Helena Alvarado

Ajudant els nins a resoldre conflictes

Els problemes de comportament en la infància amaguen necessitats i frustracions

Ajudant els nins a resoldre conflictes / GETTY Zoom

Com a terapeuta, fa molts anys vaig decidir ajudar els pares a ajudar els seus fills en la gestió de les emocions. Donar-los estratègies eficaces i eficients que permetessin produir canvis substancials en les dinàmiques relacionals i millorar la qualitat de vida de les famílies.

Tot això va generar-me un interès cada vegada més intens en les relacions i els intercanvis entre persones i, sobretot, en els conflictes entre pares, entre pares i fills, i entre germans. La paraula com a eina principal de treball és molt efectiva amb preadolescents, adolescents i adults, però no tant amb els més menuts. En aquests casos recoman intervencions indirectes amb els pares o bé instar que els infants participin en grups d’ajuda en què un terapeuta qualificat (com és el cas de la psicomotricitat d’ajuda terapèutica) gestiona les situacions que sorgeixen de manera espontània a la sessió per resoldre els conflictes que manifesten els infants en la seva vida diària.

Aquest interès per les relacions s’ha d’enfocar de cada vegada més en la comunicació. Aquesta comunicació pot ser verbal (el que es diu i com es diu) i no verbal (el que comunicam sense paraules, a través de gestos o altres parts del cos). Cal dir que més del 65% de la informació que rebem d’un transmissor és no verbal, i davant de senyals contraris entre el que deim de paraula i el que expressam amb el cos, ens hem de fiar més del segonque no del missatge parlat. Calibrar les incoherències d’aquests dos modes de comunicació ens pot donar pistes que alguna cosa no acaba de funcionar, que la persona no expressa realment allò que sent. Això sovint es presenta en els infants, que tenen dificultats per posar paraules a qüestions tan abstractes com els sentiments.

Els infants sovint tenen dificultats per posar paraules a qüestions tan abstractes com els sentiments

Els nins petits, la majoria de vegades, són poc capaços d’expressar verbalment les seves emocions, conflictes i desitjos, i llavors ho manifesten a través de la conducta. Els problemes de comportament en la infància, per tant, amaguen necessitats, frustracions i malestar secundari a vivències reals. És necessari trobar un vehicle, associat al joc, al qual puguin desplaçar tots els seus neguits, tant de casa com de l’escola o de les relacions socials. Si els pares fossin coneixedors del que realment els seus fills volen expressar a través de la conducta, eliminant la intenció negativa que sol anar associada a la interpretació d’aquest comportament, podrien provocar un canvi en la dinàmica i desbloquejarien aquest patiment, es comunicarien millor amb el seu fill i l’alliberarien de les seves pors.

LA PNL A LA INFÀNCIA

La programació neurolingüística o PNL és una metodologia centrada en la comunicació i el canvi, i orientada a la solució, produint modificacions profundes en la percepció de la realitat que afavoreixen la millora significativa de les emocions i del comportament. Valérie Mounier, terapeuta francesa i formadora de PNL, va començar a aplicar fa molts d’anys tècniques per a adults, de manera adaptada, a infants a partir de 4 anys, per ajudar-los a superar des de petites preocupacions a grans patiments.L’efectivitat del seu mètode l’ha portada a fer transferència de la seva pràctica clínica a professionals de la resta d’Europa. Un dels seus vehicles són els animals.

Els animals permeten que els infants surtin de la seva realitat (associats) i es posicionin en una situació en què són els animals els que expressen de manera metafòrica la seva història (de manera dissociada). Això permet a l’infant desvincular-se de la situació com a primera persona i poder exposar clarament les dinàmiques que li generen malestar.

Davant d’una panera d’animals, l’infant representa la situació vivencial (familiar, escolar o social) que li causa preocupació, malestar i/o patiment. El terapeuta està atent tant a l’elecció del tipus d’animal escollit de cada membre, al posicionament dels membres dintre del camp, com a l’explicació de la dinàmica que dona l’infant. Unavegada és plantejada, se li dona l’opció de modificar la situació tal com la desitjaria, per tal que manifesti de manera projectiva la seva necessitat, moltes vegades motor del seu malestar. La recerca de la solució per part de l’infant l’empodera i li permet ser conscient que té recursos per resoldre allò que l’inquieta. És absolutament aclaridora la necessitat dels infants de manifestar on és la palanca de canvi per modificar la seva situació, per alleugerir-se del dolor que li provoca tot plegat. És en aquest moment quan l’infant, amb ajuda del terapeuta, convida els pares a explicar la dinàmica dels animals,per tal de fer-los conscients de la seva vivència personal. Moltes vegades els pares, en prendre’n coneixement, poden resoldre sense grans entrebancs allò que fa patir el seu fill i, si no és possible, perquè la situació no té marxa enrere, poden acompanyar-lo amb consol i empatia.

Helena Alvarado és directora de Creix