Infància 23/06/2018

La mentida en la infància

Els adults han de parlar sobre les implicacions morals i assabentar-se de per què han mentit

Mari Mateu
4 min
La mentida en la infància

Conta una llegenda que, quan George Washington era menut, el seu pare va plantar un cirerer que s'estimava molt. Un dia en George tallava branques molt a prop de l'arbret i, pendent només de la seva destral nova, va tombar el fruiter. Quan va arribar la nit, el seu pare va anar a veure el cirerer, amb la mala sort que l'arbre era a terra. Molest, va tornar a casa i va demanar al seu fill si sabia qui li havia tallat l'arbre; en George, malgrat la por i que estava avergonyit pel que havia fet, li va explicar la veritat. El senyor Washington li va dir: "Em sap greu haver perdut el cirerer, però m'alegra que hagis tingut el valor de dir la veritat. Preferesc que siguis franc i valent a tenir un hort sencer amb els millors arbres".

En aquella ocasió en George va dir la veritat, però davant aquestes situacions aquesta opció no sol ser la més comuna. En aquest article tractarem breument el tema de la mentida en la infància.

Tipus de mentides

En la bibliografia hi ha diferents classificacions de la mentida, però les més destacades són les següents:

  • Les pseudomentides: són producte de l'espontaneïtat dels infants quan encara no tenen intenció d'enganyar.
  • Les mentides socials: Fantàstiques: basades en la fantasia o bé causades per la falta d'estímuls, per l'avorriment, o per escapar-se de situacions desagradables. Imitatives: a partir de l'observació dels comportaments dels altres. Defensives: per alliberar-se de situacions que els resulten complicades o desagradables, per haver desobeït regles o normes i evitar ser castigats. Per cridar l'atenció: perquè veuen indiferència en els altres i abans prefereixen mentir que ser ignorats, malgrat que això comporti un càstig. Venjatives: utilitzades per fer enfadar els pares o perquè creuen que han patit alguna situació injusta, com per exemple no haver pogut arribar aviat a casa per veure uns dibuixos animats. Compensadores: per aconseguir elogis i alabances, inventen històries en què han triomfat o atribueixen a la família aspectes com riquesa, fama, etc. Antagonistes: es neguen a fer allò que se'ls demana inventant alguna excusa per evitar complir o per provocar l'altra persona. Utilitàries: per aconseguir un benefici, avantatge o evitar una molèstia. Escolars: omissió dels deures o de les qualificacions dels exàmens, falsificació de notes. Patològiques: són les mentides que no suposen cap tipus de finalitat ni avantatge, i s'hi recorre d'una manera desmesurada.

Les primeres mentides

Quan detectin les primeres mentides en els fills, els pares han de parlar amb ells sobre les implicacions morals que tenen i han d'intentar assabentar-se de per què han mentit i quines motivacions han tingut per fer-ho.

Una bona eina per potenciar l'honestedat són els contes, sempre que sapiguem triar bé, perquè no tots són igual d'eficaços. De fet, un estudi de Kang Lee amb altres col·laboradors (2014) va comparar l'eficàcia de diverses històries morals clàssiques a l'hora de promoure l'honestedat en els nins petits. La conclusió va ser que contes com 'Pinotxo' i 'Pere i el llop' no van aconseguir disminuir la tendència dels infants a mentir. En canvi, el conte de George Washington i el cirerer va augmentar significativament la probabilitat que els infants diguessin la veritat.

L'explicació d'aquests resultats es troba en el desenllaç que presenta cadascuna de les històries. En el cas dels dos primers contes, la conseqüència de la mentida té un desenllaç negatiu; en canvi, en la història de George Washington i el cirerer es posa èmfasi en les conseqüències positives de l'honestedat. De fet, quan es va canviar el final del conte per emfatitzar la conseqüència negativa de la deshonestedat, l'efecte de la història d'en George va desaparèixer. Per tant, la clau és destacar als infants els principis d'honestedat i la motivació per ser honestos.

Què no s'ha de fer

  • No és recomanable posar càstigs, perquè en altres moments es pot tornar a caure en la temptació de mentir per evitar-los.
  • Quan expliqui una mentida davant de més gent, no l'hem de ridiculitzar; en un moment de privadesa, en podem parlar amb l'infant.
  • Cal no mostrar indiferència per la mentida o considerar-la una broma.
  • No s'ha de mentir davant d'ells ni fer-los còmplices de la mentida, perquè ho podrien imitar.

Recomanacions

Les relacions amb els fills s'han de basar en la confiança i en un ambient en què es puguin mostrar segurs i relaxats a l'hora de mostrar el que pensen sense represàlies.

  1. Els pares han de ser els primers a ser honestos amb els fills, no faltar mai a la veritat i complir totes aquelles promeses que els han fet.
  2. Cal demostrar-los l'estima que se'ls té per sobre dels seus actes o les seves opinions.
  3. Cal estimular-los perquè expressin els seus sentiments de manera lliure, mostrant comprensió i acceptació.
  4. S'ha de mostrar empatia i donar suport als seus problemes.
  5. Cal expressar comprensió, tolerància, respecte i acceptació incondicional cap a les altres persones.
  6. S'ha de reforçar la seva valentia quan diuen la veritat i relativitzar l'acció no adequada quan el motiu que ha fet que mentissin no sigui gaire greu.

Per acabar, convé ressaltar que la primera mentida s'ha de veure com una oportunitat per explicar què és la mentida, quina és la veritat i les implicacions que tenen per a les altres persones.

Mari Mateu és psicòloga de Creix

(Informació extreta dels autors X.P. Ding, M.D. Hueso, K. Lee i D. Madrid)

stats