Oci a casa 07/09/2019

Paraula, ritme i bones històries

Un any més s’ha celebrat al monestir de Montserrat, per iniciativa de la Universitat de Vic, l’Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil. Una trobada anual per reflexionar i aprendre sobre diferents aspectes de l’experiència literària

Olga Vallejo
5 min
Paraula, ritme i bones històries

Aquest juliol l’Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil va celebrar el desè aniversari. Des del 2010 la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, en col·laboració amb l’abadia de Montserrat, organitza la trobada per a mestres i professors d’educació infantil, primària i secundària, professionals de la biblioteconomia, estudiants dels àmbits educatiu, documentalista i d’humanitats, i persones interessades en la temàtica, per aprofundir en diversos aspectes de la literatura infantil i juvenil (LIJ). Durant tres dies, el monestir de Montserrat va acollir les jornades, en què, sota el títol 'Viure la literatura: paraula, ritme i bones històries', es van donar a conèixer estratègies didàctiques per potenciar la lectura en diferents contextos (aula, biblioteca escolar o espais fora de l’escola); es van oferir recursos per seleccionar obres adequades per a la lectura en funció de cada edat i per promoure l’hàbit lector; es va reflexionar sobre la utilització de les noves tecnologies per al foment de la literatura a l’escola, i també es van compartir recursos per tractar la literatura vinculant-la a àrees com la música i el patrimoni social, cultural i artístic, amb rutes literàries o dramatitzacions.

Les coordinadores acadèmiques de les Jornades Internacionals -Vanesa Amat, M. Carme Bernal i Carme Rubio- segueixen fidels a l’estructura i l’esperit original, la possibilitat d’estar tres dies a Montserrat reflexionant sobres aspectes d’ara i de sempre de la literatura infantil i juvenil. No renuncien a una escola interessant, però sobretot volen aprofundir en aspectes de la LIJ, creant un espai per al coneixement a fons que va més enllà del pur entreteniment. “Fem una escola d’estiu intensiva, des de les 9 del matí fins a les 8 del vespre, amb ponències, tallers i a la tarda-vespre amb un espectacle relacionat amb la LIJ”, explica Bernal.

Per a la Carme són “tres dies ben diversos que són un tot”, en què procuren “que hi hagi una gran varietat de formats, des d’una ruta literària fins a espectacles de titelles, cantada de gloses, reflexió de booktubers, taules rodones sobre teatre juvenil, experiències innovadores i transversals que poden ser un bon model per a qualsevol tipus d’alumne...” “I després de sopar també qui vol es torna a trobar, cantem o expliquem contes i històries”, diu. Al llarg d’aquestes deu edicions hi han passat més de 300 persones entre alumnes, ponents, companyies teatrals, músics i poetes, en unes jornades que compten amb ponències d’experts en la matèria, amb activitats culturals, amb un acte d’homenatge a un personatge il·lustre, amb rutes literàries i amb visites guiades.

MÉS QUE UNA ESCOLA D’ESTIU

Les Jornades Internacionals s’han convertit en un cita ineludible per a alguns professionals del sector. És el cas de Teresa Clua, mestra de primària enamorada de la literatura infantil i juvenil: “M’agrada tant llegir-ne [fa uns 20 anys que formo part d’un club de lectura a Manresa] com escriure’n, que escric contes. Fa 10 anys, quan vaig veure que hi havia una escola d’estiu sobre LIJ, ni m’ho vaig pensar. Vaig encertar-la de ple”, assegura. Per a la Teresa, la possibilitat de conèixer escriptors i il·lustradors, els seus ídols, i estar en contacte amb persones que també s’estimen la literatura, és un regal. I afegeix: “A més, l’entorn és immillorable. M’omple estar envoltada de saviesa i tenir la possibilitat d’ampliar la meva cultura literària”. Però més enllà del seu enriquiment personal -han fet un grup d’amics que es retroben cada juliol i segueixen en contacte la resta de l’any-, ha guanyat vivències, recursos i idees que ha transmès i compartit a l’escola.

Una d’aquestes companyes i amigues és Elisa Sabater, que tot i que fa un any que es va jubilar -després de treballar 40 anys com a mestra de primària, els deu últims fent-se càrrec de la biblioteca escolar-, segueix assistint a les jornades: “Tenim un grup de WhatsApp, les Montserratines, fruit de les trobades de tots aquests anys. Ara també en forma part un noi, però diu que ja li està bé que mantinguem el nom”. Durant el curs segueixen en contacte, compartint novetats, lectures i propostes que els semblen interessants, i també organitzen algunes trobades. “Són vitamines per a l’ànima. Algun cop no he tingut ni temps de mirar el programa però mai m’ha decebut. El fet de ser al juliol t’ajuda a fer la desacceleració després d’acabar el curs i començar les vacances amb una obertura maca”, comenta. El que en destaca Sabater és l’entorn, Montserrat, que és màgic; la qualitat humana d’organitzadors i professors, i la qualitat cultural: “Es tracta la LIJ des d’un ventall molt ampli, la prosa, la poesia, el còmic, el teatre o el musical, hi ha espai per als il·lustradors i es fa una sortida literària per la muntanya en què llegim textos. Es treballa molt bé la didàctica, amb idees pràctiques que pots dur a l’aula. Tot plegat és lúdic, es fan espectacles i es treballa el territori”. Sempre en surt plena de continguts i amistats. “N’estic contenta i agraïda”, diu.

TOT UN DESCOBRIMENT

Asja Olga Schalekamp, narradora que també escriu contes per a nens i nenes, assegura que petits i joves escolten com els joves de fa 30 anys, la diferència és que abans també anaven a sentir contes amb 10 o 11 anys i ara el públic és sobretot de preescolar i primària. Quan es va assabentar de l’escola d’estiu va creure que seria profitós. “Més enllà de l’enriquiment personal, ha estat una oportunitat per conèixer escriptors i l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat, que edita llibres infantils. I veure que hi ha tanta gent interessada en la narració oral també és un incentiu per continuar amb la meva feina”, explica.

Tampoc s’ho va pensar gaire Glòria Soler, historiadora que fa anys que treballa a la Biblioteca Central de Terrassa. Tot i no estar especialitzada en LIJ, li interessa, i quan una companya li va parlar de les jornades s’hi va inscriure. “Vaig estrenar-me l’estiu passat i em va agradar tant que he repetit. No és només la típica assistència a un curs, xerrades en què després tornes a casa, sinó que tens l’opció de fer estada a Montserrat. És una barreja de xerrades, de conèixer activitats que fan en altres biblioteques, d’espectacles, recitals poètics com si anessis a un teatre de petit format, o la ruta literària que fem per Montserrat. Professionalment ha estat útil, he descobert altres experiències, com la Fundació Martí i Pol, de creació recent, o l’òpera rock 'Ombres i maduixes', del grup musical Obeses, en què adapten poemes de Jacint Verdaguer”.

EN CONSTANT EVOLUCIÓ

Tant Carme Rubio com M. Carme Bernal creuen que sí, que la literatura està en constant evolució, i al llarg d’aquests anys han sorgit nous interessos -l’aparició dels booktubers, la revitalització de la poesia per a infants o més presència d’àlbums il·lustrats-, i n’han desaparegut d’altres, com el llibre digital, que no està tan present com s’esperava. Reconeixen que quan començaven l’escola d’estiu hi havia moltes queixes relacionades amb la LIJ, com la manca de poesia infantil i d’autors. En canvi, ara hi ha un gran ventall d’autors i l’interès de les editorials també ha augmentat. Hi ha llibreries infantils i biblioteques que dinamitzen la lectura i una oferta rica de literatura infantil i juvenil. “Ara la pilota és a la teulada de les escoles, on en general hi ha molta feina per fer”, comenta Bernal. “La família juga un paper fonamental en el gaudi de la lectura dels fills, però com a professores de la Facultat d’Educació de la Universitat de Vic estem molt sensibilitzades sobre com els futurs mestres han d’estimar la lectura per encomanar aquesta passió als alumnes. Però si la formació del mestre o la dinàmica de l’escola no ho afavoreix, és una pota que falla molt”, considera la Carme.

I per al 2020? Encara no poden avançar res de la pròxima edició: “Estem pràcticament un trimestre pensant la temàtica sobre la qual giraran les jornades. Són tres mesos de recerca per trobar la manera de no caure en allò que ja sabem. Volem obrir noves portes cap al discurs que s’està fent ara i sobre el que llegeixen els joves”, conclouen les coordinadores.

stats