El llenguatge ens impacta emocionalment i pot condicionar el nostre benestar
PALOMA ARENÓS

El poder de la paraula

El llenguatge ens impacta emocionalment i pot condicionar el nostre benestar / MARTA CAYUELA

Les investigacions del filòsof Luis Castellanos conclouen que el llenguatge positiu provoca canvis profunds en el cervell. I és que la paraula és poderosa i, ben utilitzada, pot millorar el nostre benestar

La paraula és poderosa i, ben utilitzada, pot millorar el nostre benestar. Desfer-se de mots poc respectuosos, autoritaris, insultants i que fereixen i canviar-los per expressions i termes que transmeten positivitat, bondat i entesa té un poder transformador en el nostre dia a dia. Aquest va ser el punt de partida del filòsof Luis Castellanos (Madrid, 1955) fa 17 anys per estudiar, des de la neurociència, els avantatges del llenguatge positiu, clau en l’educació emocional. Amb el neurocientífic Manuel Martín-Loeches, van constatar els efectes que tenen les paraules que, rutinàriament, fem servir en el cervell i van traçar estratègies innovadores per millorar la vida, la salut i el benestar. Tots dos formen part d’El Jardín de Junio, un centre madrileny amb un servei d’intel·ligència lingüística que assessora equips, docents i altres professionals que practiquen l’ètica del llenguatge.

Després de l’èxit de ' La ciencia del lenguaje positivo' (Paidós), Castellanos acaba de publicar 'Educar en lenguaje positivo', de la mateixa editorial. Hi explica els resultats del projecte 'Palabras habitadas', que va involucrar alumnes, professors i pares de l’institut Julio Pérez de Madrid, amb resultats il·lusionadors. “Vam treballar set mesos amb joves d’entre 13 i 15 anys. Recordo un noi de 15, que era el líder, el dominador, que entrava a classe menjant i que al final del projecte havia millorat la relació amb la família, es va obrir al món i estava a primera fila participant i ajudant. I un altre que suspenia totes les assignatures i que va acabar aprovant-les totes menys una, sense haver estudiat més. Senzillament, va modificar el seu llenguatge i li va millorar la vida”. Ara l’equip de Castellanos vol estendre l’experiència per tot l’Estat.

“Sabem que el llenguatge ens impacta físicament, emocionalment i intel·lectualment, i pot condicionar el nostre benestar, les nostres relacions, els nostres resultats. El llenguatge positiu és una extraordinària eina, la tecnologia punta a l’abast de tots, que ens ajuda a portar-nos bé amb el nostre cervell perquè afavoreix la salut física, mental, emocional i, sobretot, ens ajuda a tenir una longevitat més satisfactòria”, exposa Castellanos.

El llenguatge ens impacta físicament, emocionalment i intel·lectualment, i pot condicionar el nostre benestar, les nostres relacions, els nostres resultats

“Quan elevem el nivell de paraules positives és quan comencem a tenir una millora del benestar; sentirem que construïm un avantatge de felicitat insospitada fins ara. Com ja vam veure en la nostra publicació a la revista científica 'Plos One', el cervell reacciona i funciona molt millor amb paraules positives que quan sent paraules negatives, neutres o estressants”, argumenta. El llenguatge és, en essència, intercanvi d’energia i temps, detalla el filòsof. “Tornar-nos positius és un avantatge per a la vida i per a la felicitat. La dopamina, un missatger químic molt curiós, és un neurotransmissor que irriga el nostre sistema nerviós i que actua d’una manera molt especial i fascinant: ens fa sentir més benestar, més felicitat i, sobretot, activa la nostra capacitat d’aprenentatge tornant-nos més creatius per adaptar-nos al món d’una manera totalment nova i eficient”, subratlla. I posa exemples de la transformació vital: “Ens fa més curiosos, més valents, millora la nostra memòria...”

El llenguatge positiu -afegeix Castellanos- porta al cor de les paraules la motivació per impulsar l’alegria, la creativitat, la curiositat i l’eficiència en l’educació. Optimitza l’aprenentatge i la memòria de l’existència per construir una bona història de vida amb un protagonista digne”.

LLENGUATGE NEGATIU: CURSA D’OBSTACLES

Per contra, les paraules i expressions negatives “poden arribar a abaixar el coeficient intel·lectual fins a 12 punts”, segons l’investigador. Són “tempestes que ens poden acompanyar en les nostres narracions i també ens poden ajudar a entendre com el llenguatge negatiu ens afecta aquí i ara. Hi ha paraules que poden destruir, des de l’interior, les nostres possibilitats i les d’altres, com ara: “mai ho aconseguiré”, “què t’has cregut”, “ets un inútil”, “ho fas tot malament”, “res del que dius és cert”, “no em dirigeixis més la paraula”, “això no és veritat”, “menteixes més que parles”, “deixa’m en pau”, “sempre em dius que tot ho faig malament”, “no ho facis”, “jo soc així”... Mai, no, res, malament... poden ser notícies falses sobre mi i sobre els altres”, exemplifica Castellanos.

En aquest sentit, l’autor argumenta que les paraules són “la mida de les nostres possibilitats”. “Són les catalitzadores de les promeses que som cadascun de nosaltres, fins a l’últim dia de la nostra vida. , afortunadament, gairebé, encara no... són paraules que formen un bon equip amb nosaltres i el nostre destí perquè matisen la realitat i deixen veure un horitzó ple de possibilitats”. I amb tot això, ¿com ens pot afectar el llenguatge negatiu? “Multiplica els nostres obstacles. La por, l’estrès, l’ansietat s’apoderen més temps de nosaltres, ocupen més espai en els nostres pensaments i accions. Són paraules que ens distreuen de la vida, que etiqueten, jutgen, sentencien, bloquegen, emmalalteixen i, fins i tot, maten”, argumenta Castellanos, rotund.

COM ENS PODEM EDUCAR?

El filòsof madrileny aporta idees pràctiques en l’educació del llenguatge positiu. “Si nosaltres ens sotmetem a una operació a vida o mort, segur que volem que el millor equip s’ocupi de la nostra cirurgia. Si volem viure la millor vida possible, segur que volem que ens acompanyin les millors paraules, que ens facin sentir que som més feliços, que tenim més benestar i estem més satisfets”. I prossegueix: “Aquest és el veritable secret per transformar el nostre relat vital: pren consciència de les teves paraules més habituals, del teu llenguatge, del vocabulari que guia les teves accions. De les paraules amb què et lleves, amb què surts a passejar, amb què entres a treballar, amb què te’n vas a dormir…”.

Tant a casa com a l’aula aconsella que es cultivi el sentit de l’humor “com a gran recurs per conviure amb l’alegria i l’esperança”. “Hem de protegir aquesta capacitat sorprenent que tenim de riure i crear una atmosfera respirable”. Castellanos assegura que “les aules ho agraeixen moltíssim perquè aprendre és la capacitat que tenim d’enfrontar-nos al que és desconegut, al que és inesperat, i per gestionar les pors i l’ansietat el gran mestre és el sentit de l’humor”, conclou Castellanos.