Un quart d'hora de lectura diària a casa durant la primària equival a un curs escolar més

BarcelonaLes demolidores dades de l’informe PISA recollien que Catalunya ha obtingut la puntuació més baixa en comprensió lectora, per sota de la mitjana de l’estat espanyol i de la resta dels països de l’OCDE. Aquests resultats –que també coincideixen en altres coneixements, com ara les matemàtiques, i que han posat en alerta el departament d’Educació– se sumen als que el passat mes de maig posava en evidència l’informe internacional PIRLS, que també situava els alumnes catalans de quart de primària a la cua de l’Estat en comprensió lectora. Aquest primer diagnòstic va convertir-se a principis d’aquest curs escolar en l’origen de la iniciativa A casa, llegim en veu alta, engegada per la Confederació Cristiana d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes de Catalunya (CCAPAC), que agrupa les associacions de famílies de 400 escoles d’iniciativa social.

La campanya vol implicar les famílies en crear hàbits lectors a casa que complementin la tasca dels centres educatius. De fet, des de la CCAPAC incideixen en el fet que no tota la responsabilitat ha de recaure en les escoles i remeten a l’Anàlisi del context de l’alumnat de sisè de primària a Catalunya. Curs 2021-2022, que assenyala que només en un 21,5% de llars catalanes s’hi llegeixen llibres habitualment i en un 13%, mai o només un cop l’any. “Vam calcular que si es llegien 15 minuts cada dia a casa al llarg de la primària equivalia a un curs escolar més. La dada impacta, però és prou fàcil esgarrapar 15 minuts cada dia per dedicar-los a llegir amb els teus fills”, expressa Maria Gajas, professora de llengua i literatura catalana a secundària i assessora d’aquesta campanya. La iniciativa es promociona a través de les xarxes socials amb recomanacions lectores per part de les mateixes famílies i de docents de les escoles.

“Quan llegim a casa en veu alta és com si fos festa major. Ens posem les dues al llit i ho fem com si fos una obra de teatre, anem interpretant el conte. Moltes vegades, és la Dana qui me l’explica a mi. És molt bonic perquè, quan l’escoltes, veus que es posa en el paper”, explica Melissa López, mare de la Dana, de 8 anys. Elles fa gairebé dos anys que ho posen en pràctica i asseguren que els ha servit per canviar el “s’ha de llegir” per “una estona de relax mentre llegim”. López recorda que va començar les lectures en veu alta perquè la seva filla s’ho passés bé, però com que ella també es diverteix, no els ha suposat mai cap obligació.

“Els petits sempre estan observant i s’educa amb l’exemple. Quan jo em poso a llegir al ferrocarril, ella es posa al meu costat i llegim juntes. La Dana ara té més interès en els detalls i en enllaçar allò que llegeix amb la vida real”, assenyala López. Alhora, reconeix que, comparativament, la Dana és més àgil llegint que la seva germana quan tenia la mateixa edat.

Ni obligar ni amb presses

Segons dades compartides per la CCAPAC, la lectura en veu alta facilita i potencia la comprensió lectora, desenvolupa tècniques d’expressió oral, millora la capacitat d’escolta i potencia el pensament crític i creatiu, entre molts altres beneficis. En aquest sentit, David Bueno, doctor en biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona, advertia fa unes setmanes al congrés Cor Lector, organitzat per Glifing i Avesedari, sobre com fer aquestes sessions de lectura en veu alta perquè siguin beneficioses per a totes les parts implicades. “És important tenir en compte l’ambient que generem quan estan aprenent a llegir. Si els obliguem a llegir en veu alta amb presses i amb disgust és millor no fer-ho, ja que fa que relacionin aquest aprenentatge amb una sensació incòmoda”. Al seu parer, llegir en veu alta també ha de servir perquè els infants es diverteixin amb el llenguatge amb la persona amb qui més a gust es troben.

“Amb la lectura en veu alta es fomenta la conversa i la reflexió”, explica Marta Gutiérrez, que també dedica estones a llegir en veu alta amb les seves filles, la Carla de 7 anys i la Xènia, de 13. Reconeix que hi ha dies que no troben aquests minuts per fer-ho, però que hi ha altres dies que hi dediquen més estona. “Al final, tot això serveix per veure que llegir és un plaer i ho has de fer en un moment que t’encaixi. Un cop es converteix en una obligació, perd tot el sentit”, reflexiona Gutiérrez. També aposta per les lectures teatralitzades, que contribueixen a la diversió i a crear vincles entre mare i filla, i per títols que transmetin valors o missatges que convidin després a la reflexió conjunta. “De totes maneres, al col·legi ens ho van recomanar perquè, especialment la petita, agafés destresa a l’hora de llegir i la veritat és que he notat una evolució molt important en poc temps”.

Gajas assenyala que els alumnes que llegeixen a casa en veu alta tenen més vocabulari, una expressió oral més rica i una expressió gramatical més complexa que els seus companys. “Es nota molt, ja no només pel bagatge cultural que tenen, sinó per les referències que utilitzen i les connexions culturals que fan. Estan a anys llum de qui no ha tingut la sort de fer-ho a casa”, indica. Però, més enllà, aquesta campanya vol ajudar a crear gust per la lectura i que es converteixi en un plaer només pel fet d’associar-lo a estones boniques compartides a casa. “Després ja vindrà el moment en què es faran grans i deixaran de llegir, segurament. Però no passa res, perquè la feina feta abans, després retorna. És com un bumerang”.