es nota que m’ho he passat especialment bé escrivint. N’hi ha cinc que he recuperat de l’avern de la descatalogació (cosa que em fa especialment feliç) i cinc de nous (cosa que també em fa especialment feliç). Hi trobareu progenitors bojos pel running, un pirata obsessionat pel pernil, una bruixa mandrosa, uns campions mundials de globus de xiclet i molts més personatges i situacions esbojarrades.

Quan els MEC eren petits, l’estona de lectura gairebé sempre era un moment bonic. I si no funcionava era per estrès de la seva progenitora, que tenia massa coses al cap, o perquè ja n’estava farta de llegir el mateix llibre unes mil tres-centes vegades. O perquè els tres MEC alhora em demanaven que els llegís tres contes diferents. Però quan aconseguia la quadratura quàntica d’estar per tots tres, o per un i prou, aquell moment de llegir plegats era tendríssim, i l’enyoro. I quan gaudíem més era quan rèiem amb les animalades d’un ànec que volia anar en bici, o amb les aventures del Pitus i els seus amics, i tants altres personatges que ens connectaven a la vida a través de l’humor.

Espero que el meu nou llibre pugui aconseguir aquesta connexió còsmica entre progenitors i els seus MEC, i que l’estona de lectura compartida que tinguin els faci oblidar que la casa està potes enlaire, que han tornat a no fer-nos cas a la primera i que, de nou, l’aliment de color verd ha quedat abandonat al plat.

Amics i amigues, espero que aquest Sant Jordi llegiu i compreu llibres de gust!

stats