Criatures  /  Infància 29/04/2022

Aprendre a escriure segons Montessori

S’han accelerat els temps dels infants sense tenir en compte si estan realment preparats; cada criatura té el seu ritme i el seu temps

Coloma Mateu
4 min
Aprendre a escriure pot ser un camí tortuós si no es fa amb les condicions òptimes

Parlar del mètode Montessori avui dia és parlar d’innovació. És parlar d’un mètode modern d’educació. Quina paradoxa, tenint en compte que Maria Montessori va néixer el 1870 i va desenvolupar la seva obra a partir del 1896, any en què es va doctorar en Medicina a Itàlia i es convertí en la primera dona a aconseguir aquesta fita.

Segurament moltes persones associen Montessori a material didàctic, jocs de fusta, educació infantil... però el cert és que, més enllà de tots aquests conceptes, Maria Montessori va dissenyar i desenvolupar un acurat mètode molt complet i molt innovador (sobretot per a la seva època) que va marcar gran part de tot el que s’ha fet posteriorment en el món educatiu.

Però aquest article no vol ser una explicació completa del mètode, perquè no basta un sol escrit, sinó que se centrarà en el capítol concret El mecanisme de l’escriptura, i, a partir de les idees que s’hi exposen, oferiré diferents estratègies que he anat posant en pràctica al llarg de la meva experiència amb infants.

I per què l’escriptura? Perquè crec que en els darrers temps hem entrat en una cursa absurda per veure qui aprèn a escriure primer. Estam capficats que els infants han de començar primer de Primària sabent escriure, i si no en saben segur que és perquè tenen problemes d’aprenentatge. I això és fals. El que ha passat és que hem accelerat els temps dels infants sense tenir en compte si estan realment preparats i, sobretot, sense voler veure si realment ja senten interès i curiositat per escriure. Ens ha de quedar clar d’una vegada que cada criatura té el seu ritme i el seu temps.

Montessori explica que el mecanisme de l’escriptura és un acte complex en el qual s’han de tenir en compte dues parts: una referida als mecanismes motors i l’altra que fa referència al treball propi de la intel·ligència. El mecanisme motor de l’escriptura està constituït per dos grups de moviments: els de l’ús de l’instrument per escriure i el del dibuix de la forma de qualsevol lletra de l’alfabet. Per tant, s’han d’aprendre a fer les coses per separat. Primer s’haurà de saber com són les lletres. Després, s’haurà d’aprendre a controlar el llapis o el bolígraf per poder reproduir aquestes lletres. Per això es necessita la coordinació de tota la mà. I això no s’aconsegueix d’un dia per l’altre. Segons Maria Montessori, aquesta coordinació motora de la mà, capaç d’escriure sense esforç, no es dona fins als 6 o 7 anys. “La mà, totalment incoordinada no pot fer signes tan precisos com les lletres de l’alfabet. Només els pot executar una mà que ja és capaç de dirigir-se determinadament, això que s’anomena una mà ferma. És a dir, una mà que depèn de la voluntat és condició necessària per poder escriure”. Adquirir això requereix temps i paciència.

Segons Montessori, hi ha dos factors importants per a la preparació de l’escriptura: el primer és l’ús d’instruments per a escriure: dibuix. En aquest sentit, explica que cal aprofitar l’instint que tenen els infants per pintar. El dibuix lliure, primitiu, l’instint d’agafar un llapis o una pintura per fer gargots, és el fet precursor de l’escriptura. Per tant, fomentem que els infants pintin i dibuixin lliurement, per assolir, progressivament, destresa amb l’instrument per escriure.

El segon factor fa referència a l’execució dels signes alfabètics. Abans d’escriure lletres, cal que es infants es familiaritzin amb la seva forma, les toquin, les ressegueixin. Per això Maria Montessori va crear un alfabet de fusta, on cada lletra estava forrada de paper de vidre. Els infants repassaven les lletres amb el dit, fins que n’interioritzaven el traç. Repassant les lletres amb el dit queda fixat el moviment de la mà i del braç.

Avui dia tenim molts de materials per poder fer lletres. I les podem fer a casa. Podem jugar amb els infants a repassar cada lletra.

És molt important que interioritzin el traç de les lletres. I això es pot fer de moltes maneres i des de casa, plantejar-ho com un joc. Per exemple, es poden utilitzar materials comuns com poden ser macarrons, cigrons, llenties... D’aquesta manera, a més d’aprendre el camí necessari per poder escriure la lletra, es practica la psicomotricitat fina.

En aquest cas s’havien de repassar les lletres amb macarrons i llenties. Les fletxes indicaven el camí a seguir per completar la lletra. No només s’interiortiza el traç, sinó que es practica la psicomotricitat fina, important també a l’hora d’escriure.

Resumint les idees exposades fins ara, explicava Montessori: “Els dos factors mecànics de l’escriptura es desenvolupen en dos exercicis independents, és a dir: el dibuix, que capacita la mà per manejar l’instrument per escriure, i el fet de tocar les lletres de l’alfabet, que serveix per fixar la memòria motora i visual de les lletres”.

Tres temps

– Sensació visual i tacticomuscular, associada al so alfabètic.

– Percepció. L’infant sabrà comparar i reconèixer les lletres quan en sent el so.

– Llenguatge. És important saber pronunciar el so de cada lletra.

A poc a poc aniran assolint la destresa necessària per escriure. Primer faran lletres totes soles, després les uniran formant paraules, després textos... però no és un procés ràpid. Mentrestant, podem anar practicant diferents estratègies: per exemple, escriure amb el dit damunt l’arena, amb pintura en un paper continu, damunt espuma d’afaitar...

I de vegades també serà important practicar amb retoladors més gruixuts, fins que la mà tingui l’agilitat suficient per escriure amb instruments més prims... i escriure en superfícies més grans, no tan limitades com un paper.

Aprendre a escriure pot ser un camí tortuós si no es fa amb les condicions òptimes. Sovint les activitats repetitives no ajuden a fer més fàcil el camí. Per això cal innovar, inventar i, sobretot, jugar amb les lletres i les paraules. A vegades només cal introduir petits canvis que motiven molt els infants: canviar els papers per les pissarres blanques; els llapis per retoladors de colors o guixos... Qualsevol superfície pot servir per escriure i jugar.

Gaudim del camí, acompanyem els infants en el seu procés d’aprenentatge. No ens centrem només en l’error. I, sobretot, no facem difícil allò que pot ser una aventura extraordinària.

Coloma Mateu és pedagoga

stats