JUDIT MONCLÚS

Com lluitem contra els malsons i els terrors nocturns?

Els malsons solen aparèixer durant la primera infància, entre els 2 i 4 anys, però, a mesura que els infants s’acosten a l’adolescència, van disminuint. Com cal afrontar-los?

Els malsons solen aparèixer durant la primera infància, entre els 2 i 4 anys / FOTOS: GETTY Zoom

Els monstres, la foscor, que algú pugui fer mal a persones del seu entorn o que els manllevin objectes preuats. Són algunes de les preocupacions habituals dels més petits de casa, que, quan dormen, es poden convertir en malsons. “Els nens no tenen la capacitat de processar la informació i d’interpretar-la de la mateixa manera que ho fan els adults. Per això, és més probable que si han estat exposats a preocupacions, pel·lícules de por o altres estímuls que una persona adulta no interpreta d’una manera amenaçant, ells ho facin i els repercuteixi en el son”, explica María García, psicòloga de Blua de Sanitas. Els malsons solen aparèixer durant la primera infància, entre els 2 i 4 anys, però, a mesura que els infants s’acosten a l’adolescència, van disminuint. Les persones que experimenten malsons o terrors nocturns durant la vida adulta són menys freqüents i les causes s’associen a estrès, ansietat o estats emocionals negatius. Els mesos de confinament han passat factura a grans i petits, pel que fa al descans. “El son s’ha vist bastant afectat i és normal que es produeixin canvis en els seus patrons. És comprensible perquè la rutina ha canviat, estem en un estat d’incertesa, de preocupació. Els petits ho noten perquè la seva rutina també és diferent. No ho interpreten com els adults però saben que està passant alguna cosa, per això és important explicar-los la situació d’una manera ajustada a la seva edat”.

Els mesos de confinament han passat factura a grans i petits, pel que fa al descans

Segons assenyala García, cal distingir els malsons dels terrors nocturns. Els malsons passen durant la fase REM, a partir de la segona meitat del son. Qui els pateix s’acostuma a despertar amb certa facilitat i els recorda un cop despert. Per altra banda, els terrors nocturns succeeixen en la fase no REM, durant la primera meitat del son. Són com malsons viscuts de manera molt intensa. Els infants que en pateixen s’agiten molt, poden cridar o plorar i, fins i tot, incorporar-se del llit mentre estan adormits. La vivència és molt angoixant però, un cop desperts, no la recorden.

COMPRENSIÓ I MÀGIA

No es recomana despertar els infants que pateixen episodis de terrors nocturns, però cal estar a prop seu i mirar de calmar-los a través de carícies i d’una veu tranquil·la per transmetre’ls seguretat”, aconsella García. El més important és recordar-los que és un somni, que no és real. “No cal posar-nos a indagar en aquell moment què ha passat al somni, però sí escoltar-los. Si volen parlar-ne o estan expressant que han tingut por d’alguna cosa, que han vist un monstre o el que sigui, és important deixar que expliquin el que els passa”. García també recomana comprovar l’habitació amb ells perquè vegin que estan segurs, a casa, i que no hi ha monstres ni amenaces. “Sempre des de la comprensió i l’empatia, ja que no és el mateix permetre que els nens acceptin les seves emocions i recollir-les que utilitzar el típic discurs de “No veus que no passava res? Quina tonteria!” És fonamental perquè això els ajudarà a regular millor la seva emoció”.

El més important és recordar-los que és un somni, que no és real

Una de les eines a tenir en compte per transmetre seguretat als infants és el fet d’utilitzar “elements màgics”. És a dir, atribuir poders a una joguina que tinguin de referència perquè els transmeti seguretat, com ara posar una capa a l’osset amb què dormen i convertir-lo en el capità de la guàrdia que els protegirà durant el son i, així, minimitzar els seus estats de preocupació. “Encara que costi, els pares haurien de dedicar una mica més de temps durant la nit a vetllar perquè els seus fills dormin bé. Malgrat el cansament del dia a dia, compensa, perquè després els infants no tinguin por al son, que això també pot provocar que augmentin els malsons i generar ansietat, i és pitjor”.

Malgrat no poder evitar l’aparició dels malsons o dels terrors nocturns, hi ha algunes activitats que poden disminuir la probabilitat de patir-los, com ara generar una rutina o fer exercicis de relaxació previs a l’hora d’anar a dormir. D’aquesta manera, s’arriba amb més calma i sense preocupacions al moment de tancar els ulls. De tota manera, García afegeix que si els malsons no desapareixen el millor és visitar un especialista perquè potser hi ha alguna variable que s’escapa de l’abast familiar i, així, assegurar que els infants tenen un son de qualitat, imprescindible pel seu correcte desenvolupament.