L'aprenentatge d'habilitats de supervivència a l'aigua

L'ésser humà és un mamífer terrestre i l'aigua no és el seu medi, però el cert és que vivim en un planeta on l'espai aquàtic, natural i artificial és immens, per tant la interacció amb el medi aquàtic és, en molts casos, inevitable. Això fa que l'aprenentatge de la natació sigui una habilitat indispensable, de fet podem dir que és una necessitat per a la supervivència.

Actualment l'aprenentatge de la natació es basa en la flotació, el desplaçament, la respiració i la tècnica d'estils. Però és molt diferent nedar en aigua freda i amb roba que fer-ho en aigua temperada en una piscina climatitzada. Per això, perquè els infants puguin respondre a una situació imprevista, cal que l'hagin practicat abans. Perquè cal no oblidar que la majoria d'accidents en entorns aquàtics es produeixen a l'exterior i molts es podrien evitar si els infants practiquessin en situacions reals.

Avui l'objectiu principal de l'habilitat natatòria és principalment aprendre a nedar i conèixer els diversos tipus d'estils de natació. Les habilitats de supervivència a l'aigua –evidentment, saber nedar n'és una– es deixen com a molt com a activitats extracurriculars o complementàries. El treball de la caiguda accidental, amb roba, la recuperació de la posició dorsal a l'aigua, la respiració en flotació ventral i altres diferents tipus d'exercicis de supervivència a l'aigua haurien de ser part obligatòria en tots els cursos de natació.

Què és saber nedar?

Hi ha gran disparitat de respostes a aquesta pregunta. Òbviament, l'habilitat natatòria està molt lligada al desenvolupament i a les capacitats psicomotrius. Però, en termes generals, es considera que sabem nedar quan som capaços de flotar i desplaçar-nos per una làmina d'aigua sense perill per a la nostra vida. Per a les escoles de supervivència a l'aigua, saber nedar és això i més. És saber reaccionar quan fora d'un entorn controlat es produeix una immersió en aigua, és saber mantenir-se flotant sobre l'esquena i demanar ajut. Saber nedar és saber buscar un punt on obtenir suport per flotar o no enfonsar-se, saber nedar és controlar el pànic després de caure a l'aigua a les fosques, saber caure a l'aigua amb seguretat...

Tot i que l'exercici de caure a l'aigua amb roba sol ser el més vistós, no cal anar tan lluny. El sol fet que l'infant sempre interactuï a l'aigua amb casquet de bany o els cabells recollits pot generar una situació de no control que derivi en pànic quan no porti els cabells recollits i li dificultin la visió. Infants que saben nedar mostren llavors una clara disminució d'habilitat natatòria.

Per a les escoles de supervivència a l'aigua la prevenció és un factor molt important. Ja en els infants més petits s'inculca l'autoprotecció, treballant els comportaments segurs en un entorn aquàtic. Això deriva en adults responsables, conscients del risc i de les mesures d'autoprotecció.

No es pot escriure un article sobre seguretat a l'aigua sense recordar que la principal eina de prevenció de l'ofegament és el sentit comú i que en els infants és la supervisió directa, propera i constant per part d'un adult responsable i capaç de reaccionar i actuar.

Ramsés Martí i Biosca és professor de salvament i socorrisme i especialista en seguretat aquàtica

39 menors han mort ofegats en piscines fora de la temporada d'estiu en els últims cinc anys

39 menors han mort en els últims cinc anys a Espanya ofegats en piscines fora de la temporada d'estiu, entre l'1 d'octubre i el 20 de juny. La dada representa el 39% del total dels 101 ofegaments mortals que hi ha hagut en aquests anys, segons el primer Informe nacional d'ofegament de menors en espais aquàtics, realitzat per Aetsas (Associació Espanyola de Tècnics en Salvament Aquàtic i Socorrisme) i l'empresa Abrisud. Amb 39 menors morts en piscines fora de la temporada estiuenca –tant públiques com domèstiques–, les dades mostren la importància de la prevenció de l'ofegament de menors durant tot l'any, mitjançant diverses capes de protecció: supervisió adulta, barreres d'accés a l'aigua, dispositius de flotació homologats, ensenyament d'habilitats aquàtiques, aprenentatge de la RCP per als cuidadors, etc., de manera que s'aconsegueixi reduir al màxim els possibles incidents i, si tenen lloc, poder detectar-los i intervenir a temps. La franja d'edat que ha registrat més morts en piscines, des de principis d'octubre fins a mitjans de juny, en piscines públiques o privades, és la engloba nens d'edats compreses entre els 1 i 4 anys, amb 24 morts, seguida del segment d'infants de 5 a 8 anys, amb 6. Aquestes dades posen en relleu la importància d'incloure mesures de protecció actives durant tot l'any –com ara cobertes, alarmes i tanques– per evitar que els menors accedeixin a la piscina en un moment de falta de vigilància o fallada de la supervisió adulta. El 72% de les defuncions van tenir lloc en piscines privades o d'urbanització sense vigilància.