Què vol dir respirar correctament? Tots respiram d’una manera o una altra, però no totes les maneres són “correctes” si tenim en compte els efectes que té sobre el nostre organisme. De fet, una forma de respiració inadequada pot provocar alteracions importants en l’estructura de la cara i la boca, entre d’altres, que a llarg termini ens poden dur problemes molt diversos.
Així doncs, entenem que una respiració adequada és aquella que es realitza pel nas. Aquest és l’encarregat d’humidificar l’aire i també funciona com a primera barrera antibacteriana. A més, l’aire que entra pel nas ofereix, juntament amb la posició de la llengua a la boca, la pressió necessària per a un bon desenvolupament del paladar i de les estructures subjacents.
Si l’aire entra per la boca, a més de perdre’s aquest filtre natural, es produeixen canvis en l’estructura i consegüentment en les funcions que tenen lloc a la zona orofacial. Aquest tipus de respiració s’anomena respiració oral.
Hem d’entendre el nostre aparell bucofonatori com una estructura formada per diferents parts que es relacionen entre si com un engranatge. D’aquesta manera, a través de les funcions de respiració, masticació i deglució, es manté un equilibri que permet el correcte creixement de totes les estructures. Per tant, quan una funció deixa de desenvolupar-se correctament, això provoca canvis en la resta de funcions. Entenent, per tant, aquesta relació, si la funció respiratòria es du a terme a través de la boca, i no a través del nas, es provoca una sèrie de canvis que a llarg termini poden provocar, per exemple:
– Paladar alt o ogival
– Ulleres i bosses davall els ulls
– Boca oberta en repòs
– Mala oclusió de les dents
– Dolors d’esquena i cervicals
– Cansament i somnolència
– Inatenció i problemes de concentració
– Son inquiet i poc reparador
- Halitosi
– Cara allargada i amb el nas en punta
Quan existeix un patró respiratori oral, el més important és determinar la causa que ho provoca, ja que això en determinarà el tractament. Les causes es classifiquen en dos grans grups: respiració oral obstructiva o adaptada (existeixen causes orgàniques que impedeixen el correcte desenvolupament de la funció respiratòria) i respiració oral per mal hàbit o atípica (existeix una condició estructural suficient per a una funció respiratòria correcta, però tot i així l’infant respira per la boca). És molt important determinar el perquè de l’hàbit oral, ja que en el cas de la respiració oral obstructiva o adaptada serà necessària la intervenció prèvia i/o paral·lela a la intervenció logopèdica per part d’altres professionals (odontòleg, otorinolaringòleg, ortodoncista, especialista maxil·lofacial, fisioterapeuta, etc.) per tal d’aconseguir una condició estructural que permeti la instauració d’un patró respiratori correcte. En cas contrari, si l’estructura no permet una postura en què els llavis estiguin en contacte, la llengua elevada en posició de repòs, les fosses nasals suficientment lliures per permetre al cos l’entrada d’aire, entre d’altres coses, no serà possible generalitzar el nou patró respiratori i, per tant, la teràpia no serà efectiva.
És evident, per tant, que l’hàbit respiratori és de vital importància per a un bon desenvolupament de l’infant, no només pensant en la seva estructura orofacial, sinó també en el seu desenvolupament corporal i psicològic.
Per tal de dur a terme un bon tractament, també serà necessari fer una bona valoració per part dels professionals competents, que aportaran una visió general i holística del problema i traçaran el pla terapèutic indicat per a cada cas. Una revisió per part de l’especialista otorinolaringòleg i per part d’un logopeda serà sempre necessària, i en funció dels resultats, també s’hi podrà afegir la valoració d’un fisioterapeuta per valorar la part postural, d’un ortodoncista i odontòleg que valoraran l’estructura oral i la posició i estat de les peces dentàries, i en alguns casos també serà necessària la valoració i intervenció d’un especialista maxil·lofacial.
Així doncs, una vegada feta la valoració i traçat, el pla terapèutic es pot començar amb la intervenció. Aquesta sempre haurà de tenir en compte el treball de la resta de professionals que hem esmentat anteriorment. En primer lloc, s’haurà de realitzar una intervenció per part de l’otorinolaringòleg en cas que hi hagi causes obstructives orgàniques que impedeixin l’entrada d’aire pel nas (carnots, adenoides, amígdales molt grans, pòlips, etc.), una vegada realitzada la intervenció, i en cas que no hi hagi altres causes que impedeixin la instauració del nou patró respiratori, es treballarà a través d’exercicis de propiocepció, musculars i funcionals fins a aconseguir generalitzar un patró respiratori nasal. En alguns casos, serà necessari tenir en compte altres funcions orals com la masticació o la deglució, que també afecten l’estructura orofacial, ja que si aquestes també estan alterades s’hauran de tractar per aconseguir un bon resultat terapèutic.
Recomanacions per a una bona salut respiratòria
- Una bona higiene nasal: És molt important, sobretot per als més petits, aprendre a mocar-se correctament per assegurar que les fosses nasals estiguin lliures per deixar pas a l’aire i també per evitar que el moc viatgi fins a les orelles i provoqui altres problemes. Per a una bona higiene nasal és important realitzar rentats nasals de manera periòdica, sobretot en èpoques en què hi ha més mucositat.
- Activitats i jocs de buf nasal: Saber treure i empassar aire pel nas de vegades no és tan senzill en les primeres edats. Una manera d’estimular un bon patró respiratori serà mitjançant jocs de buf, sempre que sigui pel nas per afavorir el control respiratori per aquesta zona.
- Revisions als especialistes: Realitzar revisions periòdiques a l’otorinolaringòleg per tal d’assegurar que les vies respiratòries es troben en bon estat, com també les orelles, ja que és freqüent en respiradors orals que hi hagi episodis d’otitis.
Mariona Herrera i Aina Moratino, logopedes de Creix
