Coloma Mateu

Llegir bé per escriure millor

L'origen de molts de problemes d'aprenentatge rau en la comprensió lectora

Llegir bé per escriure millor / CRISTINA CALDERER Zoom

Des de la meva experiència professional amb alumnes de Primària, Secundària i persones adultes, he pogut constatar que una part de les dificultats d'aprenentatge no responen a un trastorn específic, com poden ser la dislèxia, la discalcúlia o el dèficit d'atenció. L'origen de molts de problemes d'aprenentatge rau en la comprensió lectora. Si falla, també en surt afectada la capacitat de redacció. Treballant aquests dos aspectes ja des del primer cicle de Primària es poden prevenir importants dificultats en l'etapa de Secundària.

Sembla que les escoles cada cop més decideixen fer un pas endavant i transformar totalment la seva metodologia educativa canviant les aules tradicionals per espais oberts d'aprenentatge; els llibres, per materials educatius d'experimentació, i els exàmens, per projectes. Aquesta potser serà la clau perquè els infants entenguin el que llegeixen i ho sàpiguen explicar, correctament i coherent, de manera escrita. Només així seran capaços d'estudiar per projectes.

Les dificultats lectoescriptores que es detecten en el darrer cicle de Primària s'accentuen a Secundària si no es treballa per solucionar-les. Les dificultats més habituals associades a la lectura tenen a veure amb la fluïdesa verbal, la velocitat lectora, el to, el ritme i la vocalització. Així, hi ha alumnes que llegeixen massa de pressa, sense respectar les pauses i els signes de puntuació, o –contràriament– n'hi ha que llegeixen excessivament a poc a poc a causa de les dificultats per desxifrar paraules noves, llargues o complexes. Als uns i als altres els costa contestar preguntes relacionades amb el text que han llegit o fer-ne un resum, perquè no han interioritzat cognitivament el missatge. L'han llegit automàticament, però no el comprenen. A més a més, en general tenen molt poc vocabulari i no entenen moltes de les paraules que apareixen en la lectura.

Les dificultats lectoescriptores que es detecten en el darrer cicle de Primària s'accentuen a l'ESO si no es treballa per solucionar-les

Aquest baix nivell de comprensió lectora repercuteix en la capacitat de redacció. Si no es llegeix habitualment, no s'integren noves estructures gramaticals i, per tant, no es poden posar per escrit, de manera que els textos que escriuen solen ser pobres en vocabulari, lèxic i sintaxi. Pel que fa a la redacció, hi ha alumnes amb molt poca creativitat i imaginació en l'escriptura lliure. Posseeixen un repertori lingüístic pobre i un vocabulari escàs. Per això solen escriure frases breus, repetitives i quasi sempre seguint la mateixa estructura: subjecte, verb i predicat. Tenen moltes dificultats per enllaçar frases i idees i, per tant, els seus escrits o redaccions són molt breus. Són bàsicament un seguit de frases simples sense cap connector que les relacioni.

Per altra banda, podem tenir alumnes amb el problema contrari. S'estenen massa per explicar una idea clara i concreta, amb paràgrafs llarguíssims en què sovint els signes de puntuació brillen per la seva absència. Així, escriuen extensos fragments que, de vegades, no diuen res. En aquest cas, la dificultat s'explica perquè els costa concretar, sintetitzar i acotar. Tant a l'aula com a casa es poden aplicar, ja des de Primària, algunes pautes i estratègies tant de lectura com de redacció.

Millorar la comprensió

  1. Llegir textos en veu alta i comentar-los oralment. Contestar preguntes sobre el que s'ha llegit i comentar la informació més important.
  2. Llegir com a mínim dues vegades el text. La primera vegada, per copsar el missatge principal i entendre'l globalment, i la segona, subratllant les frases més rellevants.
  3. Fer lectures conjuntes. Explicar contes. Escoltar històries intentant no perdre el fil i després explicar què han entès.
  4. Les lectures han d'estar adaptades a l'edat i nivell educatiu de l'infant, i han de ser graduals tant en extensió com en dificultat.

Millorar la redacció

  1. Ordenar els fragments d'un text desordenat, identificant-ne l'inici, el nus i el desenllaç.
  2. Inventar i escriure diàlegs breus en situacions diverses, que poden venir donades per una imatge: una botiga, la consulta del metge, etc.
  3. Jugar a crear textos a partir d'imatges diferents que, ordenades, poden formar una història.
  4. Escriure contes compartits en els quals cadascú escriu un fragment per continuar-lo.
  5. Aprendre a utilitzar els connectors més habituals per escriure de manera ordenada i dotar el text de la coherència i la concreció necessàries per entendre'l.

Aplicant aquestes i altres estratègies no només es millora l'àrea de les llengües sinó també totes les àrees de coneixement, perquè aprendran a entendre allò que estudien i seran capaços d'expressar-ho correctament tant de manera oral com per escrit. És a dir, milloraran la seva competència comunicativa.

Coloma Mateu és pedagoga de Creix