Una llibretera i gran lectora ens explica que gairebé cada dia atén pares plens de bones intencions que entren a l’establiment preguntant-li on és el prestatge dels llibres d’emocions. Ella voldria respondre’ls: “Miri a dreta i esquerra, amunt i avall: tota la secció de literatura, de més de mil exemplars, està feta sobretot d’emocions”. Però finalment ha claudicat i ha obert una secció específica sobre aquest tema. Adverteix, no obstant això, que és només una renúncia temporal.
De fet, aquest nou prestatge pot facilitar-li molt la feina: hi podrà posar tota aquesta nova multitud de llibres explícits, moralitzants i embafadors que s’estan publicant a cabassos i que sembla que han d’ajudar els nostres infants a “gestionar les emocions”, una expressió que també està molt de moda i que equipara els estats anímics (incomptables, difusos, ambigus) amb les divises. 'El conill feliç' o 'En Jaumet enrabiadíssim' podrien ser alguns d’aquests títols. Són llibres que tracten les emocions com a estadis monolítics i fàcilment diferenciables els uns dels altres; també fan una diferència entre les emocions bones i les dolentes, i donen recursos per mitigar les que són negatives i activar les bones: es poden encapsular, es pot escriure en un globus allò que les provoca i després deixar-los volar, fer rellotges d’emocions perquè els nens decideixin de bon matí com se senten (com si això no canviés pel simple fet d’entrar per la porta de l’escola!), etc.
Aquestes activitats porten a equívocs importants: per exemple, sedimenten la idea que no pot conviure més d’una emoció alhora en un mateix cos -i encara menys les bones i les dolentes-; que el fet de dir i explicar un malestar provoca que desaparegui, que si posem nom a les preocupacions ja tenen un peu fora, o que els estats d’ànim perduren fins que se solucionen. Aquests llibres simplifiquen les relacions humanes i els humors fins a extrems fraudulents, arraconen la idea d’un magma que fluctua, i les converteixen en ingredients dosificables.
NO ÉS LITERATURA
Els retraiem, a més a més, la falta de valor literari: el seu discurs pobre, amb una moral tan evident que espanta. Darrere d’un grafisme innovador sovint s’amaguen receptes per viure millor, llibres d’autoajuda per a infants als quals hauríem de retirar d’immediat l’etiqueta de literatura, ja que deixen els nens sense el plaer de disfrutar d’una bona història, de reflexionar sobre una obra i treure’n les pròpies conclusions. Aquests llibres es plantegen com a endevinalles, però ja donen la resposta d’entrada, al títol mateix. ¿On queda el joc d’entendre? Què aporten a l’infant, si ja d’antuvi li deixen ben clar l’aprenentatge que n’ha de treure? Contra aquesta mena de llibres, cal reivindicar la bona literatura infantil, plena de metàfores, matisos, que demana als nens que pensin i es posicionin, que els posen a la pell d’altres personatges i els conviden a parlar i elaborar els seus punts de vista, a discutir sense vergonya amb els amics o adults per passar a ser més madurs (i no pas més bon gestors). Tres bons exemples: 'Allà on viuen els monstres', el clàssic de Sendak (Kalandraka), és una història divertida i angoixant, amb un protagonista dèspota i desvalgut, dòcil i irascible, que fa un viatge iniciàtic; 'Raspall', de Pere Calders i il·lustracions de Carme Solé (Mars), ens parla d’un nen que juga sol, sense necessitat de dir-nos si això és trist o bonic, o totes dues coses alhora, i 'La petita Messi', de Pija Lindenbaum (Takatuka) no vol saber res del nou xicot del seu oncle.
Malgrat tot, davant el dilema, sempre val més optar per un llibre amb una bona història (que de ben segur que despertarà una pila d’emocions) que no pas per un llibre amb una bona intenció (que per molt que les anunciï a la portada, potser no conté ni emocions, ni bones històries, ni res de res).
Mariona Masgrau i Karo Kunde són professores d'Educació de la Universitat de Girona
