MAR DOMÈNECH

Somriures que curen

La presència de pallassos als hospitals fa que l’estada dels nens sigui més fàcil i que visquin els procediments amb menys por

Dos membres dels Pallapupas acompanyant una nena en una prova diagnòstica Zoom

Els artistes d’hospital tenen una de les feines més difícils del món: millorar l’estat emocional de les persones hospitalitzades i de les seves famílies perquè hi tinguin una estada tan amable com sigui possible malgrat la situació adversa que estan vivint. Una missió que es complica quan els pacients són nens i nenes.

Roser Caparros és mare d’un nen ingressat. Per a ella el més dur ha estat veure com les rutines del seu fill s’aturaven i ja no podia anar a l’escola, jugar al carrer o sortir amb els amics. “Veure el somriure i la il·lusió en un nen arriba sempre al cor. Però, quan està passant per una experiència dura com és la d’estar mesos en un llit d’hospital, aquest somriure és converteix en molt important”, explica la Roser.

Quan un infant ingressa a l’hospital de cop, es troba en un espai completament desconegut on sent dolor, por i pena, perquè l’envolten persones adultes que estan serioses, nervioses i tristes. Però les emocions es transformen i es converteixen en positives quan entren en escena els pallassos d’hospital i el seu somriure encomanadís.

INICIATIVES VETERANES

A Espanya hi ha diferents organitzacions sense ànim de lucre que treballen en aquest sentit. Les més veteranes, des del 2000, són la Fundació Theodora i Pallapupas. Són entitats sense ànim de lucre que sobreviuen gràcies als patrocinis, les col·laboracions i les donacions d’empreses.

La Fundació Theodora va néixer a Suïssa el 1993 i actualment es troba en vuit països. Aquí compta amb 34 doctores Sonrisa que passen visita a 25 hospitals i centres especialitzats de diferents ciutats espanyoles. Té un total de quatre programes d’acompanyament amb els quals treballen, sobretot, l’atenció infantil, ja sigui a l’habitació, a quiròfan o en centres especialitzats.

A Espanya hi ha diferents organitzacions sense ànim de lucre que treballen en aquest sentit. Les més veteranes són la Fundació Theodora i Pallapupas

Per la seva banda, l’equip de Pallapupas el formen 28 pallassos que transformen el dia a dia en onze hospitals i cobreixen tot el territori català. Treballen amb infants, adults que tenen malalties oncològiques i també amb gent gran.

COM SÓN I COM TREBALLEN

La clau és humanitzar l’entorn i desdramatitzar la situació i, sobretot, fer equip entre l’infant malalt, els pares i el personal sanitari. A través de l’humor s’obre una finestra a la imaginació dels més petits, i això els omple de vida i els fa sentir més còmodes i lliures com a infants que són.

Els Pallapupas tenen un mètode de treball registrat des del 2016, on està tot detallat, fins i tot el vestuari de cadascun d’ells. Abans d’entrar en contacte amb el pacient es reuneixen amb el personal sanitari, que els fa una “transmissió” de tota aquella informació del pacient que pot ser d’utilitat, com ara el nom, l’edat, l’estat de la malaltia, l’estat anímic i el seu entorn. A continuació, s’activa el radar, i a través de la cocreació es prepara una proposta artística personalitzada per a cada pacient.

La clau és humanitzar l’entorn i, sobretot, fer equip entre l’infant malalt, els pares i el personal sanitari

Mar Somoza, directora de comunicació de la Fundació Theodora, afirma que “tot i que estiguin hospitalitzats, no deixen de ser nens, i poden transformar la situació en un món fantàstic, oníric i divertit”. “Els doctores Sonrisa connecten amb els infants, són una finestra oberta d’aire fresc, i provoquen que la seva estada a l’hospital es converteixi en una experiència positiva”, diu.

Tots els artistes d’hospital tenen la seva pròpia personalitat, manera de vestir i història. Tenen un nom, gustos, desitjos, pors i somnis. Cadascun d’ells té els seus recursos i habilitats per portar a terme la seva tasca, com ara el cant, la música, la màgia, etc. I, a la vegada, també tenen un rol determinat. Són personatges que ajuden la canalla a canalitzar les seves emocions des de l’humor positiu i l’escolta activa.

FER RIURE ÉS UNA FEINA MOLT SERIOSA!

Per formar part de l’equip artístic dels artistes hospitalaris s’han de complir una sèrie de requisits. Cal tenir formació d’actor o en arts escèniques, i una llarga trajectòria i experiència professional prèvia en l’actuació. A més, un cop seleccionats, en el cas de la Fundació Theodora, se’ls forma en col·laboració amb els mateixos hospitals en les necessitats psicosanitàries relacionades amb la seva tasca. Tots ells han de respectar al màxim les normes i els protocols d’higiene i protecció de cada centre.

Però el més important és que tingui tota una sèrie de valors essencials ben interioritzats, com són l’empatia, la humanitat, el respecte als altres, la capacitat de superació, les ganes constants d’aprendre i, sobretot, assumir el risc artístic i personal.

MILLORES FÍSIQUES I EMOCIONALS

Els artistes d’hospital sempre han treballat intuint que la seva tasca és realment poderosa. Però, des de la presentació aquest any de l’estudi VIDA, ja poden afirmar que la seva presència en espais de salut no només és necessària sinó urgent. L’estudi investiga alguns ítems com la por, l’ansietat, la sensació de temps d’espera, la satisfacció, l’estrès, etc. amb i sense la presència dels pallassos d’hospital.

Segons els resultats, un 97% dels pacients i familiars valoren de manera positiva la visita dels Pallapupas, ja que millora el seu estat anímic. Angie Rosales, directora i fundadora de Pallapupas, detalla que “en l’estudi d’impacte, els pacients pediàtrics van percebre que se sentien significativament millor després de l’actuació”. “La nota mitjana en els pacients de planta va passar de 6,1 punts a 8,7 punts, i en els de quiròfan, de 6,7 a 9,4 punts. Una diferència espectacular!”, explica.

97%

dels pacients i familiars valoren de manera positiva la visita dels Pallapupas, ja que millora el seu estat anímic

A més, i de manera rotunda, el personal sanitari (un 96%) creu que el sentit de l’humor és essencial per afrontar l’estrès, i valora positivament la capacitat que tenen aquests professionals d’adaptar-se a cada situació. A més, reconeixen que els aporten beneficis de manera directa al seu lloc de treball: redueixen la somnolència, l’ansietat, l’avorriment, la tristesa, la felicitat, la preocupació, etc. Aquest és el cas del doctor Lázaro, anestesiòleg de l’Hospital Sant Joan de Déu, que treballa des de l’inici amb els Pallapupas: “A quiròfan la presència dels pares i dels pallassos és primordial per poder afrontar una operació de la millor manera possible. Els pallassos aconsegueixen fer d’un espai fred i hostil un lloc agradable i divertit”.