Oci a casa 16/09/2017

‘Molsa’, literatura de qualitat que agrada

‘Molsa’, de l’escriptor i col·laborador del ‘Criatures’ David Cirici, s’ha converit en tot un fenomen editorial. A casa nostra però també en països com Itàlia, on ha rebut un premi de molt prestigi

Olga Vallejo
3 min
‘MOLSA’, LITERATURA DE QUALITAT QUE AGRADA

El Molsa és el gos de la Janinka i el Mirek, el del pèl atapeït a la casa plena d’alegria, el que pateix els bombardejos, perd els seus, viu a les vies convertint-se en un gos de carrer i volta per diferents escenaris del conflicte. Ell és el protagonista de 'Molsa', l’obra de David Cirici, premi Edebé de Literatura Infantil el 2013, traduïda a diferents idiomes i multipremiada a Itàlia amb el Premio Strega, Premio Cento i Premio Nazionale Un Libro per l’Ambiente (2016) i el premi del Públic a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya 2017. Arran del seu èxit editorial, aquest novembre puja als escenaris del Teatre Lliure dins de la programació infantil, amb un espectacle de dansa i titelles.

És un llibre que emociona petits i grans sense caure en la sensibleria. El Molsa no sap com són les guerres (“Jo no sé si sabré mai com són les guerres, quan comencen i quan s’acaben, qui fabrica les bombes, on hi ha els amics i on hi ha els enemics”), però ens transporta als seus records omplint-nos de sensacions. No sabem de quina guerra es tracta, però no importa, suposem que a totes hi ha misèria, i malgrat que alguns treuen el seu costat més fosc, uns altres estimen, són solidaris i generosos. Com ell diu “hi ha moltes coses que els gossos no podrem entendre mai. I em sembla que els humans tampoc”. Sense parafernàlia i amb la ingenuïtat dels seus raonaments ens desperta el sentit de l’olfacte. Descobrim olors com la de diumenge a la tarda, l’olor agra de les penes humanes o l’olor picant dels cabells negres... Olors que no s’obliden mai.

QUIN ÉS EL SECRET DE L’ÈXIT?

Enganxats des d’un principi per saber què passarà al Molsa i als seus amics, l’autor aconsegueix fer-nos somriure malgrat el patiment, amb carícies i petons que són millors que els macarrons, un dels molts rodolins amb els quals titula cada capítol. Quin és el secret perquè agradi tant? Cirici creu que sorprèn el punt de vista, que un gos una mica ximplet ens expliqui la història permet parlar de coses tan greus com la guerra o els camps de concentració, amb la seva mirada ingènua que ens acosta a l’univers infantil. Afegeix que aprofundir en els sentits és un altre punt fort, “un món sensorial que tot i ser pròxim és bastant desconegut”, explica l’autor. Per a Teresa Colomer, membre del jurat del premi Edebé que va guardonar 'Molsa', és un llibre sobre l’horror de les guerres que destaca per la seva qualitat literària. Considera que l’encert del llibre és que el protagonisme del gos com a narrador es fa creïble.

L’autor s’ha cenyit a les emocions i sentiments d’un gos com a univers de relació instintiva i s’ha limitat a la composició dels fets que es pot fer un animal en aquesta situació: “Cirici parla tant de la destrucció i la crueltat com de l’amistat, la solidaritat i l’esperança, tot amb una certa distància i delicadesa. És així com aquests temes arriben al lector sense discursos explícits ni alliçonadors, sinó que ho fan a partir de l’interès del lector quan es troba fusionat en una perspectiva insòlita, a partir de l’impacte emotiu que experimenta i de la tasca d’inferència que li exigeix la lectura, unes vies d’interès i gratificació acuradament previstes des del punt de vista pròpiament literari”, explica Colomer.

David Cirici està escrivint una nova novel·la i diu que té a veure amb 'Molsa': “El protagonista és un noi. És una història d’amor una mica estranya, on també estan molt presents els sentits de l’olfacte i l’oïda”. De moment no en pot explicar res més. Haurem d’esperar.

Pares, mares, joves, comprem llibres bons

Però, ¿quan són bones les narracions infantils i juvenils? Segons Teresa Colomer, catedràtica de didàctica de la literatura de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’única diferència respecte a la literatura d’adults és que han de preveure la capacitat lectora i l’experiència vital dels nois i noies. “Igualment han de ser literatura, amb tots els seus components d’entreteniment, identificació, gaudi artístic, etc. -argumenta Colomer-. Els llibres que els pares i mares donem als infants ens han d’agradar a nosaltres mateixos, amb la distància de la nostra lectura adulta, esclar, o bé hem de trobar espais de bones recomanacions (llibreria especialitzada o web de confiança). Tot i que no hi ha res segur, perquè els lectors són diferents. Com els adults”.

stats