Com passar el nadó a dormir a la seva habitació?

Les associacions de pediatria nord-americana i espanyola recomanen que els nadons dormin a l’habitació dels seus pares –idealment en un bressol de collit– fins almenys els sis mesos d’edat bàsicament per tres motius: prevenir la síndrome de mort sobtada del lactant, afavorir la lactància materna i afavorir també el descans dels pares. A la pregunta de si a partir d’aleshores és segur passar les criatures a la seva pròpia habitació per dormir, la pediatra d’atenció primària al CAP Rambla de Terrassa, Laura Colom, respon que sí, “sempre que es tinguin en compte una sèrie de consells per prevenir accidents com caigudes o ofegaments”. A partir dels sis mesos, el risc de mort sobtada del lactant es minimitza, però Colom alerta que "augmenten els accidents domèstics, per la qual cosa l’infant ha de tenir un entorn segur també en el moment de dormir”.

Quins factors farien recomanable fer el pas?

Cada família i cada nen té les seves pròpies circumstàncies. Evidentment, apunta la pediatra, cada família s’ha de sentir "còmoda" amb aquest pas, "en alguns casos serà quan l’infant dormi més hores seguides, quan no s’alleti durant la nit o per altres motius de logística familiar”.

Molts cops són els pares (sobretot mares) les que no estan preparades per dormir lluny de les criatures. Què recomanaria en aquest cas?

En aquests casos, a parer de Colom, pot ser útil un aparell de videovigilància. Tot i això, insisteix que els progenitors s’han de sentir segurs de la seva decisió, ja que, si no, "probablement fracassarem”. La nostra seguretat la transmetem als nens i això fa "que se sentin segurs i d’aquesta manera afavorim la seva autonomia”. La pediatra alerta que pot ser contraproduent fer el pas “sense estar-ne convençuts, ja que podríem crear-los inseguretat o angoixa”.

Com cal enfocar el canvi d’ubicació? Cal fer alguna mena d’adaptació?

Tot dependrà de l’edat de la criatura. Una opció pot ser “començar a fer alguna migdiada diürna a la seva habitació o passar-hi estones perquè li sigui un entorn familiar”. Els nens més grans poden ajudar a preparar el seu llit. “El que sí que cal fer és enfocar-ho sempre com un canvi positiu, així com vigilar també, en el cas de l’arribada d’un germà, de no fer-ho coincidir en el temps de forma que pugui sentir-se desplaçat”, destaca. En cas d’haver establert una rutina del son (conte o cançó, pit, etc.), la doctora recomana “no fer gaires canvis, només traslladar-la a la seva habitació”. Colom no és gens partidària de deixar cap llum encesa a l’habitació, “però cada família que ho faci com consideri”, explica. El que caldria evitar són moments de tensió o crits. “Ha de ser un moment de calma que permeti a l’infant relaxar-se i sentir-se segur i acompanyat”, puntualitza.

Pot haver-hi alguna regressió del son provocada pel canvi d’habitació?

Sí, pot haver-n'hi alguna. La pediatra explica que pot ser que la criatura es desperti més per comprovar que els pares són allà. “Cal que se senti acompanyat i que hi acudim si ens reclama. Hi hem d’anar i calmar-lo, agafar-lo a coll, si cal, i animar-lo a tornar a dormir al seu llit”, explica. I un altre apunt: “Tampoc ens estarem equivocant si el portem a dormir al nostre llit si creiem que és el que ell o nosaltres necessitem", puntualitza.

¿És un bon moment perquè aprenguin a adormir-se ells sols si es desperten a la nit?

Aprendre a dormir sols, matisa Colom, “és un procés evolutiu que els adults podem anar afavorint a poc a poc”. Per tant, conclou, “el fet que estiguin a la seva habitació pot ajudar, ja que els va fent més independents i moltes vegades podran anar gestionant ells sols aquests petits despertars”.