Infància 18/05/2019

Com estimular la visió dels nadons

Tot i que l’entorn ja els proporciona prou estímuls, hi ha pràctiques que els ajuden a desenvolupar la seva visió cromàtica, binocular i tridimensional

Esther Escolán
5 min
Com estimular la visió  dels nadons  Fites principals  Elements contraproduents

La salut visual té un paper clau en el procés d’aprenentatge i, perquè sigui exitós, l’òptica i optometrista Montse Ruiz recalca que “la salut visual ha de ser òptima i eficaç”. Habilitats visuals com l’enfocament, els moviments oculars, la visió en 3D, etc., comencen des de l’inici de la vida i, tal com apunta la també membre de l’Associació Catalana d’Optometria i Teràpia Visual, “durant cada etapa es construeix una habilitat diferent”. Ruiz també indica que “tots aquests aspectes en conjunt ajudaran els infants en el futur a poder llegir, copiar de la pissarra, fer esport i percebre la informació de manera correcta i integrada en l’entorn que ens envolta”.

Cal tenir en compte que, al néixer, el sentit que menys desenvolupat té un nadó és el de la vista. De fet, fins als 6-8 anys una criatura no adquireix una agudesa visual tant de prop com de lluny plenes. Durant els primers mesos, pares i mares poden intervenir en el procés. Ho afirma Ana Wert, especialista del departament d’oftalmologia pediàtrica, estrabisme i neurooftalmologia de l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO): “Podem fixar-nos en aspectes com el color dels objectes i, si volem que els cridin l’atenció, és preferible que joguines, mòbils de bressol, sonalls o mossegadors tinguin colors vius i contrastats, ja que la seva visió cromàtica està en desenvolupament”. Tot i així, matisa, “la vida quotidiana ja ofereix de per si estímuls visuals als nadons”.

OBSERVACIÓ PER SOBRE DE TOT

Per a Wert, les primeres setmanes “és imprescindible observar els ulls dels nadons per detectar que no hi hagi cap anomalia que pugui interferir en la seva estimulació visual, com podria ser una parpella caiguda, una taca blanquinosa, una pupil·la deformada...” Així mateix, a mesura que el nen va creixent, la doctora recomana als pares “comprovar que la visió del fill -sobretot de lluny- es va desenvolupant de manera simètrica en els dos ulls, tapant-los primer un ull i després l’altre per assegurar-se que hi veu bé”.

Així mateix, durant els sis primers mesos de vida, els infants passen de distingir només els objectes estàtics als que estan en moviment i van incorporant gradualment un nombre més gran de moviments, formes i colors, dels més simples als més complexos. Alguns senyals que per a Wert ens haurien de fer sospitar que aquest desenvolupament visual primerenc no evoluciona com caldria és que, “després del primer o segon mes, el nostre fill no somrigués o no reaccionés davant un rostre; si als 3-4 mesos no seguís objectes propers amb la mirada, o si, transcorreguts 4-6 mesos, continués desviant els ulls i mirant guenyo”. “Bàsicament -subratlla-, és important controlar de prop com va evolucionant la seva visió i la seva resposta als estímuls visuals”.

FISIOTERÀPIA DELS ULLS

Hi ha una disciplina que cada cop intervé més directament en el desenvolupament visual dels infants. Es tracta de l’optometria i la teràpia visual, que, tal com explica l’optometrista Montse Ruiz, “consisteixen en rehabilitar totes les habilitats del sistema visual a través d’exercicis guiats i personalitzats que poden ajudar l’infant “a entendre i resoldre de manera eficient i sense esforç tota la informació que rep contínuament”. Si bé és cert que es tracta d’una disciplina que no sol treballar amb nadons i nens de menys de tres anys, Ruiz subratlla que “sí que hi ha una part en què fan un primer cribratge per analitzar si la funció visual s’està desenvolupant correctament”. En aquests casos, els exercicis es classifiquen per etapes en funció de l’edat, però tots, matisa Ruiz, “busquen estabilitzar la fixació visual, fer seguiments oculars per aprendre a moure els ulls i treballar de forma coordinada amb els dos ulls per fomentar la visió tridimensional”.

Elements contraproduents

Els nadons són més sensibles a la llum i, en conseqüència, ells mateixos ja eviten mirar de manera sostinguda a fonts d’il·luminació intenses. En aquest sentit, apunta Ana Wert, especialista del departament d’oftalmologia pediàtrica, estrabisme i neurooftalmologia de l’IMO, “es tracta de no forçar-los”. Wert també fa èmfasi en la recomanació “de no abusar de pantalles de dispositius tecnològics, especialment durant els primers mesos i anys de vida”. Aquesta recomanació és aplicable a qualsevol edat, ja que, “tant en nadons com en infants i en adolescents, l’ús abusiu de pantalles contribueix a una miopització de l’ull, per l’excés de visió propera en detriment de la visió llunyana”.

Més tard, en l’edat escolar, es poden produir defectes de la visió comuns com la miopia i l’estigmatisme, que es poden corregir amb graduació, o d’altres com l’ambliopia, que l’ull no utilitzi tot el seu camp visual o bé que tingui dificultat en fixar la vista, defectes que l’optometria i la teràpia visual poden arribar a solucionar amb exercicis adequats. Així, Ruiz explica: “El tipus de defecte més freqüent que corregim és l’ambliopia o ull gandul i, tot i que no sempre podem arribar a l’èxit del tractament, sovint aconseguim rehabilitar el sistema visual”. El tractament té una certa durada segons el tipus de problema visual i, un cop s’ha arribat als objectius, “el pacient només fa uns exercicis de manteniment a casa durant un temps per acabar de reforçar”, destaca Ruiz.

PARTICIPACIÓ DE PARES I MARES

Aquest 2019 ha vist la llum el 'Manual para su primera estimulación visual'. Es tracta d’una guia que, basant-se en l’optometria i la teràpia visual, pauta exercicis d’estimulació per al bon desenvolupament de la visió del nadó. El volum inclou explicacions, làmines pensades per a cada etapa fins al primer any i dos retallables per exercitar la visió en tres dimensions, i és obra de Lucila To, directora clínica del centre Optometria i Teràpia Visual Lucila To, al Principat d’Andorra. L’objectiu que persegueix To amb la seva edició “és aconseguir reduir el percentatge de problemes visuals mitjançant la participació dels pares i mares en l’estimulació visual dels seus nadons des de l’inici”. La guia s’adreça a famílies i optometristes.

El sistema visual d’un nadó quan neix és immadur. Hi ha una part primitiva que reacciona a la llum i permet que obri els ulls tot just néixer, però hi ha altres habilitats que anirà desenvolupant més endavant, durant el primer any de vida, i que To busca reforçar a través de la seva guia. L’optometrista es refereix bàsicament a quatre grans habilitats: “L’estabilització de la fixació visual, per veure-hi clar fins i tot quan ens movem o el nostre entorn es mou; els moviments oculars precisos, seguint objectes en moviment; la coordinació dels ulls, que ens permet veure-hi en tres dimensions i entendre l’espai, i la capacitat d’enfocar amb facilitat a totes les distàncies”.

Fites principals

  • Als 0-1 mesos... Percep la llum i el contrast entre claredat i foscor Només enfoca allò que té just al davant L’atrauen especialment les cares
  • Als 2-3 mesos... Ja hi pot veure bé de prop Mira cap a les fonts de llum i les evita si són molt intenses La guerxada disminueix Reconeix el rostre de la mare Comença a seguir el moviment horitzontal dels objectes
  • Als 4-6 mesos... Controla la visió binocular (amb els dos ulls) Augmenta la visió de lluny El seu camp visual horitzontal ja arriba als 180 graus Li agrada mirar-se les mans i jugar-hi Reconeix objectes familiars Distingeix molts colors i tonalitats
  • Als 7-9 mesos... Distingeix objectes més petits Manté més temps la mirada en allò que és del seu interès Percep la distància a la qual es troben els objectes
  • Als 10-12 mesos... Reconeix mides, formes, colors i textures Distingeix els objectes a diferents distàncies S’interessa pel moviment dels objectes Reconeix un objecte tot i veure’n només una part
  • Als 18 mesos... Perfecciona notablement la visió de lluny

TAULA REVISADA PER LA DRA. ANA WERT, DE L’IMO

stats