RAQUEL FONT

Cooperatives d'alumnes: emprenedoria real dins de l'escola

Alguns centres educatius aposten pel cooperativisme com a mètode d’ensenyament. Una experiència pràctica que dóna valors als alumnes i els permet un primer contacte amb el món emprenedor

COOPERATIVES D’ALUMNES: EMPRENEDORIA REAL a DINS de L’ESCOLA / MANOLO GARCÍA Zoom

¿Algú encara dubta que aprendre les operacions matemàtiques bàsiques mentre els nanos juguen a botiguetes és més fàcil, enriquidor i útil que fer-ho davant d’un quadern de sumes i restes? ¿O que es pot entendre millor què és la combinatòria provant de quantes maneres diferents es poden asseure tres persones en un banc en comptes d’anotar-ho a la pissarra? Amb imaginació i creativitat són gairebé infinites les possibilitats que els alumnes visquin en primera persona experiències que connecten els seus aprenentatges amb la vida real.

Segona Mà n’és un bon exemple. És una cooperativa d’alumnes que es cuida de recollir els xandalls escolars que no estan fets malbé i de revendre’ls a famílies que els poden reaprofitar. La Gala Llopis, que n’és una de les sòcies, explica que gràcies a aquesta feina que fan no es llença roba que encara està en condicions i “els pares no han de gastar tants diners en peces noves”. Tots els membres de la cooperativa, com la Gala, són alumnes de l’escola Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels (protagonista de la fotografia que acompanya el reportatge). Entre tots els socis s’han d’encarregar de gestionar-la, assumint cadascun dels càrrecs del consell rector, des de la presidència fins a la tresoreria. Funcionen exactament igual que una cooperativa real. Per poder formar-ne part fins i tot han hagut d’aportar un capital inicial de 5 €, uns diners que recuperaran si pleguen.

L’escola Petit Món té moltes altres cooperatives d’alumnes, a més de Segona Mà. En total n’hi ha 22, 6 a primària -una per a cada curs- i 17 a secundària, que representen aproximadament una de cada tres cooperatives d’alumnes de tot Catalunya. I per què tantes? L’explicació és senzilla: tots els alumnes del centre formen part d’alguna cooperativa o altra perquè és un dels principals eixos d’aprenentatge de l’escola, que alhora també és una cooperativa, en aquest cas de mestres. “Dediquem molt de temps a treballar els valors cooperatius, que considerem els valors de la persona”, explica la directora, Marta Rebollar.

"Dediquem molt de temps a treballar els valors cooperatius, que considerem els valors de la persona".

Marta Rebollar - Directora escola Petit Món

No totes les escoles que tenen cooperatives d’alumnes són tan prolífiques com la Petit Món, on s’han adonat que és preferible que les organitzacions no siguin massa grans perquè si tenen molts socis “la vivència no és tan intensa, perquè sobretot qui participa és el consell rector”. Per això han optat per tenir-ne tantes. També van veure que era poc funcional que hi hagués nens i nenes de diferents edats en una mateixa cooperativa. Com que treballen i es gestionen dins de l’horari lectiu, els costava massa organitzar-se. Així que mentre que a primària són els alumnes els que van canviant de cooperativa cada curs, a secundària les organitzacions van evolucionant amb ells fins que a 4t d’ESO marxen de l’escola i les hereten alumnes de 1r o 2n.

Bàsicament hi ha dos tipus de cooperatives: les que ofereixen un servei i les que venen productes. Entre els serveis més habituals hi ha vendre berenars per guanyar diners per al viatge de final de curs, però també n’hi ha de ben originals, com una cooperativa de l’escola Tecnos que ensenya jocs tradicionals als més petits de l’escola, o com l’Economy Kings de l’escola Elisabeth, que gestiona l’intercanvi de llibres de text i de lectura entre els alumnes d’ESO i batxillerat.

DES DE BEN PETITS

Per als alumnes de l’escola Petit Món l’experiència cooperativa comença ben aviat. A 1r de primària ja gestionen una cooperativa que cuida l’hort de l’escola. I quan surt una collita d’enciams, per exemple, ells mateixos s’encarreguen d’avisar les famílies i vendre’ls-hi. Dels diners que guanyen n’han de destinar una part a una ONG que els mateixos alumnes trien, i la resta poden escollir en què gastar-los, des de la celebració d’una festa fins a fer tots junts una excursió. A mesura que van passant de curs van canviant de cooperativa, perquè “a primària -aclareix la directora- interessa molt que entenguin la dinàmica”.

A 1r de primària ja gestionen una cooperativa que cuida l’hort de l’escola.

Totes les cooperatives d’alumnes, en principi, es gestionen i treballen en horari lectiu i amb el suport dels mestres. En aquests projectes els adults fan “un paper d’acompanyament perquè l’objectiu que s’han marcat els nanos pugui sortir cada vegada millor”, explica Josep Maria Fumat, director de l’escola cooperativa Institució Montserrat, del barri de Sants de Barcelona, que creu que segurament aquest és el paper que els mestres hauran de fer en un futur.

I acompanyar no vol dir anar-los al darrere, sinó que els deixen que s’espavilin, perquè un dels principals objectius és que sàpiguen trobar el seu espai i el moment per actuar. I se’n surten, diu Rebollar: “Els nanos tenen molta tendència a ser emprenedors perquè ho viuen des de ben petits”. Intenten fugir, però, de models d’emprenedors com Amancio Ortega o Steve Jobs perquè volen transmetre’ls el missatge que “ser emprenedor no vol dir ser ric sinó viure del que fas”.

“Els nanos tenen molta tendència a ser emprenedors perquè ho viuen des de ben petits”.

Marta Rebollar - Directora escola Petit Món

La directora de Petit Món veu amb molt bons ulls l’experiència de tenir cooperatives d’alumnes, al marge de “la feinada que suposa”: “És un valor afegit per a l’escola”, diu. Permet treballar la seva manera de relacionar-se i la seva capacitat de fer, de tirar endavant un projecte. A més, hi ha nanos que potser els costa més la part acadèmica, i en la cooperativa “troben una cosa que els agrada en què també poden brillar”. López Fumat explica que a la Federació de Cooperatives d’Ensenyament -que ell presideix i que agrupa 35 escoles- tenen un lema: “Si vols anar ràpid, vés sol; si vols arribar lluny, vés acompanyat”.

CALDO DE CULTIU

López Fumat té clar que “si el dia de demà volem que es formin cooperatives i hi hagi socis, el millor és que comencin a saber què són des de les escoles, on s’han de treballar els valors de cooperació, equitat, solidaritat i democràcia”. Marta Rebollar, que també forma part del consell rector de la Federació de Cooperatives d’Ensenyament, hi està plenament d’acord: “Els nois i noies veuen que la cooperativa és una fórmula possible i els posem d’exemple la nostra pròpia escola, i els expliquem que una persona sola no l’hauria pogut tirar endavant”.

Les cooperatives d’alumnes són precisament un projecte que va impulsar la Federació per donar un valor afegit a les escoles que gestionen. López Fumat vol deixar clar, a més, que una cooperativa no és només una unió de treballadors, sinó que el moviment cooperatiu va més enllà i parla molt de “com ha de ser una societat, un país, una manera d’enfocar l’economia diferent”. I conclou: “Si a les cooperatives ensenyem els valors de cooperació, equitat, solidaritat i democràcia, segur que el dia de demà aquestes persones lluitaran per una societat més cooperant, més solidària, més equitativa i més democràtica”.