Expressant les emocions a través del dibuix

El dibuix és una eina terapèutica simbòlica que permet a l’infant submergir-se en el món emocional i de l’expressió creativa. A través d’aquesta tècnica, cada infant és capaç de plasmar les seves inquietuds i necessitats, anhels i carències d’una manera dissociada, allunyada de l’experiència en primera persona, per la qual cosa es pot posar, des d’una distància objectiva, a analitzar la situació suscitada pel terapeuta. La utilització de diferents elements també dona un simbolisme especial a la tasca. Els infants representen millor els seus sentiments amb pintura que amb altres materials artístics. La pintura té un especial valor terapèutic: permetent el flux de la pintura, es permet el flux de les emocions.

Coneixent les emocions

Winnicott, pediatre, psiquiatre i psicoanalista anglès (1896-1971), en el seu llibre Therapeutic Consultation in Child Psyquiatry descriu un mètode per connectar-se amb l’infant que consisteix a seure en una taula davant d’ell amb dos llapis i un full. El terapeuta tanca els ulls i fa un traç qualsevol al paper i demana a l’infant que el converteixi en alguna cosa, i l’infant en farà un altre perquè el terapeuta faci el mateix. A mesura que continua el procediment, es parla dels quadres i del seu contingut, i emergeix de manera espontània molta comunicació.

Dibuixar què fas quan et sents enfadat, com t’agradaria ser, què et posa furiós, un lloc que et faci por o un lloc que et faci feliç són consignes clares d’exposició emocional a situacions i vivències que moltes vegades no són emergents a través de la paraula. Obrir un camí simbòlic a l’expressió de sentiments permet alliberar tensions, eliminar resistències i facilitar la comunicació, cosa que moltes vegades no es pot aconseguir amb el llenguatge, atès que és un vehicle molt més complex de manejar quan es tracta d’emocions.

Les polaritats

El dibuix de les polaritats de sentiments és efectiu per als infants que tenen dificultats per fer fluir l’estat anímic. És important que aquelles emocions que consideram negatives (ràbia, por, tristor) puguin ser plasmades de manera clara i acceptades com a part de nosaltres. Molts pics els infants mostren resistència a expressar a través del dibuix estats emocionals negatius, ja que se senten culpables de tenir aquests sentiments. És feina del terapeuta acceptar que aquestes polaritats menys desitjables formen part d’ells. Des del moment que accept aquesta part, puc renunciar a manifestar-la i afavorir la regulació de les emocions, tan afectada en la infància actual.

Una activitat molt eficaç és demanar als infants que facin una família d’animals: “Ara has de dibuixar una família d’animals, els que tu vulguis”. Tindrem en compte qui són cada un (pare, mare, fill...), quin és l’ordre de cada un d’ells, quants anys tenen, quins colors s’han escollit, els detalls reflectits, etc. Li demanarem qui és més feliç i qui ho és menys; qui és més bo i qui menys bo, i amb qui s’identifica i per què. Les preguntes afavoreixen la comunicació de vivències i sentiments, i eviten la resistència, igual que dir les característiques de cada figura i els rols que representen. La projecció de la família d’animals és molt més fructífera que demanar-li un dibuix de la seva família particular. De fet, s’indica que la família d’animals inclou les dinàmiques i estructures ideals, les desitjades per l’infant, i no tant la realitat que és plasmada a través del dibuix de la seva pròpia família. Demanar a l’infant que representi la seva família és un procediment comú de diagnòstic i podem aprendre molt del sistema a través de la producció i explicació de l’infant.

Externalitzar les pors

És habitual en infants la manifestació de pors irracionals o bé malestar significatiu davant de situacions socials específiques, com dificultats d’interacció amb una persona en particular (per exemple, un igual). Fer-ne damunt d’un paper la representació i començar a incloure-hi detalls que generen sentiments contraposats a la por (rialles, provocacions...) afavoreix l’enfrontament a la vivència, quan freqüentment l’infant tendeix a evitar la situació temuda. L’evitació és el primer mantenidor de les pors i, per tant, qualsevol activitat que provoqui una mirada directa cap a elles és el primer camí per superar-les.

Què ens diuen els dibuixos dels nens?

Creativitat, expressió artística i emocions estan absolutament relacionades i és, per tant, un vehicle altament efectiu en qualsevol procés terapèutic amb infants, perquè afavoreixen la comunicació i l’expressió de vivències que sense aquest suport poden no ser explicades. Estimular que l’infant comparteixi els sentiments suscitats a través de la seva feina i que pugui explicar la totalitat i fragments de la seva obra és compartir el ‘jo’ i connectar-lo amb els seus assumptes, aspecte essencial perquè millori emocionalment.

Helena Alvarado és psicòloga sanitària de l’Institut Balear de Pediatria