MAR DOMÈNECH

Riure fa futur en els infants refugiats

Un estudi demostra científicament que les accions de Pallassos Sense Fronteres redueixen els efectes de l’estrès posttraumàtic dels infants refugiats

L'acció de Pallassos Sense Fronteres és beneficiosa per als infants refugiats / PSF Zoom

Tots coneixem la gran feina humanitària que des del 1993 realitza l’ONG Pallassos Sense Fronteres. Les seves accions són necessàries i afavoreixen positivament la capacitat de resiliència de la població que la rep. Però no és fàcil convèncer a tothom que dur somriures a camps de refugiats i zones en conflicte o exclusió és tan útil -o fins i tot més seriós- que fer donacions o dur-hi aliments, medicaments i atenció psicològica.

L’impacte positiu de l’humor s’ha verificat ja en altres àmbits, com per exemple els hospitals. Però ara un estudi liderat per la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) demostra científicament que les accions de Pallassos Sense Fronteres redueixen els efectes de l’estrès posttraumàtic dels infants refugiats. Ha calgut esperar 25 anys per tenir evidències científiques del que des de l’ONG catalana ja es considerava evident: riure fa futur!

Aquesta investigació s’ha fet en infants refugiats que han patit conflictes bèl·lics al Pròxim Orient; en concret, a la vall de la Beqaa, al Líban, gràcies al suport de Nous Cims, una entitat catalana que impulsa i dona suport a projectes socials amb impacte transformador en la societat.

SOLIDARITAT NECESSÀRIA

Per poder consolidar el projecte i fer-lo molt més gran, Pallassos Sense Fronteres engega la campanya 'Fem riure, fem futur', amb la finalitat de buscar noves fonts de finançament. A la web www.femriurefemfutur.org hi ha tots els detalls del projecte i les valoracions dels testimonis, i també es poden fer donatius individuals. Com afirma Tortell Poltrona,“a partir d’ara necessitem una xarxa de patrocinadors sòlida, que tingui tantes ganes com nosaltres de voler fer créixer el projecte fins al punt de consolidar-lo i que sigui exportable a més països. Tots hi tenim molt a guanyar”. De moment, l’objectiu a curt termini és fer possible més expedicions al mateix terreny i ampliar els centres d’intervenció per arribar a més beneficiaris.

La investigació s’ha fet en infants refugiats que han patit conflictes bèl·lics al Pròxim Orient

Les intervencions s’han fet en cinc escoles situades a la vall de la Beqaa, al Líban, una zona molt pròxima a la frontera amb Síria, on acullen i escolaritzen infants refugiats sirians en el torn de tarda. Del setembre del 2017 al febrer del 2018 s’hi han organitzat tres expedicions, on han intervingut més d’una dotzena d’artistes i l’equip de la UTCCB de la UAB.

La mostra d’aquest estudi pilot s’ha fet amb 220 nens i nenes d’entre 7 i 14 anys, les seves famílies i, sobretot, els seus mestres, que també són refugiats sirians, cosa que permet que el lligam amb els nens sigui molt més natural i pròxim.

La mostra d’aquest estudi pilot s’ha fet amb 220 nens i nenes d’entre 7 i 14 anys, les seves famílies i, sobretot, els seus mestres

Els nens i adolescents sempre són la part més vulnerable de la població exposada a guerres, crisis o desastres naturals. Tots ells pateixen estrès posttraumàtic, és a dir, tenen malsons, viuen records d’experiències viscudes, por de determinats sorolls, conductes agressives, etc. Ingeborg Porcar, directora de la UTCCB de la UAB, explica: “Ells representen el futur del seu país, i després del que han viscut cal invertir en la seva recuperació. Són infants que no poden seguir una classe normal; abans cal alleujar el seu patiment i, sobretot, que recuperin la condició emocional per tornar a aprendre, desenvolupar-se i pensar en el seu futur”.

EL MÈTODE

El plantejament inicial del projecte era avaluar l’impacte de les accions de Pallassos Sense Fronteres i establir un vincle entre aquestes accions i la metodologia de les TRT (teaching recovery techniques). Aquestes tècniques, creades per la Children and War Foundation l’any 1997, tenen per objectiu proporcionar als infants que han patit un trauma greu, com el fet de viure una guerra, estratègies per identificar les seves reaccions i poder dominar-les i així millorar el seu estat emocional.

El mètode consisteix en treballar de manera grupal amb els nens i amb els pares durant cinc sessions. Però també s’ensenya d’una manera molt metòdica, pautada i amb un suport constant als mestres d’aquests infants, perquè ells mateixos puguin aplicar aquesta metodologia i segueixin treballant-hi més enllà dels sis mesos de la investigació. “Els mestres són les seves figures de referència i confiança i els que realment els poden ajudar a construir un futur, i la veritat és que ho estan fent molt bé. Per a nosaltres és molt haver aconseguit formar 20 mestres i que aquests professionals puguin seguir aplicant dia a dia la metodologia que els hem ensenyat”, explica Porcar.

El mètode consisteix en treballar de manera grupal amb els nens i amb els pares durant cinc sessions

Els espectacles de Pallassos Sense Fronteres són actuacions basades en el joc i en l’estímul emocional. Com explica Tortell Poltrona: “No és qüestió de passar-se una tarda fent riure; fem servir humor blanc, perquè un pallasso que actua davant d’aquest públic ha de tenir molt sentit comú i ser un pallasso en tot el sentit la paraula; sovint les lletres no deixen copsar la immensitat d’aquest mot”.

Pel que fa a aquesta activitat, es van fer diferents grups de control: el grup I rebia la visita dels pallassos, el grup II seguia el programa de rehabilitació TRT i el grup III tots dos tractaments. En la majoria d’ocasions s’ha confirmat la hipòtesi: la combinació dels dos tractaments produeix una important disminució de la simptomatologia depressiva dels nens estudiats. “Però el més sorprenent és que les actuacions de Pallassos Sense Fronteres, per si soles, sense combinar-les amb les TRT, ja aconsegueixen efectes positius mesurables sobre l’estat emocional, la simptomatologia depressiva relacionada amb l’estrès posttraumàtic i la conflictivitat conductual dels infants”, afirma Porcar.

Els espectacles de Pallassos Sense Fronteres són actuacions basades en el joc i en l’estímul emocional

Tortell Poltrona s’hi afegeix: “La diferencia que trobem entre quan arribem i quan marxem és que desapareix molt l’agressivitat dels nanos i la violència, i també que l’espai s’omple de molta il·lusió”. Aquests bons resultats perduren com a mínim durant 3 mesos, que és el temps en què s’ha seguit els infants per fer les avaluacions pertinents. Aquests resultats seran publicats d’aquí uns mesos a la revista' Journal of Traumatic Stress', una de les revistes més prestigioses a escala mundial pel que fa a estudis quantitatius i qualitatius sobre l’estrès posttraumàtic. Pas ferm i un somriure.