OLGA VALLEJO

Cicatrius amb una altra història

Un llibre solidari escrit a partir de relats d’infants hospitalitzats

Pallapupas han transformat les històries reals de nens hospitalitzats en històries fabuloses / GETTY Zoom

Hi ha llibres que emocionen, i 'Cicatrius amb una altra història' n’és un. Quan llegeixes que el tauró Bernat neda amb una cicatriu al pit però amb l’aleta ben alta perquè pocs taurons superen un cop com el que ell ha patit; que la fada Manar pot vèncer qualsevol batalla, i que en Marc i l’Adam saben que junts es poden enfrontar a qualsevol enemic, saps que al darrere hi ha en Bernat (8), la Manar (10), en Marc (8) i l’Adam (12), nens i nenes hospitalitzats a Sant Joan de Déu capaços de convertir les seves cicatrius en motiu d’orgull, tot un reflex de la seva valentia.

NATURALITZAR LA MALALTIA

L’aventura va començar quan l’agència Momentum-McCann World-group Barcelona va proposar a l’ONG Pallapupaspublicar un llibre de contes amb les històries de nens i nenes que havien passat per un procés dolorós i, a causa d’això, els havia quedat alguna cicatriu. Donen visibilitat a experiències -operacions, trasplantaments i malalties- que els marquen la pell. “Es tracta de transformar la cicatriu en un record positiu”, explica la Gelocatila, pallassa de Pallapupas des de fa tretze anys, a qui li encanten les abraçades. Per a la Gelocatila un dels punts forts del llibre és que educa en valors, és una oportunitat per aprendre del que ens ha passat i la possibilitat d’ajudar altres infants en situacions semblants: “Quan es passa temps a l’hospital pots sentir-te exclòs, el teu entorn continua avançant però tu fas una parada, per això a vegades costa continuar. Experiències com ara publicar el llibre ajuden a naturalitzar la malaltia. Com més la naturalitzis, més valent et sents i més endavant pots tirar”.

Els contes donen visibilitat a experiències -operacions, trasplantaments i malalties- que els marquen la pell

A partir de la proposta de McCann es van posar en contacte amb il·lustradors i editorials. Estrella Polar va ser el segell que va apostar per fer realitat el llibre. La seva editora, Cristina Feliu, assegura que tothom ha cregut en el projecte des del principi: “Tots -creatius, il·lustradors- hi hem col·laborat altruistament. Els beneficis es destinen íntegrament a l’ONG Pallapupas. El resultat final és realment maco, els protagonistes han patit circumstàncies molt dures i malgrat tot han sabut capgirar-les. És una lliçó de vida per a tothom. Tots tenim les nostres cicatrius i el llibre ens ajuda a superar-les”.

EL PROCÉS CREATIU

L’Anna, la mare d’en Bernat, recorda que el dia que els Pallapupas estaven buscant històries sobre cicatrius ells acumulaven vuit o nou hores de químios i proves a l’hospital. “En Bernat va preguntar qui acompanyava els Pallapupas. Eren una de les il·lustradores i un dels creatius que han donat forma als contes. Li feien preguntes a en Bernat i ell n’anava dient cada vegada de més grosses. Mitja hora més tard ja tenien la història”. El recull de contes l’han fet els infants amb l’ajuda dels Pallapupas, que han transformat les cicatrius reals en històries fabuloses. Quan l’agència va tenir les històries, les van adaptar a l’estil d’un conte. Després les van enviar als il·lustradors, que van fer propostes d’esbossos i paletes de color. Manuela Montoya, que és la il·lustradora del llibre juntament amb Albert Arrayás i Julio Antonio Blasco, reconeix que és la feina que més li ha arribat al cor des del punt de vista personal: “Ha sigut una experiència preciosa il·lustrar la vivència de la Manar. Ens vam conèixer el dia de la presentació. Ella té alegria, irradia tranquil·litat. Ha sigut un plaer fer que brilli la princesa Manar”.

"Ha sigut una experiència preciosa il·lustrar la vivència de la Manar. Ella té alegria, irradia tranquil·litat”

Manuela Montoya - Il·lustradora

Tot i que en Bernat no va poder anar a la presentació per recomanació de les oncòlogues, han comprat llibres per a ell, per als avis i per a la padrina. “Li ha fet molta il·lusió. Hi ha hagut moments en què li ha costat acceptar-se físicament -inflat, sense cabells, la cicatriu-, però veure que d’una cosa que pot semblar lletja en pot sortir una altra de tan maca és fantàstic”, diu satisfeta l’Anna, que afegeix que iniciatives com aquestes donen visibilitat a la feina espectacular que fa Pallapupas.