Cal forçar els infants a anar de colònies?

Anar de colònies és tota una aventura. Preparar la motxilla, viatjar en autocar, fer activitats de natura i… dormir fora de casa. Una, dues o tres nits. Per a molts nens i nenes, aquesta circumstància és irrellevant, però per a d'altres és un dels motius que els fan tirar enrere. 

Durant una època, no es tenia en compte l’infant i les famílies ni es plantejaven la possibilitat que els nens i nenes no anessin, almenys, a les colònies organitzades per l’escola. Ara, segons assenyala Marta Forner, psicòloga i coordinadora del CDIAP EDAI Les Corts-Sarrià, s’observa una actitud més respectuosa en aquest tema i la tendència és escoltar més les criatures per analitzar si estan preparades o no. Si tenim la sort que el nostre fill hi vol anar, ens estalviem el neguit d’insistir, o no, perquè no es perdin l’experiència i els suposats beneficis d’aquestes estades.

Però quins són els beneficis de les colònies?

En aquest punt, Forner trenca mites: no hi ha beneficis universals en les colònies sinó que depenen de cada infant, del moment emocional que travessa i de les experiències prèvies. Assenyala que tot aquest bagatge és el que permet valorar si l’infant pot viure, o no, les colònies com una experiència positiva. Per contra, si els infants es veuen preparats, sí que veu les colònies com un espai on explorar i fomentar la seva autonomia perquè es troben lluny dels pares però en un entorn segur i estructurat. “Conviure entre iguals ajuda a enfortir vincles i millora les habilitats socials”, afegeix Forner, que veu que també els és positiu provar rutines noves i reaccionar als imprevistos que es puguin donar durant aquells dies. 

Com sabem si és el moment idoni? Tres factors que ens ajuden a reconèixer-ho

No hi ha una edat concreta ni universal per començar a anar de colònies: cada infant té el seu moment idoni. Si un infant d’I4 no ha anat mai a dormir fora de casa, fer-ho, per primera vegada, amb unes colònies, no sembla bona idea, però si ja ho ha fet, pot suposar tot un repte. Per això, i per ajudar els pares i mares a saber si el seu fill està preparat, recomana tenir en compte tres factors. 

El primer: les experiències prèvies. És a dir, si el nen ja s’ha quedat a dormir fora de casa –sigui a casa els avis, tiets o fins i tot a casa d’un amic– i ho ha portat bé, té més números de viure positivament la separació de les colònies. El segon factor és la xarxa d’adults, els mestres o monitors, que acompanyen l’infant en aquest moment. ¿Aquests adults són de confiança per a l’infant? ¿S’hi sent segur i a gust o són desconeguts? I el tercer i el més important per a la psicòloga: veure si el nen o nena té bona disposició i interès quan se li plantegen les colònies. Quan la resposta és positiva, d’entrada, l’experiència ja comença amb bon peu. 

Si no hi vol anar, què fem? 

Per a Forner no cal intentar convèncer sinó entendre bé el moment de l’infant encara que com a adults ens sembli que s’està perdent una bona experiència. Forçar és, segons l’experta, “el risc de les colònies” per si sol perquè pot acabar generant malestar emocional i, de retruc, donar vivències negatives de separació al nen o nena i que, més endavant o en altres ocasions, sigui pitjor. La psicòloga assenyala que l’infant pot perdre confiança en l’adult que el força i pot arribar a rebutjar les sortides escolars en grup, i alerta que en alguns casos els infants no volen anar d’excursió encara no es dormi fora de casa. 

El podem ajudar a gestionar l’espera?

Per acompanyar els infants que acaben accedint a marxar de colònies, però no ho veuen clar, Forner també dona algunes estratègies per a les famílies. D’una banda, anticipar-se. Un calendari visual per poder comptar els dies que falten és una de les seves recomanacions per treballar el concepte de temps que tant costa de fer entendre als més petits. També aconsella fer-lo partícip de les compres que fan falta, com poden ser la llanterna, l’impermeable o altres complements. A més a més, Forner també adverteix que per fer la vida més fàcil a l’infant i, alhora, ajudar-lo a ser més autònom és molt positiu preparar la motxilla plegats per tal que sàpiga què porta o on ho té i, fins i tot, deixar que decideixi algunes de les peces de roba que s’endú.