Criatures 07/05/2021

Quines són les extraescolars que triomfen?

Les activitats relacionades amb l’art, la tecnologia, la sostenibilitat i la gastronomia comencen a agafar embranzida entre la canalla

3 min
La robòtica és una de les extraescolars amb més demanda

Hi ha extraescolars, com l’esport (futbol, bàsquet, voleibol, atletisme o natació), els idiomes i les arts (música, dansa i teatre) que sembla que mai passen de moda. La raó, per Fabricio Busi, responsable d’innovació i direcció de programes educatius i socials de la Fundació Pere Tarrés, és que són disciplines “que connecten profundament amb els valors i la sensibilitat essencial que ens fa humans, com ara el joc i l’expressió artística”. Els idiomes, a més, “responen a l’interès de connectar i formar part de la nostra societat global intercultural”. Un parer que comparteix Mònica Rodríguez, directora d’escola i lleure de la mateixa fundació, la qual també posa de manifest que “una bona combinació entre activitats físiques i artístiques és una molt bona opció si els infants encara no han manifestat una predilecció clara cap a una disciplina”.

D’un temps ençà, esports com el ioga, pilates o la natació sincronitzada; els tallers de cuina; la robòtica, l’animació 3D, el periodisme i idiomes com el xinès també han debutat amb força en un ventall cada cop més ampli d'activitats que, per Busi, respon al fet de “viure en una societat amb tendència a l’hiperespecialització i més competitiva (i alhora desigual), però també més intercultural, connectada i digital”. Un marc, apunta, que “ens porta cap a una demanda d’activitats més personalitzades i una oferta més diversificada”, la qual cosa també té una lectura positiva, ja que “una oferta més rica contribueix a fer que els nois i noies que hi tenen accés puguin trobar activitats significatives, que encaixin amb les seves habilitats i els motivin a continuar aprenent i creixent”.

La prioritat: un accés equitatiu

Atès el potencial de les extraescolars, Fabricio Busi titlla de preocupant “la desigualtat d’accés a aquestes activitats entre famílies de diferents nivells d’ingressos”. Una opinió que també comparteix Miquel Àngel Essomba, doctor en pedagogia i professor de la UAB, que insta els poders públics i la societat en conjunt “a avançar cap al ple reconeixement de les extraescolars com activitats que formen part del dret intrínsec a l’educació, amb totes les conseqüències que això implica: increment de l’oferta, recursos econòmics per a les famílies que no disposen de mitjans, participació de tots els agents socials...”. I és que, assenyala, “un infant que no té accés a les activitats extraescolars és un infant que es trobarà en clares condicions de desigualtat educativa respecte als seus iguals”.

Una altra de les xacres a erradicar en les extraescolars és el biaix de gènere que encara condiciona la seva tria en un 61% dels casos. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi elaborat a tres bandes per Paidós-Fundesplai, Familiaritats Diverses i la Sembra, arran d’una mostra de 3.791 inscripcions a activitats extraescolars d’11 escoles de Sant Cugat del Vallès i difós a finals del 2019 per El Cugatenc. Una radiografia que fa evident, per als responsables de l’estudi, que “cal generar un canvi social que ens porti a una igualtat real, la qual cosa passa sobretot per trencar els estereotips i el binarisme de gènere i posar en valor l’activitat tradicionalment considerada femenina, així com prestigiar tot allò que es considera femení (emocions, afecte, cura, delicadesa, empatia, xarxa de suport…)”. 

Per Rodríguez, una oferta que respongui als interessos tan summament heterogenis dels infants d’avui en dia també és clau “perquè el món canvia molt de pressa; i si no mireu com són avui els nois de 8-10 anys i com érem nosaltres”. Actualment, destaca, “cada cop disposen de més informació i, com més informació, més necessitat de conèixer coses noves o diferents, que no vol dir que les de sempre no agradin”.

Les que vindran

A l’hora de vaticinar quines noves activitats saltaran a escena fruit d’aquests interessos en el curt termini, per als experts de la Fundació Pere Tarrés hi ha un binomi que actua com a comú denominador: la tecnologia i el medi ambient. En aquest sentit, l’entitat està ampliant el seu catàleg d’extraescolars amb activitats que combinen disciplines com l’art, la tecnologia i la sostenibilitat, així com les competències socioemocionals i la creativitat. Una oferta a la qual se sumarà pròximament una activitat mediambiental tecnològica anomenada Lab Natura i una altra d’impacte social, mentoria i emprenedoria adreçada als adolescents, entre altres. 

Les extraescolars per aprendre xinès tenen cada vegada més demanda

En tot cas, el que sembla innegable és el valor o potencial educatiu de les extraescolars, ja que, tal com ressalta Fabricio Busi basant-se en estudis recents, “en funció del tipus d’activitat, la durada, les edats i els perfils dels infants, les extraescolars contribueixen a millorar el rendiment i les actituds cap a l’aprenentatge, redueixen l’abandonament escolar i poden representar una millora de fins a dos mesos sobre el progrés acadèmic d’un curs, sobretot en infants vulnerables”. Mònica Rodríguez va més enllà i opina que el fet que l’infant dediqui unes hores a la setmana a una activitat que el motivi “sovint afavoreix processos d’identificació del que li agrada, negociació sobre el que la família creu que ha de fer i consens per a la tria, el compromís personal de dur-la a terme i, finalment, balanç de l’activitat i la presa de decisions de cara l’any vinent”. 

Com ha de ser l’activitat extraescolar segons Miquel Àngel Essomba, doctor en Pedagogia i professor de la UAB
  • Ha de ser educativa, i no instructiva: més enllà d’aprendre unes habilitats o destreses, el clima de realització de l’activitat ha de desprendre aroma de valors i d’esperit crític.
  • Ha de promoure aquells interessos pel coneixement i el saber específics que té l’infant, i que l’escola no fomenta en profunditat a causa d’un currículum sobrecarregat.
  • Ha de tenir un enfocament generalista i especialitzat a la vegada: prou ampli com perquè l’infant explori i descobreixi si li interessa, prou concret com perquè aporti valor afegit.
  • Ha d’eixamplar el repertori de relacions i de coneixences de l’infant més enllà de l’escola, sempre que sigui possible, per proporcionar-li noves xarxes i opcions d’amistats.
  • Ha de realitzar-se en unes condicions que afavoreixin l’autonomia de l’infant a l’hora de fer-la (proximitat, accessibilitat, dificultat): és l’infant qui realitza l’extraescolar, no la seva família!
  • Ha d’afavorir tant com sigui possible una descoberta més aprofundida de l’entorn i les xarxes comunitàries de l’infant, per aprendre a ser ciutadà actiu i participatiu en la seva comunitat.
  • Ha de tenir el punt d’equilibri just entre un nivell alt d’exigència, que educa en la responsabilitat, i un nivell alt de llibertat, que educa en el plaer per aprendre.
  • Ha de practicar-se en petits grups per afavorir un aprenentatge òptim de la sociabilitat: la personalització de l’educació no és ni massificació ni individualització.
  • Ha de fer-se en uns horaris que permetin el descans i el joc a l’infant, tant entre setmana com els caps de setmana.
  • Ha de ser, sobretot, una oportunitat perquè l’infant sigui feliç aprenent, i aprengui a construir la seva pròpia felicitat.
stats