Reivindicant La #LiJ

Feu aquesta prova: engegueu el televisor i comproveu si algun canal parla de literatura infantil i juvenil. No en trobareu cap, o pràcticament cap. Feu una altra prova: obriu un diari i busqueu alguna notícia relacionada amb literatura infantil o juvenil. No en trobareu cap, o pràcticament cap. Feu aquesta altra prova: intenteu buscar alguna notícia que parli d’un premi relacionat amb literatura infantil i juvenil. No en trobareu cap, o pràcticament cap. Per què? Per què al nostre país es parla tan poc -poquíssim- de literatura infantil i juvenil?

Segons Maite Carranza, escriptora, guionista i Premi Nacional de literatura infantil i juvenil 2011, la resposta és òbvia. “Al nostre país -i a diferència de la tradició saxona i escandinava- els infants han estat objecte de poc interès. En literatura mai no hi ha hagut un interès cultural Els fenòmens venien de fora i com a tals eren ben acceptats. Però perquè es puguin consolidar autors com Roald Dhal, Astrid Lingen, Cornèlia Funke, J.K Rowling, Susan Collins, etc. al darrere hi ha un país que els respecta, els promociona i se n’enorgulleix. Al contrari del que passa aquí”. Si deixem de banda la literatura infantil i juvenil del nostre país, correm un greu perill. Estem deixant de banda els lectors del futur. Però Carranza encara va un pas més enllà: “Si els nostres nens i joves no compren llibres, no coneixen els seus autors (perquè no estan promocionats) i no consideren el valor d’un llibre (perquè els hem educat en la pirateria i la desvalorització dels llibres contra els valors tecnològics), què passarà amb la nostra cultura? I amb la nostra indústria editorial? I amb els creadors del país?”

A casa nostra tenim un ampli ventall de creadors que tenen una obra extensa i de gran qualitat literària. El problema, segons Maite Carranza, és que “estem patint un gran retrocés en la consolidació d’autoria i obres si ens comparem amb els anys vuitanta i noranta, en què alguns autors i obres van ser referents (Sorribes, Carbó, Vallverdú...). Escrivim pitjor? No. La qualitat de la LiJ és molt alta però a causa de la disminució de tiratges i de l’allau de traduccions el mercat no pot triar i discernir el que és propi del que és aliè, el que és bo del que és vulgar”. A part d’això, hi ha polítiques que no afavoreixen gens el creixement del llibre infantil i juvenil. “A les escoles s’ha implantat la política de no comprar llibres. Reutilitzen els llibres sense que els creadors se’n beneficiïn. I moltes famílies es deshabituen a visitar llibreries o a mimar la biblioteca personal de casa seva”.

I EN ALTRES PAÏSOS...

Si ens comparem amb altres països, estem a anys llum de la seva situació, diu Carranza. “Enlloc he vist llibreries amb prestatges sencers dedicats a autors de la LiJ, ni als premis LiJ, ni als destacats del mes o de l’any LiJ com fan els americans, els anglesos, els francesos i els alemanys”. D’altra banda, els mitjans públics i tradicionals se’n fan poquíssim ressò i converteixen aquesta literatura en un terreny pràcticament invisible. “Hi ha molt poca promoció de casa nostra. És molt fàcil promocionar un èxit que va precedit d’una campanya mercadotècnica espectacular. El mèrit és fer promoció pròpia des de zero, treballar amb el planter d’aquí, ser artífex dels descobriments de bones obres”.

Però al nostre país hi ha gent que sí que es dedica a parlar (i molt) de literatura infantil i juvenil. Un exemple d’això és la bibliotecària i especialista en LiJ Sílvia Cantos, que produeix i presenta el programa de ràdio 'Històries', que s’emet a Ràdio Argentona i Vilassar Ràdio, autora del blog de recomanacions literàries 'Us recomano…' i implicada en múltiples projectes de promoció de la lectura entre nens i joves. “Des del nostre espai setmanal a la ràdio, que al setembre iniciarà la desena temporada en antena, hem posat el nostre granet de sorra perquè els oients hagin descobert que aquí a Catalunya tenim molts autors, il·lustradors i editors fantàstics que ens acosten a llibres sensacionals”. El feedback que té amb els oients és altament positiu i molts d’ells s’enganxen a noves lectures gràcies a les recomanacions setmanals que fan al programa. “Molts interactuen amb mi a les xarxes socials i sovint em trobo amb gent que m’explica que ha llegit alguna de les propostes del programa i que li ha agradat molt. Això és el millor que pot passar-nos. Encomanar passió lectora és una de les nostres finalitats”.

Quan li preguntem a la Sílvia per què va decidir, temps enrere, incloure entre les recomanacions de llibres la categoria d’infantil i juvenil, no dubta ni un segon a respondre: “Penso que la literatura d’adults és tan important com la literatura infantil i juvenil. És més, posats a filar prim, et diria que caldria apostar més per la literatura infantil perquè els infants són una aposta de futur. Si formem bons lectors des de la base, tindrem adults lectors. No és el que volem?”

Seria absurd deixar de banda els nous canals de comunicació d’avui en dia que tenen tanta incidència o més que alguns canals convencionals. “El fenomen bloguer fa anys que va esclatar -diu Cantos- i jo ho he comprovat en primera persona. El meu blog acumula més de 250.000 visites i ha rebut un premi en reconeixement de la tasca de la promoció de la lectura. Els joves connecten més amb aquests mitjans que no pas els tradicionals. Per tant, penso que és important apostar per espais on es mouen ells. Instagram, YouTube...”

No podem estar més d’acord. I ens preguntem on són els mitjans tradicionals. Ens referim a televisions generalistes, a diaris, a programes de ràdio en horaris de màxima audiència... On són? Per què s’ocupen tan poc de parlar de la LiJ? “En els mitjans tradicionals els llibres hi tenen poca presència i encara menys els infantils -diu Cantos-. A tot arreu caldria una cobertura literària més gran i per a totes les edats. Televisió, ràdios i premsa escrita dediquen molt poc temps als llibres. Pensem sinó en quants programes especialitzats d’esports coneixem. En canvi, programes literaris els podem comptar amb els dits d’una mà... i possiblement ens sobraran alguns dits”. Quan li preguntem a la Sílvia què li agradaria trobar-se en obrir la secció de cultura del diari, sembla que ho té força clar. “Una secció fixa dedicada a la literatura infantil i juvenil de km 0, perquè a casa nostra es fan molts i bons llibres que no tenen el reconeixement que es mereixen”.

DESITJOS QUE ES COMPLIRAN?

Ens sumem als desitjos de la Sílvia i li preguntem ara a Maite Carranza quina és la seva carta als Reis. “Jo voldria un programa de televisió, un de ràdio i una pàgina diària en premsa que parlés de LiJ per a joves, nens, prescriptors i adults. I posats a demanar, que fos un format amè, divertit i interessant. I es pot fer; hi ha bons guionistes al país capaços de crear-los”, assegura. D’això no en tenim cap dubte. I també ens reafirmem en les paraules de Cantos quan encara afegeix que ella també voldria un programa com 'Tot el temps del món', de l’Anna Guitart, en format diari i amb una gran varietat de continguts i edats. Per exemple: els dilluns, contingut per als més petits; dimarts, per als joves; dimecres, novel·la; dijous, còmic i novel·la gràfica per a totes les edats, i divendres, propostes per a tota la família! I ens sumem altra vegada a les paraules de la Maite quan per acabar ens diu: “Voldria que els mitjans tractessin amb el mateix interès qualsevol premi o reconeixement de la literatura adulta que d’infantil i juvenil. Que posessin en valor els creadors propis”. Que en tenim. I molts! I moltes! Ep!, per què no ho intentem? Tot és començar!