La intel·lectualitat en els infants

És una realitat que partint de la psicomotricitat es pot arribar a totes les àrees del desenvolupament, entre les quals trobam la intel·lectualitat.

La intel·ligència no és única ni indivisible (teoria Gardner) i es basa en l’existència de facultats que treballen de manera autònoma i que són presents a cada un dels individus. Es produeixen combinacions múltiples i infinites per al col·lectiu de la nostra raça, i són possibles totes i cada una de les realitats intel·lectuals que conviuen en el nostre món.

Des d’aquest punt la psicomotricitat vivencial i relacional romp i desestructura algunes idees antigues i obsoletes del concepte ‘intel·ligència’. Ultrapassa la dissociació entre la ment i el cos. El moviment vincula els dos àmbits i mostra l’estreta relació que existeix entre ells.

Mitjançant el món motriu, el relacional, el social i el comunicatiu es corrobora que la psicomotricitat és la plataforma més extensa i influent en el camp educatiu, sobretot, durant la primera i segona infància (Pérez i Beltrán). Basant-se en aquestes àrees van creixent en el desenvolupament integral les capacitats lògiques, matemàtiques, de llenguatge i de contacte amb el medi; tant, que el pensament elaborat (idees que neixen i arriben a l’individu mitjançant la ment) s’impulsa des de tot allò explorat, viscut en el cos i integrat a partir de la psicomotricitat. 

A través del joc cada nin explica com es perfilen tots els àmbits de la seva vida i la intel·ligència també va quedant exposada. Així, les habilitats que cada infant mostra donen el camí perquè el psicomotricista pugui anar elaborant noves propostes de joc que fomentaran les que més manquen. Es veuen evolucions més que considerables quan les hipòtesis de feina plantejades són encertades.

Suports bàsics

Llavors, d’aquesta manera, queden estructurats uns eixos insubstituïbles per un òptim creixement intel·lectual dels més petits; l’educació familiar i escolar són suports bàsics i fonamentals en la vida intel·ligent de les persones, però no es pot oblidar el lloc que ocupa el desenvolupament psicomotriu amb la visió respectuosa i àmplia que ofereix cap a cada infant.

La família: els costums, rutines i quefers dels referents primaris i dels germans grans són, sens dubte, la primera font intel·lectual de la qual beuran els nins: els temes de conversa diaris sobre les obligacions i aficions de la família obren finestres que exposen un món o un altre a cada nin. Els referents llegidors impulsaran els seus fills a gaudir de bones lectures que enriquiran una part de la seva ment. Els que gaudeixen de veure pel·lícules n’incrementaran d’altres i els que fan meditacions guiades, altres de completament diferents… I així amb totes i cada una de les possibilitats i plaers que a cada casa es viuen. Aquí, a la llar, es determina el primer eix.

L’escola: el més important per poder fer una bona elecció és observar, valorar i decidir a quin tipus de col·legi s’han d’inscriure els fills, que sigui adequat a la manera d’entendre la vida, que es pugui acoblar a la ideologia amb la qual es viu a casa. Que sigui com una extensió d’ella. D’aquesta manera hi haurà un únic enfocament amb relació directa entre el que els nins aprenen a casa i el que aprenen a l’escola. Des d’aquest transport vehicular de cultura i educació, la intel·ligència cobra unes altres mesures, es poden explorar els aprenentatges a partir de diversos vessants, depenent de la naturalesa de cada centre. Hi van des dels més convencionals amb uns marcatges curriculars (tot el que fa referència a la temàtica general de cada assignatura), molt tancats i estructurats amb uns ritmes organitzats fins a les escoles més liberals a les quals no és tan important la temàtica que haurien d’integrar, sinó més bé com la integren. Es presenta aquí el segon eix.

La psicomotricitat: aquesta ve representada en la vida quotidiana, en el ritme de tots i cada un dels individus, malgrat que és ben cert que moltes vegades és invisible, no es contempla tot el que reporta de manera integral als infants i queda inclosa la intel·lectualitat. 

La teoria diu que tot el que s’ha d’aprendre, si es fomenta des de casa i des de l’escola, s’integra de manera natural i espontània. És clar que sí, si es dona pas a un aprenentatge complet en el qual s’observin totes les eines necessàries per enaltir una intel·ligència plural, respectuosa i amb una autoritat personal (respecte i amor pel que és cada un. Autoestima) que obri tots i cada un dels canals que, en cada cas, proporcionaran la informació necessària que nodrirà la ment de manera sana. Complexa funció.

Aquí, a la psicomotricitat, hi ha l’altre eix. Dona-li lloc!

Sandra Santana és psicomotricista de Salut i Moviment