¿Llibres per a nenes i per a nens?

“Hola, bon dia. Vinc a comprar un conte. Però que sigui per a nena, eh?” Atenció! Aquesta situació passa més sovint del que ens pensem. Clients que entren a la llibreria i encara demanen un llibre per a nen o un llibre per a nena. ¿És que potser tenen sexe, els llibres? ¿És que potser hi ha temàtiques no aptes per a tothom? Paula Jarrín, al capdavant de la llibreria Al·lots de Barcelona, i Fe Fernández, al capdavant de la llibreria L’Espolsada, de les Franqueses del Vallès, ens parlen de la seva experiència. “Els clients potser no demanen un conte per a nen o nena, però quan els hi ensenyes et diuen: és per a un nen (o nena), eh? Aleshores intento explicar que la bona literatura és per a tothom”, ens diu la Fe. La Paula afegeix que sovint s’ha de mossegar la llengua quan algun client li demana un llibre citant un gènere en concret: “Recordo que una vegada, quan una clienta em va dir si era per a una nena o per a un nen, com que ja estava molt cansada i tenim força confiança, li vaig dir: «¿Amb què llegim?» I ella, pobra, tota desconcertada, em va mirar i em va dir: «Amb els ulls i amb el cap». I jo li vaig dir: «¿Ho veus, que no fem servir els genitals? Doncs els llibres no són per a nens o per a nenes»”.

PERSONATGES FEMENINS

Assumint que no hi ha (o no hi hauria d’haver) temàtiques aptes per a un sexe o un altre, passem a parlar dels estereotips en els protagonistes. És cert que durant molts anys les obres s’han omplert de personatges masculins que arrosseguen l’acció i de personatges femenins més aviat secundaris i febles. Tanmateix, sembla que això està començant a canviar. La Fe ens comenta: “Encara costa trobar personatges femenins valents, agosarats i que no siguin fleumes; nenes que participin de la vida. Es nota molt en la literatura nòrdica, que ens porten avantatge. El que sí que hi ha és una moda, i per a mi cal anar amb compte de no saturar el mercat de llibres de nenes i per a nenes. És una perversió. Aquests llibres els han de llegir també els nens i no els podem excloure si volem anar a l’arrel del problema”. Segons la Paula, és interessant tenir en compte que “es fan productes (i no llibres) pensant en el comprador (i no lector)”. “És a dir, es fan llibres adreçats a lectores -amb rosa, purpurina, etc.- pensant en una lectora, ja que les enquestes de màrqueting indiquen que hi ha més lectores en totes les franges d’edat. Però hem de distingir entre producte en forma de llibre o literatura”, afegeix.

Tot i així, les llibreteres pensen que s’està produint un canvi en sentit positiu i que a poc a poc els protagonistes femenins van guanyant terreny en un sentit ampli. “Crec que fa temps que en els personatges femenins es veu l’espurna del canvi: penso en l’Úrsula, la petita dels tres bandits de 'Tomi Ungerer' (1961), que és total, forta, sola i capaç de canviar el món. D’autors d’aquí tenim la Rut, de 'Camins de nit' -la trilogia 'La llum d’Artús' -, de Raimon Portell, tan complexa i serena a la vegada, o la punxadiscos de 'Cor de cactus', d’Anna Manso. Les dones al paper que li correspon, però totes elles sense anul·lar cap home. Simplement en igualtat de condicions”, ens diu la Paula, a qui veiem a la fotografia envoltada de llibres que trenquen amb els estereotips de gènere.

NOUS MODELS DE FAMÍLIA

Sigui com sigui, estem assistint a un canvi pel que fa al gènere dels protagonistes de les històries i a una intenció per part de tots -editorials, autors, il·lustradors...- de trencar amb els estereotips de gènere. “Ja fa temps que anem pel bon camí, tot i que encara queda camí per recórrer. Hem de perdre la por a trobar pares omplint la nevera i estenent la roba, i mares que se’n vagin de viatge per feina”, comenta la Fe. D’altra banda, el model de família comença a canviar de mica en mica. De trobar-nos un model de família bàsicament heterosexual i basat en el patriarcat, comencem a veure nous models familiars -tímids, encara- que intenten mostrar la societat que ens envolta. “Aquí faria una distinció entre el llibre de ficció i el de no-ficció. Dins de l’àmplia oferta podem trobar llibres de no-ficció en què es parla de tot tipus de famílies. Penso en el llibre 'Familiari', de Comanegra, per exemple. Amb relació a la ficció -tant infantil com juvenil- trobem altres possibilitats com ara famílies d’una mare o un pare, famílies ajuntades, i menys exemples de famílies amb dues mares o dos pares. El tema, crec, és no ficar la diversitat amb calçador, sinó representar una realitat”, exposa la Paula.

La literatura juvenil tampoc es lliura dels estereotips. En moltes de les històries que consumeixen els joves (podríem discutir llargament si són “productes” o literatura) apareix amb força el concepte d’amor romàntic. En resum: la noia que coneix un noi i ho abandona tot per anar-se’n amb ell i viure plenament el seu amor. “La saga 'Crepuscle' -ens diu la Paula- té al darrere una cosa més perillosa que l’amor romàntic, i és el paper de la dona. A casa, encarregant-se de la llar i dels fills, entregada en cos i ànima al mascle dominant. Em preocupa més el paper de la dona i de l’home que l’amor tòxic, perquè molts lectors s’hi poden veure reflectits i a partir d’aquí fer un clic. Ara, no pot ser que a l’oferta de llibres només tinguem l’amor tòxic com a tòpic. Les formes d’amor entre els joves són complexes i per a molts joves que estan transitant-lo és un dels temes centrals de la seva vida”. En aquest sentit, tant la Paula com la Fe insisteixen que cal vigilar alguns continguts de novel·les per a adolescents pels seus rols clarament sexistes. I totes dues coincideixen en el mateix títol: la novel·la 'After'. “Per a mi el fenomen 'After' és cosificació de la dona, maltractament, vexació, tot vestit de romanticisme... Amb aquesta saga cal fer molta pedagogia”, ens diu la Fe.

LES COBERTES

I passem a un dels aspectes que primer ens entren pels ulls. Les cobertes dels llibres, determinants per a la tria i compra de llibres. “Hi ha editorials que aposten per cobertes sexistes, sí -diu la Fe-. I a mi això em molesta molt, fins al punt que miro d’evitar-los a la llibreria. Jo no vull tenir una llibreria de color rosa i blau cel! ¿Des de quan els colors han de tenir aquesta càrrega simbòlica?” Però segurament aquí hi ha la capacitat de tria i valoració per part dels llibreters. Entendre quin tipus de llibres té entre mans i quins vol descartar per a la seva llibreria. “Perquè entre tota l’oferta, la tria que fem és la que parla de nosaltres. I també ho fan tots aquells llibres dels quals no en dic ni piu”, ens diu la Paula. La Fe puntualitza: “Amb la literatura infantil i juvenil som molt curosos perquè els lectors petits són els lectors adults de demà; per tant, és important que accedeixin a qualitat narrativa, d’estil, il·lustració... Eduquem en la mirada i en l’escriptura”.

Tria experta que fuig dels estereotips

• Paula Jarrín, de la llibreria Al·lots (Barcelona), ens fa algunes recomanacions de llibres que trenquen amb els estereotips de gènere: 'El vol protector de l’harpia', de Ricardo Alcántara i il·lustrat per Jordi Vila Delclòs, editat per Animallibres. 'Duna', de Muriel Villanueva, il·lustrat per Ferran Orta, editat per Babulinka Books. 'L’arbre de les mentides', de Frances Hardinge, traducció d’Albert Torrescana i editat per Bambú. 'Tothom hauria de ser feminista', de Chimamanda Ngozi, amb traducció de Scheherezade Surià i editat per Fanbooks.
• I aquestes són les recomanacions de Fe Fernández, responsable de la llibreria L’Espolsada (Les Franqueses del Vallès): 'Cor de cactus', d’Anna Manso, editat per Cruïlla. 'Qui necessita la foto d’una fada?', d’Albert Juvany, editat per Animallibres. 'La veritable confessió de la Charlotte Doyle', d’Avi, amb traducció de Lluís-Anton Baulenas, publicat per Editorial Bambú. 'Héctor, el hombre extraordinariamente fuerte', de Magalí Le Huche, publicat per l’editorial Adriana Hidalgo.