Criatures 29/01/2021

T’ho explico amb ninots

Aquesta teràpia permet representar fàcilment situacions familiars, escolars o d’intercanvi social

Helena Alvarado
4 min
Treballar amb ninos permet representar fàcilment situacions familiars, escolars o d’intercanvi social

La teràpia amb ninots és un canal de comunicació que ens permet analitzar i interpretar les vivències, emocions i sensacions de l’infant, a través del joc, des d’una perspectiva relacional, situant l’infant dissociat de la situació, és a dir, fent una passa enrere i guanyant en objectivitat, allunyant-lo de les emocions negatives que li pogués suscitar l’exposició verbal dels seus sentiments. La teràpia amb ninots permet veure, sentir i comprendre des d’una altra perspectiva. Si bé planteig a continuació el treball amb infància, és una eina molt útil també amb adolescents i adults, perquè permet visualitzar allò inconscient. 

El treball amb ninots permet explorar la imatge i analitzar-la, i cercar els camins per a la seva solució, incidir-hi canvis i proposar moviments que alleugerin el malestar o que afavoreixin l’acceptació de realitats que no es poden modificar, com per exemple la mort d’una persona estimada. Podem demanar a l’infant que mogui un ninot a un altre lloc i demanar-li quins sentiments té en aquesta nova posició. Els moviments, tot i que no són imprescindibles, són un pas que ens encamina cap una anàlisi més profunda i a la solució. 

Davant l’explicació d’un conflicte, és interessant proposar a l’infant que ens l’expliqui amb ninots, que li permetran representar fàcilment situacions familiars, escolars o d’intercanvi social que li han generat malestar, conflicte o experiències traumàtiques. També permeten al terapeuta anar més enllà en l’exploració de la vivència, incloent-hi elements que siguin essencials, com per exemple emocions o sentiments, donant-los un lloc i cabuda dins l’escena (per exemple la tristesa o la soledat). La representació d’una situació pot ser clau per entendre la dinàmica relacional de base, és a dir, per poder analitzar el conflicte repetitiu en el qual es troba el nin en aquest ambient i que ha motivat la consulta, i a partir d’aquí, donar-li una altra lectura o mirada, cercant camins cap a la solució. La recerca de vincles que el sostinguin o fer emergir dins la imatge els seus recursos personals davant de la situació problema permeten que s’apoderi i que guanyi en seguretat, i el fan sentir que no està tot sol davant l’adversitat.

Què hem d’observar?

A la taula on els infants inclouen els ninots hem d’observar els personatges que escullen (com van vestits, quina professió representen, quins complements tenen). Per exemple, el fet d’escollir un guerrer amb un escut ens pot donar idea que el nin mostra actituds defensives. Un altre aspecte per tenir en compte és la posició dels ninots, on estan situats (quin és al centre, la distància entre ells) o cap on dirigeixen la mirada. També la mida ens informa del rol de cada un i on se situen des del punt de vista d’interacció. En síntesi, tots aquests indicadors ens donaran informació de la relació dels membres de sistema i de les emocions i sentiments emergents.

Ninots com a avaluació

Com a tècnica projectiva d’anàlisi i diagnòstic també resulta molt interessant. Usar els ninots ens pot donar una idea del que està succeint, per exemple, del sistema familiar, d’on partim i cap on hem d’anar si volem que el nin s’estabilitzi pel que fa a la conducta i a les emocions. En Mateu (nom fictici) va venir a la consulta per les seves dificultats de comportament. Manifestava clarament problemes a la llar, sobretot amb la mare i les seves germanes. Davant la proposta que em representàs la situació familiar, va exposar una imatge en la qual ell estava al costat de la ràbia, mirant les seves germanes i la mare (aquestes estaven davant d’ella, i per tant actuaven com a barrera) i un pare allunyat mirant tota la situació. Mitjançant l’anàlisi va concloure que les seves germanes petites l’allunyaven de la mare, i ella cercava suport en elles quan es barallava amb ell. Va afegir llavors tristesa a l’emoció bàsica inicial (la ràbia) i va incloure també la ràbia a la figura materna. El pare es mantenia apartat del conflicte maternofilial i així ho sentia en Mateu, sense rebre suport, emergint el sentiment de solitud, d’abandonament. 

Com a solució

Els moviments dels ninots són essencials per canviar emocions i sentiments i arribar a la solució. Va ser important generar un moviment d’apropament dels pares i de posicionar els fills en el mateix nivell de proximitat a la mare perquè en Mateu milloràs la conducta. Veient-ho així, la ràbia desapareixia i es presentava la calma. Aquest procés d’anàlisi de la situació familiar fa emergir la necessitat de l’infant i s’encamina cap a la solució a través dels canvis proposats i que procedeixen de la visió global del sistema que ha comunicat el nin amb aquesta eina. Lògicament el treball terapèutic no és només d’una sessió, però ens dona una informació molt rica per a l’eliminació del símptoma i la millora de l’àmbit treballat, a la qual no podríem haver arribat mai a través de la paraula.

Helena Alvarado és psicòloga sanitària a l’Institut Balear de Pediatria

stats