LAIA AGUILAR

Llibres premiats: Tota la feina que hi ha al darrere

La pandèmia del covid-19 ha condicionat aquest any el lliurament dels Premis de la Crítica Serra d’Or 2020, que s’havien d’entregar el 2 d’abril. Ara que anem tornant a la normalitat és un bon moment per visibilitzar els guanyadors en LIJ

Mireia Vidal amb el seu premiat 'Plous o fas sol?' / ZOE ELIAS Zoom

Els premis de la Crítica Serra d’Or 2020 a les millors obres publicades l’any passat es van donar a conèixer en plena pandèmia pel coronavirus, fet que va provocar que aquests premis de reconegut prestigi -entre els quals destaca una secció dedicada a la literatura infantil i juvenil- passessin força desapercebuts. Ha arribat el moment de visibilitzar-los i presentar-vos com cal el llibre premiat en la categoria infantil: Plous o fas sol?, de Mireia Vidal, publicat per Akiara. A banda, cal recordar que en la categoria juvenil (Creació) s’ha premiat La llum d’Artús, de Raimon Portell, i que en la categoria juvenil (Coneixements), va ser guardonat Jo i el món: una història infogràfica, de Mireia Trius i Joana Casals. Un petit homenatge a la feinada que hi ha al darrere d’aquests llibres, des de la creació inicial fins al posterior reconeixement per part de la crítica.

PLOUS O FAS SOL?

Plous o fas sol? és un àlbum il·lustrat que narra la història d’un dia de pluja en què els habitants d’una ciutat es van posant de mal humor a causa d’una cadena d’esdeveniments. Però la protagonista, la Blanca, decideix mirar endins i preguntar-se: plous o fas sol? La seva autora, Mireia Vidal, escriptora i guionista, explica que sempre ha sentit passió pels àlbums il·lustrats. “Els considero una petita joia. Són una combinació d’història, il·lustració, experiència, sensacions... Des del primer moment que em vaig imaginar la història la vaig concebre com a àlbum il·lustrat. A més, al ser guionista, em resulta fàcil pensar en imatges. Per a mi, l’àlbum il·lustrat és com una cançó a dues veus: tens el text i tens el dibuix. Allà on acaba el text segueix la il·lustració. O al revés...”.

Tant per a l’autora com per a la il·lustradora era la primera experiència elaborant un àlbum il·lustrat.

Quan l’autora va tenir la història escrita, la va portar a l’editorial Akiara Books i l’editora, Inês Castel-Branco, se’n va enamorar de seguida. “Juntes vam començar a parlar sobre qui podria fer les il·lustracions -explica la Mireia-. Aleshores vam contactar amb l’Anna Font i jo li vaig poder transmetre tot el que sentia. M’imaginava la peça com una unitat. De la pluja al sol, de la foscor a la llum, i això en una paleta de colors que s’anava degradant. Quan vaig veure les il·lustracions em van semblar meravelloses. Un regal”.

Tant per a l’autora com per a la il·lustradora era la primera experiència elaborant un àlbum il·lustrat. “Quan vaig rebre l’encàrrec vaig sentir una barreja d’emoció i vertigen alhora -reconeix Anna Font-. El text em va semblar molt bonic, rodó i amb un rerefons potent, així que hi vaig començar a treballar volent crear una mena de tràveling visual que anés dels grisos i el mal temps de les primeres pàgines a la llum i l’optimisme de la part final. D’altra banda, la gran quantitat de personatges em permetia crear el joc d’anar encadenant situacions entre les pàgines. Les il·lustracions estan plenes de petits detalls. Per exemple, en la pàgina en què l’Enric fa el dinar per als seus veïns hi veiem una foto d’una àvia. Doncs bé, aquest personatge apareixerà més endavant. I així vaig anar encavalcant personatges”.

FENT CAMÍ

Un cop l’àlbum va sortir a la llum, van començar a rebre les primeres reaccions per part del públic. “Molts pares m’han dit: «És meravellós. El meu fill vol que l’hi llegeixi cada nit»”. O bé: «M’encanta, m’ha fet pensar molt» -diu Vidal-. Jo sempre dic que els àlbums il·lustrats són per a tothom. Els adults es deixen portar pel text i els més petits per la imatge. És un moment de trobada entre pares i fills de gran intimitat. Un moment màgic”.

"La lectura d'un àlbum és un moment de trobada entre pares i fills de gran intimitat. Un moment màgic”

Mireia Vidal - Escriptora

Mesos després de la publicació, Vidal i Font van rebre la notícia que eren les guardonades amb el Premi Crítica Serra d’Or en la secció Infantil. “Va ser una alegria immensa -relata Vidal-. I més tractant-se dels premis de la Crítica Serra d’Or, que tothom sap que tenen un gran prestigi. Ho entenc com un reconeixement a una feina íntima i privada. L’únic que em sap greu és haver-me perdut una mica la festa”.

Malgrat haver-se perdut la festa a causa del confinament, el llibre ha estat recomanat per molts llibreters i bloguers. “Entenc que el llibre va fent el seu camí, sí. Crec que la gent ha de saber que publicar és realment complicat. Aconseguir-ho ja és un èxit. Hi ha molta feina al darrere d’un llibre. No es tracta d’inventar-se una bona història i prou. Es tracta de tenir la idea, d’escollir les paraules adequades, de suggerir més que explicitar, de convidar el lector a una reflexió més enllà de la història... Al Premi Crítica Serra d’Or li agraeixo la complicitat en la visibilització de la literatura infantil, i a nivell personal només li demano una cosa: continuar publicant”, conclou Vidal.