Criatures 29/10/2016

Els perills de la xarxa

Avui dia és essencial educar les criatures en els perills i avantatges de les noves tecnologies. És important que pares i mares sàpiguen com es pot garantir la seguretat i la privacitat dels menors a internet

Ainhoa Boix
5 min
4 claus per garantir la seguretat i la privacitat  Els perills de la xarxa

L’última Enquesta sobre Equipament i Ús de Tecnologies d’Informació i Comunicació a les Llars de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) no deixa espai al dubte: cada vegada són més -i molt més joves- els menors de l’Estat que disposen d’un smartphone. Segons aquesta enquesta, la meitat dels nens d’11 anys -un 50,3%- tenen mòbil. Una xifra que, lluny d’estancar-se, augmenta a mesura que passen els anys i que els menors van sumant edat: als 12, el 70,2% dels nens tenen un dispositiu mòbil; als 13, la xifra ascendeix al 83%; als 14 són el 90,1% dels adolescents els que tenen en propietat un telèfon intel·ligent, i als 15, el 93,9%. I, paral·lelament al creixement del nombre d’usuaris de mòbils menors d’edat, augmenta el de pares preocupats per la realitat que es desprèn de les noves tecnologies, en la qual termes com ciberadicció, ciberbullying o ciberadiccióciberbullyinggrooming i surten a les notícies gairebé cada setmana.

Perquè sí, el mòbil, la tauleta o internet són perfectes per saber on són els nostres fills i perquè accedeixin a continguts útils per a la seva educació, però també perquè accedeixin a altres continguts no aptes, perquè es tanquin a la seva habitació i desconnectin dels pares i perquè altres persones -conegudes o no- puguin disposar d’informació privada sobre ells. I és aquí on salten les alarmes i els dubtes: ¿què cal fer per quedar-nos amb el que tenen de bo les noves tecnologies i arraconar la part dolenta? I, sobretot, ¿com podem evitar que els nostres fills caiguin en conductes addictives o en pràctiques de risc? Prohibint l’ús d’internet i de dispositius mòbils segur que no. I això no ho diem nosaltres. Ho afirma la directora de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades (APDCAT), Maria Àngels Barbarà.

Ho fa com a representant d’una institució que, com el seu nom indica, vetlla per la privacitat i la seguretat dels catalans en entorns com internet. També com a responsable d’una iniciativa, Menors, internet i tecnologies, que entén les noves tecnologies com a instruments bàsics per al desenvolupament acadèmic i professional dels joves i que, lluny d’advocar per restringir-les als menors, busca que facin un ús conscient i segur d’internet. La fórmula? Informació i acompanyament. Dos pilars en els quals es basen els tallers que des de fa tres anys l’APDCAT imparteix a nens de 1r i 2n d’ESO dels centres catalans. En aquestes formacions s’ofereix informació sobre les possibilitats i els riscos de les noves tecnologies, es donen les pautes a seguir per mantenir la privacitat i s’acompanya els adolescents-almenys durant un matí- en aquest procés.

Una feina d’informació i conscienciació que, malgrat que es desenvolupa en l’àmbit escolar, no només se centra en els més petits. Com explica Barbarà, els pares tenen un paper clau en l’educació dels nens, i per això també va dirigida a ells aquesta iniciativa que busca fer-los partícips d’un procés, el de la digitalització, pel qual moltes vegades passen de puntetes. I és que encara que els progenitors no puguin controlar en tot moment en quines xarxes socials són presents els seus fills o com hi interaccionen, sí que disposen d’eines per prevenir els casos de ciberbullying o grooming, o per minimitzar-ne els efectes. “Nosaltres, com a pares, no podem preveure tot el que passarà, però sí que podem donar les eines als nostres fills per identificar les situacions difícils i saber afrontar-les. Com? Donant-los confiança en ells mateixos, consciència sobre la seva privacitat i confiança en nosaltres per saber que se’ns poden adreçar perquè els ajudem”, comenta Barbarà, que, en aquest sentit, posa especial èmfasi en el fet que els progenitors comparteixin moments d’oci i de noves tecnologies amb els seus fills i ho facin des de ben petits. D’aquesta manera no només podran guiar-los en l’ús d’internet, sinó que a més fomentaran que els consultin quan tinguin un problema.

ACOMPANYAMENT I EXEMPLE

De la necessitat d’acompanyar els menors a la qual fa referència Barbarà també en parla Jorge Flores, el fundador i director d’una de les organitzacions que més han fet els últims anys per garantir la seguretat a internet de nens i joves, PantallasAmigas. Segons explica, l’acompanyament és una de les millors armes de les quals disposen els pares per informar i tutelar els seus fills en l’ús de les noves tecnologies perquè, juntament amb bloquejadors per a internet, evitin acabar visitant pàgines no desitjades. Però no és l’única arma. Tal com comenta Flores, l’exemple és clau a l’hora de crear hàbits de consum i de prevenir conductes addictives o situacions de risc a internet, igual que passa en altres àmbits com l’alimentació, la lectura o els valors que es volen inculcar als menors. “Els nens reprodueixen el mateix que han vist a casa pel que fa a compartir, a moments d’ús i a intensitat en l’ús. No podem demanar als nostres fills que no utilitzin tant el mòbil quan nosaltres no ens el podem treure del cap ni de les mans”, comenta el responsable de PantallasAmigas. I afegeix un altre consell: limitar l’ús de les noves tecnologies a moments i espais específics. Això vol dir que els progenitors han de ser capaços de desconnectar de l’ smartphone i compartir temps amb els seus fills però també que els nens han d’aprendre a divertir-se sense necessitat de recórrer a gadgets tecnològics.

Comunicació, informació, acompanyament, exemple. ¿És l’única cosa que necessiten els nens per garantir la seva privacitat i seguretat a internet? No. Hi ha un element més al qual fan referència tant la responsable de l’APDCAT com el de PantallasAmigas, i que la psicòloga i fundadora de La Família Centre de Psicologia, Patricia Maguet, explica en profunditat: moments de comunicació i oci amb els pares.

TEMPS I CONVERSA

Els progenitors han de dedicar temps als seus fills, menjar-hi, fer coses junts i utilitzar aquests moments per saber què els agrada i què no, conèixer els seus companys de classe i els pares dels seus amics i parlar dels riscos d’internet. Només d’aquesta manera podran crear una relació sòlida amb els menors abans que l’adolescència piqui a la porta i la comunicació entre ells es faci més difícil. També perquè els fills, en cas de ser víctimes d’assetjament o xantatge en xarxes, tinguin prou confiança en els pares per demanar-los ajuda. “En la vida hi ha tants perills que és difícil protegir-los de tots, però en la mesura que la comunicació amb els fills sigui bona i es coneguin els seus estats d’ànim i el seu estat general, serà més fàcil detectar un canvi”, conclou Maguet.

4 claus per garantir la seguretat i la privacitat

No parlis amb desconeguts. L’advertiment que tot pare fa al seu fill quan va a l’escola sol per primera vegada també s’aplica a les noves tecnologies. Si no coneixen la persona que els sol·licita amistat a les xarxes socials o que els envia un missatge per WhatsApp, és millor no acceptar-la com a amiga o bloquejar-la a internet.

Vigila amb el que comparteixes. El nom de l’escola, el poliesportiu on s’entrena, el número de telèfon, els dies en què els seus pares no hi són... Aquestes dades diuen molt del menor i de la seva família. El millor? Que ometin aquest contingut a les xarxes.

Fotografies i vídeos, les justes. Una de les pràctiques més habituals dels nens i joves és fer-se selfies i publicar-les a les xarxes. Si ho han de fer, que siguin d’imatges que no els comprometin ni a ells ni als seus amics ni a persones de plena confiança. Restringir la visibilitat de les publicacions és indispensable en el cas dels menors d’edat.

Explica-l’hi al pare o a la mare. Els nens han de saber que poden confiar en els seus pares i comptar amb ells en qualsevol situació. Si reben comentaris inadequats o agressius, si els fan proposicions que els generen angoixa, han de compartir-ho.

stats