Quan els nostres fills eren petits i arribàvem a aquestes dates, tenien un gran interès en la bústia de casa. El motiu? Que de tant en tant hi havia catàlegs amb pàgines i pàgines a tot color i purpurina, plenes de tota mena de ninos, nines, artefactes i andròmines (de llibres només n’hi havia en el de l’Abacus). Amb el preu i sovint fins i tot amb un requadret en blanc sota cada joguina i aquella frase tan terrible de “Ho demano!”

La meva dona i jo vam provar estratègies diverses (censura, desaparició, allunyament, lectura compartida…) i la que va quedar més va ser, segurament, la del desprestigi : un dia érem tots quatre a l’ascensor pujant a casa i, tot fullejant nosaltres el catàleg -per si hi havia alguna bestiesa especialment perillosa-, la meva dona va concloure: “Això és tòxic!” L’any següent, el nostre fill ens va sorprendre assenyalant un catàleg i dient: “Mireu, un tòxic!” D’ençà d’aquell dia, els catàlegs de regals -per a ells i per a nosaltres- són i seran sempre els “tòxics”.

I l’altra estratègia que també ens va funcionar molt bé va ser la de la capsa dels desitjos. Vam folrar amb paper bonic una capsa de sabates -de quan duien sabates petites-, hi vam retallar una ranura a la tapa i vam explicar als fills que quan a qualsevol de nosaltres se’ns acudís una cosa que volíem, l’havíem d’escriure en un paper (o retallar-la d’un “tòxic”) i ficar-la a lacapsa dels desitjos. Així, quan havíem d’escriure la carta als Reis, o s’acostava l’aniversari d’algú, obríem la capsa i ens miràvem els desitjos. El millor de tot és que, força sovint, hi havia desitjos que, amb una mica de temps, ja no eren tan desitjats. Va ser una bona estratègia per exercitar la paciència i també per encertar molt més els regals!

La paciència no és un valor gaire a l’alça en aquesta època nostra de “Ho veig, ho vull, ho tinc”, però és fonamental per superar adversitats, desenvolupar els talents i adquirir-ne de nous, gaudir de tot el que hem estat esperant i, en general, viure amb acceptació alegre, i no amb resignació amargada o frustració rabiosa.

No sempre tinc coses a dir, però això sí que us ho diré: cultiveu la paciència, feu que aquest temps previ a Nadal estigui ple de dies d’il·lusió senzilla… i buit de dies “tòxics”!