Xisca Serra

Posem-ho fàcil

Cal conscienciar la societat sobre la necessitat d’integrar les persones amb discapacitat

És necessari continuar fomentant la conscienciació de la societat per no privar els nins amb limitacions de ser feliços / PERE VIRGILI Zoom

Estic cansat de cercar aparcament per al cotxe perquè els llocs habilitats per a persones amb limitacions físiques estan ocupats per vehicles que no disposen de la targeta blava; no puc anar al parc amb el meu fill perquè no hi ha cap tipus d’adaptació; no podem anar a passejar per segons quines zones ja que manquen rampes i, per tant, no podem accedir-hi amb la cadira de rodes; he hagut de portar el meu fill a l’escola d’un altre poble perquè és més petita i així li podran prestar més atenció; l’entrenador de futbol m’ha dit que no torni a portar el nen als entrenaments perquè dificulta el treball dels altres infants; a l’escola m’han dit que la meva filla no podrà treballar l’equilibri en les sessions d’educació física, però ni tan sols ho han intentat; etc.

Aquestes són només algunes de les limitacions amb què es troben els nins amb discapacitat física i les seves famílies. És una mostra clara que tots els esforços per conscienciar la societat sobre la necessitat d’integrar les persones amb discapacitat no són suficients. Parlam de nins que necessiten la comprensió de l’entorn social que els envolta, que els mirem i ens adonem que són aquí i d’allò necessiten. Per això, volem donar a conèixer quina és la vertadera situació de desigualtat en què es troben aquests infants i com podem combatre-la. Per facilitar la seva integració i participació, podem actuar en els àmbits següents:

  • Eliminar les barreres arquitectòniques. És imprescindible que totes les zones estiguin totalment adaptades amb rampes, ascensors, escales amb baranes, etc., per facilitar els desplaçaments de les persones amb discapacitat física i dels seus acompanyants.
  • Respectar els aparcaments. Cal no ocupar els llocs d’aparcament habilitats per a persones amb dificultats motrius. Tots en algun moment tenim pressa i pensam que per cinc minuts que estacionem el cotxe allà no passarà res. Cal pensar, però, que moltes vegades les persones amb discapacitat física no poden arribar al seu destí perquè algú ha decidit ocupar el seu lloc d’aparcament.
  • Adaptar els parcs. Portar els nins al parc és beneficiós per afavorir el seu desenvolupament social, afectiu i psicomotor i, per tant, per a la seva salut. Per això, caldria no menysprear les seves capacitats, de manera que tots els nins, independentment de les seves habilitats psíquiques o motrius, puguin beneficiar-se d’aquest entorn ple d’estímuls. Per a això caldria posar un balancí adaptat i amb les subjeccions necessàries, per garantir la seguretat dels infants que no tenen suficient control de tronc; un tobogan més gran i ample perquè puguin llançar-s’hi acompanyats per un adult; un espai d’arena on puguin asseure’s i jugar amb les seves joguines, sense córrer el perill que algú pugui passar sense mirar i fer-los mal; etc.
  • Fomentar l’esport adaptat. La participació dels nins amb limitacions motrius en activitats reglades fora de l’àmbit de la rehabilitació permet millores en l’àmbit físic, psicològic i social. Actualment hi ha adaptacions per a tots els esports majoritaris, com són el futbol, el bàsquet, el tennis, el ciclisme, la natació, etc. Per tant, cal promoure la creació de clubs d’esport adaptats per permetre que tots els nins puguin accedir- hi i, així, afavorir la seva integració, per mitjà de la participació en un ambient no exclusiu de la discapacitat.
  • Promoure la coordinació entre els col·legis i els centres de rehabilitació. És imprescindible que els diferents professionals que treballen per afavorir el correcte desenvolupament dels nins estableixin objectius comuns. Conèixer el centre escolar del nin ens permet valorar si necessita cap adaptació, o si en les sessions de fisioteràpia cal treballar de manera específica algun ítem en concret perquè el nin després pugui ser més autònom en el seu entorn. A més, es podrà fomentar la seva participació en les sessions de psicomotricitat o educació física, fent les modificacions necessàries d’acord amb les seves dificultats.

Per tant, per concloure, cal destacar que és necessari continuar fomentant la conscienciació de la societat per no privar els nins amb limitacions de ser feliços. És imprescindible reconèixer i respectar el seu dret a viure de manera digna i sense barreres, i entendre que no són persones especials que necessiten ser aïllades de l’entorn físic i social. Al contrari, necessiten el suport i la comprensió dels altres per poder combatre les dificultats del dia a dia. Cal, per tant, comprendre que tots som diferents i diversos per entendre que tots som éssers humans normals.

Xisca Serra Cabanellas és fisioterapeuta