Té el meu fill un problema d’aprenentatge?

No tots aprenem de la mateixa manera i està clar que les nostres competències cognitives i personals són diferents –és una realitat fàcilment comprovable–, però el dubte sorgeix quan tenim sospites que el nostre fill pot patir alguna dificultat escolar. És interessant indagar en aquesta sospita per tal de donar-li l’ajuda que li calgui i així posar-lo en igualtat d’oportunitats que la resta de companys; i, sobretot, per minimitzar les conseqüències emocionals que podria desencadenar un fet d’aquest tipus quan no és atès. Ara que comença el curs nou, teniu aquí deu indicadors que ens podrien fer sospitar de la presència d’una dificultat que podria interferir, ara o més endavant, en els seus estudis:

1. El rendiment escolar no correspon amb el seu esforç. S’esforça molt, però els seus resultats no són els esperables. Treu una nota significativament més baixa de la merescuda per l’estudi que ha realitzat a casa. Sembla que estigui preparat per a un vuit i després treu un cinc rascat o fins i tot un suspens.

2. Mostra malestar significatiu i inseguretat a l’hora de fer tasques escolars. Fer la tasca és un suplici familiar, fins i tot podem acabar enfadats i amb plors. Un parell d’exercicis poden resultar interminables. Mai troba el moment per posar-s’hi i, quan ho fa, tarda moltíssim i mostra una molt baixa velocitat i motivació.

3. Necessita la supervisió constant de l’adult per fer els deures. Si no estam asseguts al seu costat, es fan les tantes i no acabam mai. Així i tot, té molt fàcil distreure’s. Demana contínuament si ho ha fet bé i, de vegades, ha verbalitzat que n’és incapaç o que no és llest. Reclama ajuda sovint i tot sol moltes vegades queda bloquejat.

4. Té tendència a dispersar-se i la seva atenció és escassa. La capacitat de concentració és molt baixa i es despista amb molta facilitat. Si el deixam a soles fent la tasca, és capaç d’estar davant del paper sense fer res. Això sí, està atent a tot el que passa al seu voltant i es fica en les converses alienes en comptes de dedicar-se a la seva obligació.

5. La seva lectura és poc fluida i amb errors, i no comprèn bé el material escrit. Mostra una aversió clara cap a la lectura, no té l’hàbit integrat, i evita qualsevol activitat que hi tingui a veure. És vacil·lant, lent i dubta contínuament. Encara sil·labeja quan ja hauria d’haver superat aquesta etapa i sovint no comprèn bé el text. En canvi, té una especial debilitat pels vídeos i integra la informació per la ruta visual amb molta facilitat.

6. Té molt baix nivell ortogràfic. La seva ortografia és molt dolenta i fa innombrables errors, que ja hauria d’haver assimilat. Fins i tot és capaç d’escriure la mateixa paraula de diferent manera en el text. De vegades es menja lletres o les canvia, i sempre negocia les línies que ha de tenir una redacció.

7. La seva lletra costa d’entendre. Manifesta una evident dificultat per fer una grafia clara i d’una grandària homogènia. Té una major preferència per la lletra majúscula que per la lletra lligada. De vegades barreja majúscules i minúscules, el full queda brut quan acaba d’escriure, no respecta els marges i indica que li fa mal la mà quan escriu. És lent a l’hora d’executar els textos escrits i tendeix a evitar aquestes activitats.

8. Té dificultats de memòria, de planificació i d’organització. Si bé es recorda de situacions viscudes quan era molt petit, és incapaç de recordar allò que va aprendre el dia anterior. Sembla que s’oblida de la informació. Sovint porta l’agenda incompleta i sense apuntar els deures on toca. Habitualment pot deixar-se els deures fets a casa o oblida els llibres quan els necessita.

9. Té dificultats per expressar-se oralment. Quan s’ha d’explicar oralment, fa moltes voltes allà mateix i no estructura bé el discurs amb un principi, desenvolupament i final. El seu vocabulari no és ampli i li manquen paraules per expressar-se amb facilitat.

10. Presenta somatitzacions (malestar físic) en períodes escolars. És comú que en les èpoques escolars tingui mal de panxa, mal de cap o qualsevol classe de símptoma físic secundari a la tensió psicològica que li genera el col·legi. L’escola li produeix ansietat i ja s’aixeca malament, però per vacances i els caps de setmana aquestes molèsties desapareixen.

Els trastorns d’aprenentatge o aquells que, sense ser-ho, afecten directament el rendiment escolar, no sempre es coneixen i, per tant, no es detecten de manera precoç. Molts pics, fins que la dificultat és altament evident, no ens adonam que hi són. De fet, el nostre fill podria patir-ne, però no manifestar-ho, perquè és capaç de compensar-ho per capacitat intel·lectual, per una dedicació alta o sobreesforç, o bé perquè encara es troba en els cursos inicials i l’exigència acadèmica encara és baixa. Hem de tenir clar que, com més tard ho detectem, tindrem menys possibilitats per millorar i més alteracions emocionals desenvoluparà. Per això és essencial, davant la sospita de dificultats d’aprenentatge, actuar amb rapidesa.

Helena Alvarado és psicòloga sanitària de l’Institut Balear de Pediatria