Llegiu-los embarbussaments, que parlaran millor

“Als infants els agrada jugar amb les paraules perquè connecten amb la musicalitat del llenguatge i, alhora, jugant-hi creen un vincle afectiu amb la llengua”, sosté la mestra i professora a la Facultat d’Educació de la UVic-UCC Vanesa Amat, que acaba de coescriure 'Quin embolic! Poemes, contes i altres textos per llegir rient' (Eumo Editorial). Així doncs, llegir-los embarbussaments “és clau per estimular l’expressió oral i explorar els elements que formen el llenguatge”, diu Amat.

Tal com explica la mestra, tradicionalment, “hi ha dites, tirallongues, fórmules de joc i embarbussaments que fan riure o somriure pel que expliquen (un disbarat o un fet esbojarrat) i per com ho expliquen (pel doble sentit de les paraules, per les rimes)”. Per això, per escriure el llibre 'Quin embolic!', les autores van recuperar “produccions literàries del nostre folklore que són enginyoses, que abans eren molt presents de manera quotidiana”, continua explicant la professora de la UVic.

A l’hora de fomentar l’aprenentatge dels jocs lingüístics, és tan important que els adults els en llegeixin com també que les criatures els aprenguin de memòria. “Els embarbussaments, per exemple, són un joc sonor molt atractiu que aprenen com una cançó, per la musicalitat i el ritme que presenten -diu Amat-. Si se’ls saben de memòria, poden jugar a dir-los ràpidament, marcant un determinat so, fet que ajuda a millorar la dicció, per exemple”. I mentre ho fan perpetuen un patrimoni que els queda interioritzat, “que és important de transmetre i que els ajuda a desenvolupar, de manera lúdica, la memòria i la capacitat d’atenció”, indica Vanesa Amat.

CONNEXIÓ FÀCIL

Les autores del llibre agraeixen la bona rebuda que ha tingut el llibre en les presentacions que n’han fet a les escoles. “L’infant de seguida troba la connexió amb el llenguatge de riure”, diu Amat. Llegint-los els textos es creaven “moments molt divertits amb les criatures quan descobrien, per exemple, el sentit irònic d’algunes produccions, com per exemple en el conte 'Els cinc ases'”.

Als alumnes “també els agrada participar activament en les lectures en veu alta”, explica. “Hi ha molts textos que ho permeten perquè tenen repeticions o onomatopeies, que són elements fantàstics per dir conjuntament i mantenir l’atenció del grup. De la mateixa manera, cadascun dels contes, per exemple, l’hem iniciat i acabat amb una fórmula diferent, moltes d’elles recuperades de la tradició oral com pot ser 'En un poblet poblàs on tothom tenia nas...'; aquest aspecte també els atrau i ajuda a centrar l’atenció i a generar expectatives”, conclou la mestra Vanesa Amat.

Els jocs lingüístics de ‘Quin embolic’

El llibre 'Quin embolic! Poemes, contes i altres textos per llegir rient' està dividit en sis blocs vinculats a diferents temes que interessen a les criatures: animals; gent, oficis i vida quotidiana; natura i univers; cuina i aliments; món de la infància (escola, jocs i cançons) i aspectes que es poden comptar. Cada temàtica està associada a onomatopeies. “D’aquesta manera cada infant pot veure el lligam temàtic entre un grup d’obres, pot escollir la lectura que vol fer”, diu la mestra Vanesa Amat, que opina que “aquesta presentació fa que sigui un bon recurs per als mestres”.

Alguns exemples

• Sobre animals. 'La cuca de llum' És un ull vora el camí; sembla una petita estrella i enfilada dalt d’un bri obre i tanca la parpella. Salvador Perarnau (fragment)
• Sobre oficis. 'Pierrot' Sobre el cap es pinta un barret; Sobre les ulleres es pinta uns ulls; Sobre el cos es pinta un vestit ; Sobre les mans es pinta uns guants; I sobre els peus es pinta unes sabates. Joan Brossa
• Escola. 'Conjur per al cul de mal seient' Cul, culet, ves-te’n a seure, ves-te’n a seure. Cul, culet, ves-te’n a seure al tamboret. Miquel Desclot
• Comptar El dilluns va dir al dimarts que passés pel dimecres i preguntés al dijous si era veritat que el divendres havia dit al dissabte que era festa el diumenge.