Els nens i les nenes: usos lingüístics i sexisme

Els nens i les nenes. “És una expressió que s’ha fossilitzat i que, per tant, hem assimilat com a natural”, afirma la lingüista Carme Junyent, del departament de filologia catalana i lingüística general de la Universitat de Barcelona (UB). Ara bé, ni “els nens i les nenes”, ni tampoc “homes i dones” o “benvolguts i benvolgudes” són expressions naturals de la llengua, perquè en un mateix discurs qui ho distingeix cau en la incoherència, i no acaba fent concordar tots els adjectius entre masculins i femenins. Per reblar el clau, aquesta pràctica “va en contra de la gramàtica de la llengua” i també “de la igualtat de gèneres”, sosté Junyent.

La lingüista argumenta que distingir entre el masculí i el femení provoca desigualtat, perquè dins de l’expressió masculina i femenina no hi ha lloc per al col·lectiu LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals). “Si anem dient «homes i dones», llavors no sempre els transsexuals hi tenen lloc”. En canvi, sosté, amb l’expressió “els homes” tots els col·lectius hi són inclosos.

A l’escola, quan les criatures són petites, poden no sentir-se identificades amb el genèric masculí plural, que en català inclou el gènere neutre. “Una mestra em va explicar un dia que quan deia a classe «Els nens que no hagin acabat els deures, que no surtin al pati», les nenes es quedaven assegudes igualment, haguessin fet o no els deures”, perquè no se sentien interpel·lades per la indicació. Si passa això, afirma Junyent, “és perquè l’escola està fent molta pressió amb l’expressió «els nens i les nenes»”.

L’origen de tot plegat, segons la lingüista, parteix de la idea que les llengües tenen la capacitat de canviar l’ésser o el cervell humans. “I no és així, perquè si hi ha discriminació a la societat entre gèneres és per culpa de les persones, i no de la llengua”, argumenta Carme Junyent, que es defineix personalment com a feminista. Dit amb altres paraules, per molt que es digui “els nens i les nenes” o “els homes i les dones”, no s’aconseguirà l’equitat si la societat no s’ho creu de veritat.

Per la seva banda, Ruth Vilà, professora del departament de mètodes d’investigació i diagnòstic en educació de la UB, sosté que “el llenguatge no és innocent, ni neutral ni asèptic”. “Les paraules transmeten idees, visualitzen representacions del món, formen el nostre alumnat en valors per a l’exercici de la ciutadania”, afegeix. Així doncs, “parlar de llenguatge implica parlar de la construcció de pensaments, de la realitat que ens envolta, de persones i del món”. “El llenguatge dona forma a les nostres identitats i conforma la nostra visió del món. El llenguatge genera efectes socials, i per tant és un mitjà que, al llarg de la història, ha ajudat a fer proliferar i a reproduir les relacions de poder dels homes sobre les dones”.

Vilà afegeix que “el llenguatge actual és sexista”, perquè està basat “en l’ocupació del masculí com a genèric, cosa que trenca qualsevol possibilitat d’arribar a una societat igualitària, i fomenta una visió social androcèntrica i patriarcal”. Tot plegat “té unes conseqüències immediates, com la desigualtat de tracte”, afirma.

El professor de llengua i didàctica de la llengua Joan Perera assenyala que, certament, la fórmula “els nens i les nenes” ha fet fortuna en l’àmbit educatiu, “com han fet fortuna en l’àmbit polític els desdoblaments d’aquesta mena («treballadors i treballadores», «catalans i catalanes», etc.)”, i afegeix que “res de semblant no ha passat en altres àmbits”. Perera també creu que “el fet que tothom (o gairebé tothom) en l’àmbit educatiu i polític faci servir els doblets d’aquest tipus potser només indica que no s’han parat a pensar que el sexe i el gènere són coses diferents del gènere gramatical”.

Dit això, el professor opina “que l’escola no ha de formar les criatures en la distinció entre homes i dones explícitament”. Si es fa, si s’insisteix “a servir-se en tots els casos dels doblets del tipus «nens i nenes», és a dir, formar-los contra les normes lingüístiques del català, només pot comportar que els infants deixin de considerar el gènere (gramatical) masculí com a genèric (que inclou, en casos de concordança, tant elements masculins com femenins), amb la qual cosa deixarien de comprendre, per exemple, el sentit de títols com 'Els catalans als camps nazis' de Montserrat Roig o 'Els altres catalans' de Francesc Candel.

Finalment, el pedagog Xavier Ureta conclou que els doblets són “un debat ideològic més que lingüístic”. Així doncs, si hi ha mestres i pedagogs que s’inclinen per la fórmula “els nens i les nenes” és per qüestions ideològiques. Ureta, personalment, prefereix “el genèric masculí per un convenciment fonamentat en l’estudi de la sociolingüística, que té com un dels principis principals l’economia de la llengua”.

Passar del llenguatge sexista al no sexista

SEGONS RUTH VILÀ I BAÑOS, PROFESSORA DEL DEPARTAMENT DE MÈTODES D’INVESTIGACIÓ I DIAGNÒSTIC EN EDUCACIÓ DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB)

Hi ha procediments que permeten el pas del llenguatge sexista al llenguatge no sexista:

• Fer servir la barra (/) i els desdoblaments (per exemple, “els alumnes i les alumnes”). Perquè els desdoblaments siguin no sexistes, cal que hi hagi alternança en l’ordre quan s’anomenen els dos gèneres, perquè tradicionalment és el gènere masculí el que precedeix el femení quan s’esmenten els dos sexes.
• Utilitzar un llenguatge inclusiu, mitjançant genèrics (com “alumnat”).
• Fer servir perífrasis, que permeten evitar expressions sexistes (per exemple “la població barcelonina”).
• Utilitzar noms abstractes (per exemple, “la direcció del centre escolar”).
• Recórrer a “@” en el llenguatge informal, com a clara manifestació de la necessitat del llenguatge per avançar al ritme de la societat.