Misia Sert, la musa de pintors, músics i escriptors, el cor que feia bategar el París artístic de començament de segle XX, va néixer amb el nom d'Olga Maria Godebska, en una localitat propera a Sant Petersburg, aleshores capital de Rússia. Familiarment la van conèixer com a Misia i aquest és també el nom amb el qual va passar a la història després de la seva agitada vida sentimental i del seu esperit lliure i creatiu.

El seu pare, Ciprian Godebski, era un conegut escultor d'origen polonès, que es guanyava la vida com a professor a l'Acadèmia de les Arts de Sant Petersburg. La seva mare, Zofia Gervais, era una jove d'origen belga que va morir just després de portar al món la petita Misia. El pare, veient-se incapaç de cuidar el nadó, va decidir enviar la nena a viure amb els seus avis materns, a Brussel·les. L'avi matern de Misia, Adrien-François Gervais, era un violoncel·lista belga molt ben relacionat amb el món musical i artístic de Brussel·les, de manera que la nena va créixer en un selecte ambient que afavoria la seva innata curiositat per la música i la creació artística en general.

Misia va triar l'instrument del piano i no va trigar a destacar com una intèrpret excel·lent. Després del primer desarrelament -la mort de la mare i l'allunyament del pare, que la nena no podia recordar- la seva infància va transcórrer feliç a Brussel·les, amb l'atenció i l'amor dels seus avis Gervais. Però tot va començar a anar malament quan, inesperadament, el seu pare, que s'havia tornat a casar en diverses ocasions després de la mort de la Maria Zofia, va aparèixer a Brussel·les per reclamar la seva filla. Misia no volia deixar els seus avis però la voluntat del pare es va imposar i el Ciprian es va endur la nena a viure amb ell i la seva última dona a París. Aquest va ser el segon desarrelament, del qual sí que va ser conscient. Tanmateix, el desig patern de conviure amb la filla no devia ser gaire sincer perquè, tan bon punt van arribar a la capital francesa, el matrimoni va decidir internar Misia al convent del Sagrat Cor.

Misia  Sert no va trigar a destacar com una intèrpret excel·lent al piano

La nena, a punt d'entrar en l'adolescència, va encaixar molt malament aquest canvi sobtat i injustificat a la seva vida, fins aleshores del tot plàcida. Només tenia quinze anys quan va decidir que no podia suportar més la vida al col·legi i en va fugir, va allunyar-se també del seu pare i va començar una vida independent. I aquest va ser el tercer i definitiu desarrelament. Es guanyava la vida fent de professora de piano i oferint concerts davant del públic. Ben aviat va encetar una vida d'aventures amoroses i posteriors desenganys que ja no s'aturaria. Potser Misia buscava en aquestes relacions l'estabilitat afectiva que no havia tingut de petita. Fos com fos, mai no va perdre la seva passió per totes les representacions de la creativitat artística i va desenvolupar una gran habilitat per inspirar els creadors i impulsar la seva obra.

Com és sabut, aviat es va relacionar amb els millors i va inspirar genis artístics tan diversos com Proust; Renoir; Toulouse-Lautrec; Stravinsky; la seva gran amiga, Coco Chanel, i el seu marit, el pintor català Josep Maria Sert.