Inés Compte

Teràpia assistida amb gossos

Permet treballar l'àrea emocional, les relacions socials, l'àrea cognitiva i l'àrea física

Teràpia assistida amb cans / MANOLO GARCIA Zoom

La teràpia assistida amb gossos (TAG) consisteix a introduir un gos específicament entrenat com a eina de suport i treball dins una sessió terapèutica. L'objectiu és millorar l'àrea física, social, emocional i/o cognitiva del pacient o usuari amb algun tipus de discapacitat a través de la interacció amb l'animal.

Per dur a terme aquestes teràpies hi ha d'haver un terapeuta professional dins l'àmbit educatiu o sanitari (psicòleg, pedagog, fisioterapeuta, logopeda, terapeuta ocupacional, infermer, etc.), que coneix les necessitats de cada pacient i dirigeix les sessions; un tècnic en teràpia assistida amb gossos, amb titulació específica, que coneix, guia i vetlla pel benestar del gos durant les sessions, i un gos de teràpia. Junts dissenyen les sessions establint objectius concrets de treball segons les necessitats de cada pacient i avaluen els resultats obtinguts.

Les sessions poden ser individuals o grupals i poden aplicar-se a diversos contextos terapèutics (centres específics de teràpia amb animals, centres hospitalaris, centres de desenvolupament infantil, centres de rehabilitació, residències per a gent gran, domicili, etc.).

Teràpia alternativa?

Les TAG no són teràpies alternatives, sinó teràpies complementàries a les convencionals.

A través de les dinàmiques preparades per l'equip expert en aquestes teràpies, amb el gos i l'usuari com a protagonistes, es poden treballar l'àrea emocional (identificar i expressar emocions, millorar el control d'impulsos, disminuir els nivells d'ansietat), les relacions socials (establir relacions amb els altres, resoldre conflictes, establir vincles afectius), l'àrea cognitiva (millorar l'atenció, la memòria, la comunicació i el llenguatge i l'adquisició de nous aprenentatges) i l'àrea física (ajudar en els processos de rehabilitació física fomentant el moviment).

La participació del gos de teràpia augmenta l'interès i la col·laboració del pacient en les dinàmiques, cosa que facilita la feina del terapeuta, que aconsegueix assolir objectius de manera més significativa i amb resultats en un període de temps més curt que en les teràpies convencionals.

La participació del gos de teràpia augmenta l'interès i la col·laboració del pacient en les dinàmiques i facilita la feina del terapeuta

Els gossos no tenen poders màgics ni curatius en si mateixos, però són estímuls multisensorials i interactius capaços de facilitar la comunicació, crear emocions, conductes i aprenentatges i implicar els usuaris en les sessions.

Darrere cada gos de teràpia hi ha molta feina d'entrenament que no es veu. Els gossos de teràpia no són gossos qualssevol, no són robots ni tampoc gossos de circ. Són gossos seleccionats i entrenats de manera específica per un professional d'educació canina per poder participar en les sessions de teràpia de manera activa i justificada. Han de complir una sèrie de requisits pel que fa al caràcter, l'actitud i les habilitats per garantir les bones pràctiques d'aquestes teràpies. Aquests animals han de tenir un bon estat de salut física i mental controlat periòdicament per veterinaris i especialistes en conducta canina. Seria molt contradictori i poc ètic fer teràpies amb gossos amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat sense tenir en compte les necessitats ni la qualitat de vida del gos que ajuda en les sessions. Tècnics qualificats vetllen pel seu benestar en tot moment i el guien en les sessions.

Aquests animals han de tenir un bon estat de salut física i mental controlat periòdicament per veterinaris i especialistes en conducta canina

Exemples d'aplicació

El Mateu, de 7 anys, té TEA (trastorn de l'espectre de l'autisme). En el seu cas implica dificultats de llenguatge i comunicació, socialització, integració sensorial i conducta. Cada tarda va a sessions de teràpia amb diferents professionals (logopeda, psicopedagoga, d'integració sensorial i de fisioteràpia). Li agraden molt els gossos, i per això els seus pares van pensar a provar aquestes teràpies. La introducció del gos a les seves sessions va aconseguir millorar molt la seva participació en la dinàmica i així aprofitar-les millor. Mostrava una actitud més relaxada i les seves conductes agressives van disminuir; a més, la seva comunicació i el llenguatge cap al gos van augmentar. Els exercicis centrats en el contacte amb l'animal (tocar parts del cos, acariciar-lo, pentinar-lo o posar-li espuma) el van ajudar a augmentar el vocabulari i a regular les dificultats sensorials amb les textures, de manera que va començar a tolerar-ne de noves, com cremes, sabons i roba que fins llavors eren impensables.

La Marina, de 8 anys, té paràlisi cerebral. Des de ben petita van començar les seves sessions de fisioteràpia, psicologia i logopèdia. En els darrers mesos, la seva motivació i participació en les teràpies havia baixat molt i no s'avançava en el tractament. Introduint-hi el gos de teràpia es van aprofitar molt les sessions. El temps de treball va millorar mostrant una participació activa durant 45 minuts. La Marina interactua amb el gos i han augmentat les seves intencions comunicatives, es posa dreta, controla l'equilibri i fa moviments més precisos per llançar pilotes al gos per jugar-hi, camina al seu costat com a suport i està aconseguint molta més autonomia i seguretat.

Inés Compte és pedagoga de Creix