Es pot menjar el que cau a terra?

Què passa quan cau menjar a terra? És fiable la regla dels cinc segons? És a dir, la que afirma que si l’aliment ha estat cinc o menys segons en contacte amb la superfície, el bufem i podem ingerir-lo sense problema. No suposa cap amenaça per a la salut dels consumidors?

Carolina Ripollés Ávila, lectora Serra Hunter del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la UAB i coordinadora, juntament amb Oriol Comas, del projecte de divulgació científica Alimenta’t amb ciència, explica que les recomanacions varien depenent del tipus de producte i de la superfície on cau: “És una qüestió de seguretat alimentària. A terra hi ha microorganismes que per contacte arribarien al producte, un fenomen que s’anomena contaminació creuada. És possible que no sigui adequat menjar-se’l, però difícilment ens causaran una malaltia greu”. L’ideal és no menjar el que cau a terra, però si es volgués fer la seva recomanació és que ens plantegem tres preguntes: quin tipus d’aliment hi cau, en quin terra i quant de temps hi ha estat en contacte.

La superfície on cau és important?

D’entrada, el que caldria posar en dubte és la superfície on cau el producte perquè a terra sempre hi ha microorganismes. “Els microorganismes poden ser beneficiosos i aportar-nos algun tipus de protecció immunitària; dolents, els anomenats patògens que generen una malaltia, o els altres, que no impliquen res respecte a la nostra salut”, explica Ripollés. Si el terra és el de casa, on hi ha un nivell higiènic adequat, podríem recollir l'aliment i menjar-lo depenent del tipus que sigui. En canvi, si cau al carrer -on passen moltes persones, desconeixem què hi ha caigut abans i des de quan no s’ha netejat-, aquell terra pot suposar un risc sobretot depenent de la persona que hagi d’ingerir l'aliment. A un nen petit no podríem tornar a oferir-li perquè “normalment tenen un sistema immunitari més dèbil que el d'un adult”, recorda.

El tipus d’aliment és una altra variable?

Els aliments poden ser més o menys humits. Quan contenen una quantitat elevada d’aigua, com un trosset de pernil dolç o de pera, atrauen amb més facilitat els microorganismes, arrosseguen la brutícia i suposen un risc més gran, independentment del tipus de persona que l’ingereixi. En canvi, si és un producte sec –un crostonet de pa–, costarà que s’hi impregni el que hi ha a terra. N’hi hauria prou traient-ne el borrissol o la pols que s’hi hagi pogut adherir.

Quant de temps?

El temps que estan en contacte l’aliment i la superfície també cal tenir-lo present. Si passen cinc segons hi ha més possibilitats que el que hi hagi a terra a nivell microbià passi al tros de pera, per exemple. “El que hem d’entendre és que en un espai higiènic i controlat no hauria d’haver-hi cap problema si recuperes el que acaba de caure a terra i ho dones a la teva criatura. Segur que quan no la veiem tocarà el terra o es ficarà a la boca un objecte que ha estat a terra”, reflexiona Ripollés. Hi ha diferents tipus de microorganismes que ens protegeixen i generen més abundància de bacteris a la microbiota intestinal, cosa que ens ajuda a generar defenses i combatre malalties. L’exposició dels infants a determinats microorganismes els permet desenvolupar el seu sistema immune. Per això, a banda del benefici social, és recomanable que juguin als parcs i estiguin en contacte amb altres nens i nenes per tenir un bon sistema immunitari.