Què hem de fer si es rosega les ungles?

BarcelonaL’ansietat i els nervis sovint passen per les ungles. Rosegar-les relaxa, allibera tensions i redueix l’estrès. De fet, per això els humans ho fem i ho hem fet sempre. No és estrany, doncs, que algú que no ho té consolidat com un hàbit es posi les ungles a la boca quan mira una pel·lícula de suspens, quan s’avorreix, quan està passant per una època de nervis o quan té molta feina. Els adults que tenen el costum, sovint, l’han iniciat d’infants i no han fet res per abordar-lo. Amb els anys, és difícil treure-se’l. S’ha convertit en un hàbit sigui perquè l'estat nerviós o ansiós s’ha perpetuat, per herència o per imitació. 

Quins inconvenients té?

Tot i que sembli una mania sense importància hi ha certs inconvenients al voltant d’aquest hàbit, sobretot si s’allarga en el temps. Joan-Pau Marcó, metge estomatòleg especialista en ortodòncia, ho veu sovint a la consulta. L’arrel del problema que obliga a recórrer a l’ortodòncia pot ser, en alguns casos, l’onicofàgia, el nom mèdic amb què es coneix el vici de mossegar-se les ungles. 

Per això recomana actuar “tan aviat com sigui possible” perquè és un hàbit oral lesiu. La seva companya a la consulta, la logopeda Elisabet Agustench, n'explica els motius: rosegar-se les ungles és una acció que trenca l’equilibri entre les funcions de la boca (succió, deglució, masticació, etc.) i la seva estructura perquè la llengua acaba agafant una postura errònia que, a còpia de temps, acaba fent bellugar les dents. De fet, la feina d’Agustench és ajudar a posar bé la llengua per evitar que les dents es moguin. La llengua, diu la logopeda, ha d’estar en contacte amb el paladar i mossegar-se les ungles ho impedeix perquè acaba passant més estona darrere les dents que no pas en la seva posició natural i fa un moviment anteroposterior que pot afectar el desenvolupament del paladar amb mals tancaments i paladars estrets que, de retruc, generen males respiracions. 

Rosegar-se sovint les ungles també pot generar un desgast a les incisives, que poden acabar escrostant-se. Aquest costum també té conseqüències per a les mans. A més de fer malbé les mans i la seva imatge, s’ha de tenir en compte que es poden donar problemes d’infeccions, berrugues o sagnats.

Què s'hi pot fer?

En l’edat adulta hi ha més consciència d’aquests efectes, però els nens i nenes no ho veuen igual i no hi ha solucions ni tractaments màgics. Marcó, que també ho ha viscut per experiència pròpia, descarta els esmalts amb mal gust o els esparadraps. “Si vol rosegar, rosegarà”, diu taxativament. Per això, l’important és deixar les ungles, no de rosegar. I això les empreses ho han detectat i han posat al mercat elements com ara collarets, puntes de llapis o altres objectes, de silicona dura i amb diferents textures, que permeten lidiar amb aquest estrès. “És un bon canvi perquè no malmet les dents”, diu Agustench. 

La manicura és la solució?

Per experiència personal però també professional, Marcó només veu una eina relativament definitiva: tenir cura de les ungles. Això no vol dir pintar-les per veure-les arreglades cada vegada que se les vagin a posar a la boca, sinó que, segons explica l’estomatòleg, qualsevol irregularitat en l’ungla o qualsevol repel empeny l’infant a rosegar-se’l per treure la imperfecció. En canvi, si les mans estan cuidades i les ungles ben llimades, això no pot passar. Per això, creu que s’ha d’incentivar els infants a tenir cura d’aquesta part del cos i fer-se la manicura sempre que sigui necessària.