Helena Alvarado

Set passos per detectar la dislèxia

Darrere de molts fracassos escolars i vitals hi podem trobar un trastorn d’aprenentatge no detectat

Set passos per detectar la dislèxia / PERE TORDERA Zoom

La dislèxia és un trastorn específic de l’aprenentatge de la lectura, d’origen neurobiològic, crònic i amb un component hereditari significatiu. Estudis en llengua anglesa n’estimen la prevalença en un 10% de la població. Si bé en els anys 80 s’establien diferents tipus de dislèxia, les investigacions actuals reafirmen i conclouen que l’origen és una afectació del processament fonològic. Els primers símptomes es detecten en l’etapa infantil, tot i que es diagnostica quan s'acaba segon de primària. Això no significa que hàgim d’esperar per intervenir a tenir un diagnòstic.

La detecció precoç és essencial tant per a la reducció de la gravetat del trastorn com per evitar les conseqüències emocionals que comporta. Darrere de molts fracassos escolars i vitals hi podem trobar un trastorn d’aprenentatge no detectat. Davant aquesta necessitat de resposta immediata ens demanem com la podem detectar. Aquí s’exposen set indicadors:

  1. Capacitat intel·lectual: el primer indicador és que l'infant mostra un desenvolupament normal i una intel·ligència pròpia de l’edat però té dificultats importants per aprendre a llegir i a escriure. Sorprèn que li costi tant aquest aprenentatge i que manifesti tant de malestar a l’hora d’enfrontar-se a les lletres i els textos.
  2. Dificultats en la lectura: el primer signe el trobem en l’etapa infantil, quan l'infant comença a jugar amb els sons, les síl·labes i les paraules i llavors a associar aquests sons amb les lletres. La dificultat en la consciència fonològica desencadena en el desenvolupament de l’aprenentatge de la lectura múltiples errors com omissions de lletres, substitucions, addicions, inversions (llegir /al/ en comptes de /la/), rotacions (llegir /b/ en comptes de /d/). La lectura no és fluida, moltes vegades sil·làbica (en edat no inicial), és vacil·lant, amb repeticions, la velocitat és lenta i té dificultats per comprendre el que ha llegit.
  3. Dificultats en l’escriptura: omet, substitueix, fa addicions, inverteix, gira, uneix i fragmenta paraules, etc. També té dificultats per integrar la norma ortogràfica i sol cometre errors de canvis de consonants que sonen igual (/g/, /j/, /y/, /ll/, etc.), omet accents, signes de puntuació i majúscules. Li costa expressar les seves idees per escrit, negocia les línies que ha de tenir un text i sol tenir tendència a comunicar idees amb una sintaxi pobra. La lletra a vegades pot estar afectada, sobretot en el traç lligat.
  4. Predomini visual: un infant amb dislèxia sol tenir un pensament de clar predomini visual per damunt del lingüístic. Aprèn de manera més satisfactòria amb estratègies i tècniques d’estudi que redueixin el contingut verbal i siguin més visuals, com ara mapes mentals, mapes conceptuals, esquemes, fitxes... Tenen dificultats per fer resums i sintetitzar idees.
  5. Funcions executives: a més de les dificultats lectores i escriptores, un infant amb dislèxia sol tenir dificultats d’accés al lèxic o presenta un vocabulari més baix, dificultats en la seqüenciació (per exemple, aprendre taules de multiplicar, dies de la setmana, hores del rellotge), en la planificació i organització de tasques i solen ser desordenats. Tenen molt bona memòria a llarg termini, però baixa memòria de feina, de manera que poden oblidar-se de certa informació fàcilment. Poden tenir baixa flexibilitat i dificultats per adaptar-se als canvis.
  6. Dificultats de llenguatge: atès que la dislèxia és un trastorn de neurodesenvolupament amb bases cognitives compartides amb altres, podrien presentar associada a aquesta dificultat problemes de llenguatge oral importants, dificultats en motricitat fina i gruixuda i en la coordinació de moviments i equilibri o problemes d’atenció significatius, amb facilitat per distreure’s, dificultats per seguir ordres complexes, per mantenir l’atenció molt de temps, malestar davant l’esforç mental o en l’atenció a detalls i la concentració.
  7. Afectació emocional: qualsevol infant amb dislèxia presenta afectació emocional secundària per l’estrès vivencial que suposa enfrontar-se de manera continuada a tasques en què es posa en evidència el seu problema d’aprenentatge. El desconeixement del que els passa fa que ho atribueixin a la falta d’intel·ligència, se senten inferiors, cosa que afecta l’autoestima i genera problemes emocionals com ansietat, depressió, trastorns de conducta, problemes alimentaris i de son, somatitzacions, etc. Solen estar irritables. Per evitar aquesta angoixa poden mostrar mecanismes d’evitació, com no voler fer els deures, amagar informació o mentir respecte de notes i deures.

Per tant, si tens a prop un infant que presenta un important nombre de símptomes, informa l’escola i busca un especialista en neurodesenvolupament que descarti o diagnostiqui la dislèxia i els trastorns associats. És essencial la detecció precoç per a la compensació del seu aprenentatge i per evitar seqüeles emocionals.

Helena Alvarado és directora de Creix