Infància 21/07/2018

L’esport o la revolució de seure menys

Des que els infants neixen es poden educar perquè siguin actius físicament. La manera és promoure-ho des de casa i facilitar que facin algun esport

Trinitat Gilbert
4 min
L’esport o la revolució de seure menys

“De la meva infància no en tinc cap record en què no estigués jugant a bàsquet”, explica Oriol Pagès (39 anys), entrenador del Bàsquet Menorca i pare del Jan (1 any). A casa, la germana i el cosí, més grans, hi jugaven, per tant, en un primer moment va començar “per imitació, segurament”. Després, a l’escola, el triava com a extraescolar, que havia de fer amb els que eren més grans perquè a la seva classe mai no s’aconseguia formar un equip. D’aquesta manera el joc familiar es va convertir en una activitat de tres hores setmanals a la tarda, més els partits de cap de setmana.

“Sempre m’ho vaig passar bé i, a més, vaig tenir la sort que me’n sortia, de manera que vaig començar a jugar en categories més altes”, recorda l’Oriol. L’entrenador, que ha aconseguit pujar el Bàsquet Menorca a la Lliga LEB Plata, la tercera categoria estatal, assegura que mai no es va plantejar convertir-se en un jugador professional. “M’ho vaig anar trobant, perquè jo sempre prioritzava passar-m’ho bé i, esclar, jugar al màxim nivell que podia”, explica. Va ser així com va començar a rebre propostes com a jugador semiprofessional, i pocs anys després, com a entrenador.

Ara, com a pare, el seu fill Jan el segueix en l’afició que s’ha convertit en professió. O com a mínim és el que sembla per la manera com segueix atentament els partits de l’equip del pare, i per com es diverteix quan agafa una pilota de bàsquet, com veiem a la fotografia del reportatge. A casa es pot dir que mama bàsquet, però, malgrat això, voldria “que triés fer l’esport que li agradés, sigui bàsquet o un altre”, diu el pare. De fet, l’Oriol defensa que els esports d’equip aporten valors que cap altra activitat pot aportar.

ELS VALORS DE L’ESPORT

Per començar, “les criatures han d’aprendre unes normes, que després han de saber aplicar i complir”. A més, ho han de fer en equip, en què faran amics i en què hauran de saber-se respectar els uns als altres, amb els seus defectes i virtuts. Els esports també ensenyen a saber perdre i, sobretot, a divertir-se. “I en un temps en què estan més pendents de les pantalles dels mòbils que del seu cos, els esports els aporten beneficis físics i mentals constantment”, opina Oriol Pagès.

Ho sabies?

Segons l’onzè informe FAROS, de l’Hospital Sant Joan de DéuL’esport és un fenomen social universal pel seu llenguatge corporal i de moviment i també perquè està present en totes les cultures. És una activitat que facilita la creació d’espais de comunicació i relació entre persones de diferents procedències o referents culturals. Jugant provem que “som molt més iguals que diferents”. Les practiques corporals particulars, de cada zona, “es converteixen, fins i tot, en element identificador, que reflecteixen la diversitat cultural existent”.

A l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, les investigadores Eva Ferrer (especialista en medicina de l’educació física i l’esport, de la unitat de medicina de l’esport del Sant Joan de Déu) i Arian Tarbal (project manager del departament d’innovació i recerca i coordinadora de Faros) acaben de publicar un estudi, a l’informe FAROS, en què fan propostes perquè la població infantil, sobretot les nenes, faci esport. I la proposta està adreçada bàsicament a les nenes perquè l’estudi revela que el 80% no practiquen cap esport.

COM MOTIVAR LES NENES

Les vies per capgirar aquesta situació són diverses. La primera és que la família actuï com a model. “Tenen més possibilitats de ser actives si els seus pares i mares ho són. La sociologia ha evidenciat que la família és el principal agent socialitzador dels patrons de conducta de les persones, per davant del sistema educatiu, les amistats o la feina. Això passa amb l’alimentació, la lectura i també amb l’activitat física i l’esport”, expliquen Ferrer i Tarbal. Alhora assenyalen que, “actualment, comptar amb models familiars de pràctica esportiva és més important per a elles, ja que, segons l’últim estudi disponible, aquesta influència positiva és més gran en les dones que en els homes”.

A la pubertat cal que les famílies promoguin que siguin actives. “Impulseu la pràctica amb iguals, perquè ha començat un nou període en què hauran d’anar guanyant autonomia progressivament”. Com? Proposant-los que assisteixin “dos dies entre setmana a una escola esportiva municipal”. I durant les vacances, els autors de l’estudi recomanen que les famílies explorin un “espai natural” o proposen un “campament esportiu urbà”, perquè tot plegat conformi un estil de vida actiu.

De fet, la premissa de conciliar oci amb una vida físicament activa i saludable és també la que es recomana durant els anys de l’ESO. Però sempre fent-ho amb uns paràmetres guiats i supervisats. “Val la pena l’esforç perquè si són actives en espais segurs els afecten menys les pressions per tenir “un cos de deu”, seran menys propenses a abusar de les pantalles, a tenir relacions sexuals primerenques, a fumar o altres conductes de risc”, diu l’estudi publicat en l’onzè informe FAROS.

“Bellugar-se des del bressol”

Recomanacions als pares del llibre 'Mou-te. La revolució de seure menys des de petits', d’Anna M. Puig Ribera i Joan Rusiñol (Eumo Editorial):

  • Per a infants de 0 a 1 any. S’hi ha de jugar, explicar-los contes, fer-los titelles, cantar-los cançons. “Es tracta de tornar a fer el que feien els nostres pares i els nostres avis amb nosaltres abans que apareguessin internet i les noves tecnologies”.
  • Per a infants d’entre 1 i 2 anys. “És bo que facin com a mínim 180 minuts d’activitat física diària, d’intensitat diversa. Això inclou jugar de manera energètica: córrer, saltar, empènyer”. Per això, “han de tenir espai per moure’s amunt i avall amb llibertat i comoditat”.
  • Per a pares d’infants d’entre 3 i 4 anys. Els patrons són semblants a l’etapa anterior. Hi ha d’haver 180 minuts d’activitats diàries, “però a partir dels 3 anys, 60 d’aquests minuts han de ser de moviment energètic”. Aquest fet implica “dedicar 1 hora al dia, que no cal que sigui continuada, a moure’s amb rapidesa, a jugar fort, a córrer, a empaitar-se, a saltar. En resum, a cansar-se i a suar”.
  • Per a infants entre 5 i 17 anys. A partir dels 5 anys, el consell és “fer 1 hora diària d’activitat moderada i vigorosa”. A partir dels 12 anys, “els experts recomanen que el temps de pantalla per a l’oci (videojocs, missatgeria, xarxes socials) no sobrepassi les 2 hores al dia. N’excloem els ordinadors i els ginys tecnològics que s’utilizen a classe amb finalitats pedagògiques”.
stats