Els alumnes amb altes capacitats, com el Teo i la Mina, necessiten un bon acompanyament emocional per gaudir del seu potencial
PALOMA ARENÓS

L’acceleració en les altes capacitats

Els alumnes amb altes capacitats, com el Teo i la Mina, necessiten un bon acompanyament emocional per gaudir del seu potencial / PERE TORDERA

Els germans Teo F. i Mina F. Andreuccetti, d’11 i 9 anys, han saltat cursos a l’escola i han passat a l’institut, acompanyats emocionalment per un equip d’experts, per gaudir plenament del seu potencial

I t’has plantejat què vols ser de gran, de què t’agradaria treballar? “Sí, vull ser ballarina, música i astrofísica”. I tu, Teo? “Doncs jo vull ser tenista i, si no em surt bé, perquè és molt difícil ser dels millors, com que m’agraden molt els animals i especialment els rapinyaires, voldria ser biòleg”. Els que responen a aquesta clàssica pregunta, des de l’alegria i la naturalitat, són els germans Teo F. i Mina F. Andreucetti, d’11 i 9 anys, respectivament, infants amb altes capacitats des de ben petits. El seu cas és especialment particular a Catalunya perquè tots dos han viscut dues acceleracions de cursos en edats força primerenques, sempre guiats i assessorats per un equip multidisciplinar format pel departament d’Ensenyament de la Generalitat, l’EAP, l’escola, la psicòloga experta en altes capacitats Susana Arroyo, que acompanya emocionalment la família, i l’institut on tots dos estudiaran aquest curs.

La Mina afirma que de gran vol ser ballarina, música i astrofísica Zoom

La Mina afirma que de gran vol ser ballarina, música i astrofísica / Pere Tordera

El Teo va saltar de 4t a 6è de primària i va entrar a l’Institut Sunsi Móra de Canet de Mar als 10 anys. Aquest curs començarà segon d’ESO. La Mina, per la seva banda, va fer una acceleració de curs i va passar de P5 a segon de primària i aquest 2020-21 farà 1r d’ESO al mateix centre. Els seus pares, Anna Basas i Mark Andreuccetti, expliquen que “l’acceleració de curs en casos d’infants amb altes capacitats no és un caprici ni una moda; és una decisió complexa en la qual intervenen molts experts i que pretén atendre la necessitat individualitzada de cada fill”. Argumenten que els seus fills, i altres criatures amb altes capacitats, necessiten un acompanyament emocional per poder gestionar bé totes les seves potencialitats. “Si no, hi ha molta frustració que pot desembocar en fracassos escolars o, fins i tot, en ser víctimes d’assetjament escolar. En tots dos casos, ells ens han demanat passar de curs perquè s’avorrien i no se sentien motivats”.

CARACTERÍSTIQUES COMUNES

Les característiques més freqüents de les altes capacitats són el pensament fluid i la ràpida associació d’idees, l’aprenentatge ràpid, la curiositat intel·lectual, la capacitat creativa i el pensament divergent i independent. També tenen un gran aprofundiment en temes d’interès, molta sensibilitat davant les injustícies, fascinació davant dels reptes i una alta capacitat perceptiva i espacial. La psicòloga experta en altes capacitats Susana Arroyo alerta, però, que “en situacions de lentitud o repetició, mostren impaciència i avorriment”. “Són intensos emocionalment i se’ls ha d’acompanyar en aquesta gestió emocional -detalla-. En infants en plena formació, és clau perquè desenvolupin el seu potencial, se sentin equilibrats i siguin feliços. L’alta capacitat és genètica, no s’escull. Tot i que en els últims 20 anys s’ha fet molt bon camí en la detecció i atenció des del sistema educatiu, encara pesen massa tòpics erronis sobre ells -a vegades se’ls titlla de cervellets - en la societat que fan molt de mal”, argumenta la també directora del centre psicològic Hemisferi de Barcelona. El Teo ho corrobora: “Hi ha gent cruel. Quan vaig saltar de curs a l’escola, hi havia nens que no ho entenien i em burxaven. Per sort, a l’institut tot ha anat molt bé. Tinc bons amics i he tret tot notables i dos excel·lents”, diu content.

En Teo i la Mina al jardí de casa seva Zoom

En Teo i la Mina al jardí de casa seva / PERE TORDERA

Estadísticament parlant, es calcula que entre un 2% i un 4% de la població mundial té altes capacitats. Arroyo apunta que en infants amb aquestes característiques el percentatge de fracassos escolars és “d’un 30%, mentre que un 60% rendeixen per sota del seu potencial”. La terapeuta familiar alerta: “És fonamental per a la família saber què vol dir que un fill tingui altes capacitats. No és un trastorn, però en diagnosticar-se moltes famílies se senten alleugerides. D’altres, que ho viuen amb angoixa, acaben traspassant el malestar al fill”. Subratlla que hi ha nens que no s’adapten socialment. “La detecció i el suport dels docents és fonamental perquè se sentin acollits”.

PRECOCITAT?

Tot i que quan són petits se’ls qualifica de “precoços”, els pares del Teo i la Mina insisteixen que les altes capacitats hi són al llarg de la vida i que van evolucionant. “La Mina va aprendre a llegir pel seu compte cap als 2 anys, i als 3 ja escrivia els noms dels companys de classe i tenia molta facilitat per al càlcul matemàtic. Ens semblava normal perquè el Teo també actuava així de petit. Però a l’escola ja ens van dir que era excepcional. Després de les proves, van constatar que tenia altes capacitats. I el Teo també”, detalla Basas. “Però el que més ens preocupava era que quan sortien de l’escola -quan feien P4 i P5- estaven molt emprenyats i agressius i això no era normal. En canvi, durant el cap de setmana i les vacances tornaven a calmar-se”, recorda. Gràcies a l’ajut de l’associació Fanjac i de diferents educadors i experts, com Arroyo, que també acompanya els pares, la família ha anat trobant el seu camí. “Som discrets, però creiem que els nens amb altes capacitats no s’han d’amagar ni tenir vergonya per ser com són. I en casos puntuals i ben avalats, l’acceleració de curs pot ser una bona solució”. El futur? “No ho sabem, seran el que hagin de ser. No els hem pressionat mai en aquest sentit. Triaran el camí laboral que els faci més feliços”, diuen els pares. “Mirem d’ajudar els nostres fills, com qualsevol pare, perquè estiguin contents en la seva essència”, raonen.

Al Teo li agrada la música i jugar a tennis Zoom

Al Teo li agrada la música i jugar a tennis / Pere Tordera

I ho han d’estar. No només pel seu talent -es defensen en català, castellà, anglès, italià (per part de pare), alemany i a l’institut han començat amb el xinès- i la seva curiositat constant, sinó perquè són dos nanos macos. La Mina, menuda i pigada, farà els 10 anys el 27 de febrer. Es reconeix una apassionada de resoldre misteris. “Amb els cosins vam ser els primers a resoldre un joc de pistes d’un assassinat a Món Sant Benet. Va ser molt divertit!” Uns moments abans va intercalant, amb tota normalitat, referències a Sherlock Holmes, comenta que llegeixen Harry Potter en italià, que toca dos instruments, que li encanten mates i medi natural i que està il·lusionada per anar a l’institut. El pare l’ajuda a repassar conceptes de matemàtiques de sisè, que no ha estudiat, en un curs marcat per la pandèmia. “Hi entrarà amb 9 anys i potser sí que hi ha una diferència evident amb nenes de 12 anys en l’aspecte relacional. Però té amigues de dansa que hi aniran. Creiem que s’adaptarà bé”. L’habitació de la Mina és plena de ninos i peluixos amb els quals vol seguir jugant.