Una petjada de salut
Cada cop més nens reben tractament per pal·liar molèsties articulars i musculars que són fruit de no caminar de manera simètrica i que derivarien en problemes més greus quan fossin adults
La manera com caminem determina el nostre equilibri corporal. Aquest és el resultat d’anys d’investigació del doctor Miguel Sánchez-Osorio, que va desenvolupar l’any 1973 el mètode Ergodinámica, basat en l’estudi de la marxa, per demostrar que l’estructura del peu pot condicionar el funcionament de gran part del cos. “Fa 43 anys el meu pare feia radiologia i comprovava com la cirurgia que practicava no oferia els resultats esperats, i se’n va posar a estudiar les causes per arribar a la conclusió que moltes lesions no són fruit d’un traumatisme sinó d’una alteració de l’articulació”, assenyala el seu fill, Eduardo Sánchez-Osorio, que continua treballant en aquest mètode a la vintena de clíniques que ja tenen arreu de l’Estat.
L’ara màxim responsable de l’empresa remarca que la manera com es col·loca el peu “afecta el genoll, el maluc i l’esquena i si no es fa simètricament provoca lesions”. Trepitjar bé esdevé la clau de volta i la prevenció és la millor eina per evitar problemes en el futur: “Podem prevenir en les criatures moltes lesions que patirien quan fossin adults”, diu el també especialista en medicina esportiva. Els problemes articulars són comuns entre la població adulta per l’augment de l’esperança de vida, el sedentarisme o l’asimetria del cos. Entre els infants, aquests problemes no arriben fins més tard perquè no existeix el desgast, però Sánchez-Osorio adverteix que cal posar-hi l’accent: “Les alteracions d’alçada dels malucs, que van en funció de la longitud de les cames, provoquen molèsties musculars a aquestes edats, però després desemboquen en ciàtiques o lumbàlgies”.
LA PREVENCIÓ ÉS CLAU
Les campanyes que porten a terme a les escoles compleixen aquesta funció preventiva: “Fem un cribratge per veure quins nens tenen més probabilitats de tenir problemes de columna, ja que el que es pugui corregir durant el creixement és curatiu, mentre que amb els adults és pal·liatiu perquè ja no estan en fase de creixement”. Després de subratllar que entre els sis i els dotze és l’edat clau per sotmetre’s a un tractament, el podòleg anota que “el 90% de les malalties dels nens estan lligades a la diferència d’alçada de les cames pel fet de tenir una tíbia o un fèmur més llarg que l’altre”. En aquest sentit, deixa clar: “No podem fer créixer la tíbia o el fèmur, però sí que podem mantenir els malucs a la mateixa alçada i l’esquena tan alineada com sigui possible perquè la musculatura que l’estabilitza es desenvolupi simètricament”. A les clíniques Ergodinámica, per exemple, s’estudien els membres inferiors en moviment (peus, genolls i maluc), ja sigui caminant o corrent, sobre una cinta des de la qual es controla i es valora el comportament dels peus i de la columna. Una vegada analitzades les alteracions mecàniques causants del problema, es dissenyen unes plantilles personalitzades amb l’objectiu de neutralitzar aquestes alteracions i restablir un patró correctiu per alinear els eixos de les cames. “Les plantilles són calculades en dinàmica perquè ens interessa corregir com caminen. Són com una ortodòncia perquè les adaptem al peu i les anem modificant amb el temps amb una fisioteràpia activa amb excel·lents resultats”.
Les plantilles, però, no fan miracles: “Els nens necessiten activitat muscular per créixer i el sedentarisme fa que perdin to muscular i que les articulacions es moguin cap on no haurien d’anar. Perquè la plantilla funcioni s’ha d’activar la musculatura. Si estan asseguts sense fer exercici és com portar les ulleres a la butxaca”.
La demanda creix
Els 20.000 pacients que visiten anualment les clíniques Ergodinámica posen en relleu el volum de feina que tenen els seus especialistes. “Cada cop tenim més demanda”, afirma el seu director, Eduardo Sánchez-Osorio, que ho atribueix al fet que “la població està més sensibilitzada perquè vivim més anys, i si volem qualitat de vida ens hem de cuidar prevenint futures lesions”. Això explica que un percentatge destacat d’usuaris siguin nens, que hi arriben amb sis o set anys i que acaben el tractament quan deixen de créixer. A banda de la gent gran, un altre sector que atenen són adults que fan molt exercici perquè les lesions arriben abans: “Els excessos són dolents, cal fer-se una revisió, com fem amb el cotxe abans d’un viatge llarg”, aclareix el metge.
