Tenir fills és més complicat del que semblava

Una nova onada de sèries de televisió estan explicant l’experiència de tenir fills d’una manera diferent. Trenquen amb visions idealitzades i busquen la complicitat de mares i pares, que s’hi veuen reflectits.

Una nova onada de sèries estan explicant l’experiència de tenir fills d’una manera diferent / GETTY Zoom

“Moriria pels meus fills, però sovint també els mataria”. Aquesta frase resumeix l’essència d’una nova onada de sèries de televisió que, els últims anys, han decidit abordar el tema de la maternitat i la paternitat copsant-ne les contradiccions i retratant l’alegria que els fills aporten però també la frustració i l’esgotament. És un canvi molt agosarat en un mitjà que tradicionalment havia mostrat una visió idealitzada de tenir fills, instal·lant-la en el nostre imaginari col·lectiu a través de sèries dirigides al públic familiar en què els progenitors eren una figura perfecta, especialment el pare, que servia com a model de conducta desitjable per als fills. Aquesta representació de l’experiència de tenir fills en què els progenitors se situaven per sobre de les criatures, i els guiaven donant-los consells, ha predominat a la televisió durant dècades, i ha mantingut els seus elements mínimament alterats.

Amb el descens de popularitat del gènere sèrie familiar, a principis del nou mil·lenni aquesta representació va anar perdent rellevància i va emergir una nova manera de representar la criança. La gènesi del canvi es troba a la sèrie Louie, on el comediant Louis CK decideix incloure a les trames, que giren entorn de la seva vida com a humorista, les seves dues filles. La sèrie és trencadora en molts aspectes. Pel que fa a la criança ho és, sobretot, per la transparència amb què el personatge admet dues coses fonamentals: que, per molt que s’estimi les seves filles, sovint la paternitat se li fa una muntanya, i que de vegades té la sensació d’estar-se equivocant de forma irremeiable. A Louie hi apareixia un personatge secundari interpretat per Pamela Adlon. L’actriu, que és mare separada a la vida real, va formar un tàndem amb Louis CK i tots dos van crear la sèrie Better things, basada en l’experiència d’ella. És aquesta sèrie, estrenada el 2016, la que posa realment les bases d’un nou estil de sèries interessades en un retrat de la criança que trenca definitivament amb la visió idealitzada i aposta pel realisme.

A 'Louie', el comediant Louis CK decideix incloure a les trames a les seves dues filles Zoom

A 'Louie', el comediant Louis CK decideix incloure a les trames a les seves dues filles / FX NETWORKS CBC TV

El fet de posar una dona al centre fa el canvi encara més subversiu, ja que a la televisió era insòlit veure una mare queixant-se de les penúries que comporta ser mare, i més sent-ne la protagonista. Hem passat del pare que ho sap tot del model tradicional a la mare que no sap res del model modern. El personatge de Better things és una dona esgotada, que fa el que pot per criar les seves filles amb encert i, al mateix temps, s’adona que està sacrificant un part molt important de la seva vida, que ja no podrà recuperar. En el terreny personal i en el terreny laboral. La sèrie s’endinsa en la contradicció de donar la vida per les filles perquè després desapareguin per fer la seva. Al mateix temps, com a filla, el personatge també ha de fer-se càrrec de la seva mare, amb qui té una relació difícil, ja que en certa manera és com una nena petita més. Amb quatre temporades emeses, disponibles a la HBO, Better things s’ha convertit en un referent de les sèries que parlen sobre la maternitat i hi ha hagut moltes ficcions que l’han seguit.

'Better Things' posa realment les bases d’un nou estil de sèries que aposta pel realisme Zoom

'Better Things' posa realment les bases d’un nou estil de sèries que aposta pel realisme / FX

REALITAT I HUMOR

Entre elles destaca The letdown, que està protagonitzada per una dona que ha sigut mare per primer cop. Per tant, se centra en el xoc entre les expectatives que ella tenia sobre la maternitat i la realitat. De nou, es tracta d’una sèrie autobiogràfica, amb la cocreadora de la sèrie, Allison Bell, interpretant el paper protagonista. Però en aquest cas el to humorístic és molt més pronunciat. La sèrie basa bona part de la seva dinàmica en un grup de suport de mares del qual la protagonista forma part i on se suposa que has de rebre ajuda per a la nova etapa. En realitat és un laberint de consells contradictoris, amb moltes de les mares més preocupades per criticar la manera de concebre la criança de les altres que de cap altra cosa. I no li dones el pit? I encara li dones el pit? I la deixes plorar? Com és que no la deixes plorar? La sèrie, disponible a Netflix, sap convertir en material còmic comentaris habituals, de manera que a l’altre costat de la pantalla l’audiència s’identifica amb la situació de la protagonista i riu. Això crea una sensació d’alleujament en moltes mares i pares. Veure les teves angoixes reflectides a la TV fa que et sentis més acompanyat i menys culpable.

'The letdown'  està protagonitzada per una dona que ha sigut mare per primer cop Zoom

'The letdown' està protagonitzada per una dona que ha sigut mare per primer cop / ABC

Com a mínim, no només tu tens la sensació d’estar-ho fent tot malament. The letdown fa bandera de la imperfecció i extreu humor de situacions habituals, com la manca d’hores de dormir, els canvis en la relació amb la parella, la intervenció dels sogres respectius, etc. Altres sèries amb intencions similars se centren específicament en la conciliació laboral. Workin’ moms, també a Netflix, és una comèdia sobre un grup d’amigues que comparteixen els reptes de compatibilitzar la carrera professional amb el fet de ser mare. El punt de partida és la incorporació a la feina després de la baixa per maternitat, amb personatges que desitgen tornar-hi i altres que preferirien deixar la feina i ser mare a temps complet, i, esclar, la pressió social que reben tant les unes com les altres. Els personatges d’aquesta sèrie també descobreixen que, quan tornen al seu lloc de treball, ja no compten per a projectes importants, una situació que només afecta les mares.

'Workin'Moms' és una comèdia sobre els reptes de compatibilitzar la carrera professional amb el fet de ser mare Zoom

'Workin'Moms' és una comèdia sobre els reptes de compatibilitzar la carrera professional amb el fet de ser mare / CBC TV

DONES PROTAGONISTES

I és que la majoria d’aquestes sèries tenen dones com a protagonistes, una dada que diu tant de la voluntat dels equips de guionistes per mostrar un punt de vista que havia estat històricament elidit, com del fet que les pressions derivades de la criança dels fills continuen recaient sobretot en les mares, i així es trasllada a la ficció. Altres exemples similars, totes protagonitzades per dones, són SMILF, Motherland, In the club o I’m sorry. Però també hi ha sèries d’aquesta nova fornada que capgiren aquesta idea. És el cas de Breeders, protagonitzada per una parella on ell pateix molt més amb els dilemes de la criança que ella. El personatge, interpretat pel britànic Martin Freeman, és l’autor de la frase que hem citat a l’inici d’aquest article. Quan s’adona que els seus fills no es comporten bé, es pregunta si és culpa seva. Al mateix temps, s’adona que la seva relació de parella ha canviat tant des que són pares que està a punt d’arribar al punt final. La sèrie, disponible a la HBO, és l’últim exemple d’una nova forma d’explicar la criança des de la ficció que no té por de dubtar en veu alta i que funciona com a vàlvula d’escapament per a molts espectadors.

A 'Breeders' hi ha una parella on ell pateix molt més amb els dilemes de la criança que ella Zoom

A 'Breeders' hi ha una parella on ell pateix molt més amb els dilemes de la criança que ella / FXP