A.F.

Històries d'infants abandonats

Deu històries d'infants abandonats a l'Hospital de la Santa Creu al segle XV

Històries d'infants abandonats al segle XV / EDICIONS UB Zoom

Des de fa uns dies ja es pot trobar a les llibreries –primer a la llibreria Obaga de Barcelona i progressivament la resta de llibreries del país–  l’obra Històries d’infants de Barcelona, de Salvatore Marino, Caterina Pibernat i Teresa Vinyoles, un recull de deu relats inspirats en històries reals –extretes del Memorial dels infants de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona– que ens endinsen en la vida quotidiana de la Baixa Edat Mitjana. 

Fa molt de temps, l’Hospital de la Santa Creu –un edifici esplèndid de la Barcelona baixmedieval que encara existeix– acollia els infants que eren abandonats. Joan Torró, notari de l’hospital, apuntava al Llibre dels infants els fets de la vida d’aquests nens i nenes: la Caterina, l’Antoni, la Margarida, el Salvador i la Francina són alguns dels protagonistes d’unes històries ben curioses que ara s'han recuperat perquè mai ningú les oblidi. A l’hospital, sota la protecció d’una comtessa siciliana, ells i altres infants van poder estudiar, van ser feliços i fins i tot es van enamorar!

Els personatges escollits, cinc nenes i cinc nens, presenten històries d’èxit, tot i que Salvatore Marino, que ha dut a terme l’edició crítica del Memorial dels infants, reconeix que no sempre era així: "Només la meitat sobrevivien. I dels que sobrevivien, la meitat fugien de les seves famílies d’acollida. La inserció era complicada". Tot i així, "malgrat la pobresa i l’abandó, hi havia nens que se’n sortien, i aquest missatge positiu calia remarcar-lo".

El llibre recull deu històries d'infants abandonats a l'Hospital de la Santa Creu, en una edició adreçada al públic infantil i juvenil Zoom

El llibre recull deu històries d'infants abandonats a l'Hospital de la Santa Creu, en una edició adreçada al públic infantil i juvenil / Edicions UB

Salvatore Marino i Teresa Vinyoles van dur a terme una feina de recerca de la documentació durant tres anys que els va obrir un horitzó de possibilitats: "Ens vam adonar que aquelles històries tenien un potencial narratiu enorme, fins i tot en algun moment vam pensar escriure’n una novel·la. Però finalment ens vam decidir per aquest format, molt més amable i adreçat especialment al públic que n’era el protagonista: els nens".

Partint de la recerca acadèmica, els tres autors han sabut bastir un llibre que destaca per la seva singularitat en el catàleg d’Edicions de la Universitat de Barcelona, i que podreu trobar a l'estand d'Edicions de la Universitat de Barcelona durant la Setmana del Llibre en Català (del 9 al 13 de setembre) i a les llibreries.

Històries reals que dibuixen molt bé la Barcelona del segle XV Zoom

Històries reals que dibuixen molt bé la Barcelona del segle XV / Edicions UB

L’Anna, lectora de 9 anys, reconeix que es va llegir el llibre "en una tarda" i que el que més l’ha interessat és que li ha ensenyat "coses que no sabia: els nens i nenes abandonats, i que l’hospital els cuidés". També la va impressionar el fet de reconèixer els espais de la ciutat que s’hi esmenten, i poder "visitar l’hospital, i trepitjar els mateixos llocs que aquests nens, cinc-cents anys després". Aquesta capacitat evocadora és un dels punts forts de l’obra, com reconeix Salvatore Marino: "Sovint m’imaginava els nens i nenes jugant al pati cada cop que visitava l’hospital. Aquesta és una escena que la il·lustradora Caterina Pibernat ha sabut interpretar molt bé per al llibre". Cal destacar que aquesta edició infantil inclou un conjunt d’il·lustracions que ajuden a comprendre les històries narrades i a endinsar-se en l’ambient que recreen. 

Pel que fa a les històries personals que recull, l’Anna reconeix que la història que li ha agradat més és la de l’Eufrasina Volandera, "perquè era rebel. La van fer treballar de minyona, es va escapar i va tornar a l’hospital. L’únic que volia era ser en un lloc on l’estimessin".