A l'escola, pares ben implicats

"Als meus tres fills els agrada que sigui de l'associació de mares i pares (AMPA) de l'escola", explica la Patrícia Sarrias. És la presidenta de l'AMPA de l'Escola Pere IV, del Poblenou de Barcelona, i assegura que a les seves criatures els ha reforçat el sentiment de pertinença a l'escola el fet que ella hi estigui tan implicada.

En una tarda de febrer, mentre la junta de l'AMPA està reunida amb els pares delegats de classe, els de la comissió de festes estan immersos en els preparatius de Carnaval. Volen forrar amb mil i un colors el camió amb què sortiran de l'escola a la rua del barri. Per això, en les setmanes prèvies de les dates de disbauxa han ocupat una aula amb tisores, papers de tots tipus, cel·los i coles d'enganxar. Algunes criatures també els ajuden; d'altres estan fent extraescolars a la mateixa escola i saben que quan acabin tenen els pares dins d'una aula. I encara uns altres han marxat amb els pares (homes). "A la junta hi tenim dos homes, però a la coordinadora d'AMPAs de les escoles del barri totes som dones". És el perfil predominant, asseguren.

La Patrícia va decidir participar en l'AMPA perquè creu en la vida associativa per millorar la realitat. "En el cas d'una AMPA, hi guanya l'escola i, per tant, hi ha una repercussió directa en els meus fills i, esclar, en totes les criatures".

Aportacions

Per si algú en té dubtes, la Patrícia i la junta comencen a relatar tot el que fan: gestionen les hores d'acollida de matí i de tarda; gestionen les extraescolars per als alumnes i per als pares (que mereixen un paràgraf a part!); s'impliquen en les dates festives del calendari perquè tots els infants hi puguin participar a un cost molt baix, com per exemple per Carnaval, quan preparen disfresses molt econòmiques; fan Escola de Pares per orientar els adults en l'educació dels fills; fan actes solidaris en col·laboració amb el Banc dels Aliments, a qui aporten menjar empaquetat recollit a l'escola, i amb les ludoteques del barri, a les quals donen joguines. I, per acabar, que s'escriu molt ràpid, aporten una partida econòmica a l'escola, perquè l'equip directiu la destini a cobrir les necessitats que tingui (com ara finançar pissarres digitals).

Les extraescolars de l'AMPA per als pares són: body balance (els dimarts), batucada (els divendres), futbol (els dimecres) i aeròbic (els dijous). "Hi ha moltes famílies que en fan al mateix temps que els fills en fan d'altres, i està bé perquè teníem la necessitat de fer també activitats d'adults, però la falta de temps i els preus ho impossibilitaven".

Mentre la Patrícia ha fet el relat de tot el que l'AMPA fa per l'Escola Pere IV, altres membres de la junta expliquen que el 93% de les famílies són sòcies de l'AMPA, i paguen una quota de 66 €. I a partir d'aquí, resumeixen contents tot el que l'escola aporta a les famílies. "Ens hi trobem a gust, perquè anem tots a l'una per aconseguir el millor". I la Patrícia afegeix: "Pensa que moltes vegades els meus fills em pregunten si avui tinc reunió d'AMPA, perquè els agrada quedar-se a l'escola". El gran ensenyament que aporta implicar-se en l'AMPA, diuen els de l'Escola Pere IV, és que es fan proper el centre: "Tenim complicitat amb els mestres, amb els equips directius, amb l'escola en general".

El paper de l'AMPA

A la Fundació Jaume Bofill, la directora del projecte Famílies amb Veu, Marta Comas, explica les conclusions de dos anys d'estudi juntament amb les principals federacions d'AMPA de Catalunya (Fapac, Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya; CCAPAC, Confederació Cristiana d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya; Fapaes, Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes d'Ensenyament Secundari; Fapel, Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes d'Escoles Lliures; AEC, Agrupació Escolar Catalana, i Fampadi, Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Alumnes amb Discapacitat Intel·lectual). "Hem fet tres enquestes paral·leles: una a les AMPA; una altra a una mostra de 1.500 famílies en què els preguntàvem què els mou a participar-hi, i una tercera als equips directius de les diferents escoles". I quines són les conclusions? Una gran majoria de centres educatius de Catalunya (un 97%) compten amb una AMPA, i un 81% de les famílies hi estan associades.

Les AMPA són un model associatiu "lleuger i eficient", perquè amb un màxim de quinze persones s'organitzen per proveir els serveis bàsics, que, en gran part, són els que concilien la vida familiar amb la laboral. Els serveis són les acollides de matí i de tarda, els menjadors i les extraescolars. "Esclar que hi ha excepcions, perquè hi ha AMPAs que s'encarreguen d'alguns d'aquests serveis i d'altres que no, però les dades revelen que un 92% de les AMPA són capaces d'oferir serveis bàsics a les famílies", diu Comas. Però la idea bàsica és que l'AMPA, a part de donar suport a l'educació que imparteix l'escola, és la que fa tot el possible per conciliar vida laboral i vida familiar.

Tot i això, continua relatant Marta Comas, el model de l'AMPA té riscos. "Sobreviuen en gran part amb l'aportació econòmica de les famílies: un 28% dels ingressos de les AMPA provenen de les quotes dels socis i un 60,7% dels seus ingressos vénen dels serveis que gestionen". De manera que "és menys del 5% la quantitat d'ingressos que els arriba de les subvencions públiques". Així que "les AMPA funcionen perquè les fan funcionar les famílies", continua Comas.

El bon camí

I encara més. Com que els nuclis actius de les AMPA acostumen a ser de 15 persones, l'equip pot sobresaturar-se ràpidament si no busca estratègies. El projecte Famílies amb Veu assenyala quines haurien de ser. 1) Garantir un bon sistema d'informació cap a totes les famílies que les motivi a implicar-se en les activitats de l'AMPA. 2) Obrir un ventall de possibles activitats en les quals pugui participar, des de la més puntual i còmoda fins a la més permanent i feixuga. Ha de detectar el capital humà de cada centre educatiu i captar-lo per enriquir les potencialitats de l'AMPA. 3) Establir complicitats amb la resta d'iniciatives i espais de participació existents al centre, com els pares delegats, les comissions mixtes, les consultes, les campanyes, les trobades, etc., perquè uns impulsen els altres. 4) Les federacions d'AMPAs han de garantir els serveis d'assessorament i consultoria que ofereixen a les AMPA, per poder externalitzar aspectes de gestió administrativa que sovint les ofeguen.

Malgrat tots els malgrats, el model és eficaç, perquè "l'AMPA canalitza amb fluïdesa la relació entre famílies i escola", perquè les direccions les valoren com a intermediaris. I tot això tenint en compte que en l'AMPA cada una de les famílies hi col·labora segons les seves possibilitats, perquè "el projecte Famílies amb Veu ha demostrat que hi ha moltes maneres de participar-hi".

Feina reconeguda

També són valorades pel departament d'Ensenyament. La directora general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Meritxell Ruiz, ressalta "el treball conjunt de les associacions de mares i pares d'alumnes amb els centres educatius en l'educació d'infants i joves". Les considera "imprescindibles als centres per facilitar la participació de les famílies en les activitats que es realitzen, contribuir a la millora de la qualitat del sistema i facilitar la prestació de serveis fora de l'horari lectiu". Meritxell Ruiz també sosté que "el treball conjunt entre escola i família, mitjançant les AMPA, permet dur a terme una acció coherent i coordinada en l'educació d'infants i joves".

Per tot plegat, el projecte Famílies amb Veu, dut a terme per la Fundació Jaume Bofill i les principals federacions d'AMPA de Catalunya, conclou que les AMPA necessiten que se les escolti més. "En un centre educatiu el màxim òrgan de govern és el consell escolar, en què estan representades les famílies, però en què tenen la sensació que les seves opinions no tenen gaire pes en la presa de decisions". L'estudi ha revelat que les AMPA voldrien participar més en la programació anual del centre, en la selecció dels professors o de la direcció i també en el procés d'admissió d'alumnes, perquè tot fos més transparent.

En l'àmbit polític, "l'estudi també ha demostrat que les AMPA volen tenir més lideratge social, perquè políticament es convoquen sempre tots els sectors educatius, però les AMPA sempre hi són absents". I hi són absents quan es decideixen temes tan importants com la posada en marxa de la jornada compactada, per posar-ne un exemple. "La conclusió final, doncs, és que les AMPA han de poder tenir més veu, perquè com que són una part tan activa en l'educació de les criatures mereixen que se'ls doni més responsabilitats".