Tribuna Oberta
Criatures 17/03/2021

Prevenir l'ofegament d'infants curiosos

El que els pares hem de saber

Ramsés Martí i Biosca
2 min
Otitis externa

 Els infants –petits, curiosos, actius i ansiosos per explorar el seu entorn– se senten atrets per l'aigua. Brilla, s'ondula, esquitxa i fins i tot pot fer que les coses surin. Però no comprenen que l'aigua pot ser perillosa i sovint no tenen l'habilitat suficient per interaccionar-hi amb seguretat i reaccionar en cas de problemes. Per tant, és essencial protegir-los dels perills de l'aigua. 

La seguretat a l'aigua és important per a totes les edats, però especialment per als més petits. L'ofegament és una de les causes d’accident greu en infants d'1 a 4 anys. Els petits poden ofegar-se en tan sols uns centímetres d'aigua, i això pot succeir ràpidament i silenciosament. 

L'amenaça més gran d'ofegament que enfrontem les famílies amb nens petits és l'accés inesperat i sense supervisió a l'aigua: piscines, jacuzzis, banyeres, fonts, espais d'aigua naturals i aigua estancada a les llars. 

Establir "capes de protecció" 

Per reduir el risc que els nens s'ofeguin i altres lesions relacionades amb l'aigua, una bona opció és l'ús de "capes de protecció". Quan no s'espera que els nens siguin a prop de l'aigua (quan nosaltres no som amb ells fent activitat en aquest medi), les barreres poden ajudar a prevenir accidents durant breus i inevitables lapses de supervisió que són una part normal de cada dia. Quan els nens juguen i hi ha zones d'aigua als voltants, la supervisió constant i propera és essencial. 

Així, prevenir i evitar l'accés a l'aigua no intencionat i sense supervisió és una de les formes més efectives de reduir accidents per ofegament entre els nens petits. Comencem amb aquestes capes de protecció dins i al voltant de la llar per contribuir a fer que l'entorn dels petits de casa sigui més segur. Aquí teniu algunes mesures útils per evitar ensurts.

Què podem fer?
  • Tanca perimetral Les tanques perimetrals poden prevenir més de la meitat de tots els ofegaments de nens petits en piscines. Les piscines, incloses les piscines grans, inflables, bassals, estanys..., han d'estar completament envoltades per una tanca que no permeti apropar-se. La tanca ideal ha de tenir un mínim d'1, 20 metres d'altura; ha d'impedir l'accés a la piscina en tot el seu perímetre; ha de ser no escalable; ha d'incorporar una porta de tancament de seguretat. A més, cal mantenir la porta tancada amb clau en tot moment i revisar-la amb freqüència per assegurar-se que funcioni bé. A més, cal eliminar elements que puguin ser usats per superar la tanca o que permetin accedir a zones amb aigua.
  • Mantenir un entorn segur Cal mantenir les joguines fora de l'àrea de la piscina quan no estiguin en ús perquè els nens no se sentin temptats a intentar travessar la tanca. A més, mai hem de deixar res flotant sobre la piscina. També cal evitar que els infants puguin sortir als recintes on hi ha espais amb aigua mantenint portes tancades o amb tanques de seguretat també auto bloquejables i buidar els recipients d'aigua immediatament després del seu ús. Finalment, sempre que no estiguin en ús, assegureu-vos de buidar completament qualsevol líquid en recipients com: galledes, banyeres i piscines per a bebés, neveres amb gel fos, grans bols d'aigua per a mascotes, pots d'escombraries o contenidors de reciclatge que poden acumular aigua de pluja.
  • Bloquejar l'accés no supervisat als banys El bany pot ser un lloc perillós per als nens petits. Poden caure de cap en vàters i banyeres plenes, lliscar sobre el terra de la banyera o cremar-se amb aigua massa calenta. És bona idea usar pestells de seguretat o cobertes per a poms de les portes per mantenir els banys tancats quan no estiguin en ús. Com a capa addicional de protecció, hi ha passadors per a les tapes dels seients de vàter. També fareu bé de treure el tap de drenatge de la banyera quan no estigui en ús per evitar que s'ompli la banyera si un nen obre l'aixeta. Finalment, les estores antilliscants i altres elements que evitin que els bebès llisquin seran sempre més capes de seguretat.
  • Mantenir supervisió propera i constant i als voltants de l'aigua. Sempre que els infants estiguin en l'aigua o prop d'ella hem d'estar pendents i tenir-los a la vista. És important evitar fer qualsevol cosa que dificulti mantenir-se concentrat enla supervisió, com usar el seu telèfon mòbil, llegir, treballar al jardí o beure alcohol.
  • Usar el "touch-control" Mantenir-se sempre a la distància del nostre braç dels infants dins i al costat de l'aigua. La majoria dels nens que s'ofeguen ho fan generalment durant un lapse de la supervisió. Durant el temps de bany cal que un adult responsable estigui dins de l'aigua amb l'infant. Si hem de sortir de l'aigua, cal sortir amb l'infant, fins i tot si a la piscina hi ha socorrista. També cal assignar un adult responsable de vigilar als infants, especialment quan hi ha més d'un infant dins o al voltant de l'aigua. Aquest estarà al costat dels infants, evitarà fer cap altra acció que no sigui estar pendent dels petits i petites i no deixarà de supervisar-los fins que un altre adult el substitueixi. Aquest adult evitarà distreure's amb el mòbil, socialitzar amb altres adults o consumir begudes alcohòliques. És important tenir present que la persona encarregada de supervisar als infants sigui prou adulta per entendre la importància d'aquesta responsabilitat i físicament capaç de proporcionar ajut en cas de necessitat, que podria incloure haver d'entrar a l'aigua o extreure'n l'infant de manera sobtada.
  • Utilitzar armilles salvavides Els infants sempre han d'usar armilles salvavides quan estiguin dins de l'aigua i també quan siguin a prop d'espais d'aigua naturals, com llacs o rius. Hem d'assegurar-nos que s'ajustin correctament a la talla de l'infant i estiguin ben posades i cordades. En el mercat hi ha gran assortiment d'armilles que pretenen oferir les característiques d'una armilla salvavides. A priori tan sols les homologades per a navegació han estat dissenyades, fabricades i provades com a tal. La gran majoria d'elements flotants que utilitzem amb els infants a l'aigua NO són elements de seguretat. Maneguets, "bombolletes", taules, flotadors, matalassos... Tan sols són elements flotants lúdics, o d'aprenentatge de natació, per tant, en cap cas hem de pensar que un infant està segur a l'aigua pel fet d'usar-los. De fet, la majoria estan pensats per a ser utilitzats sempre on l’infant faci peu i sota la supervisió d’un adult i indiquen clarament que no són materials de seguretat.
  • Les alarmes de capbussada Són, de fet, la darrera capa de protecció. Aquestes tan sols ens avisen que l'infant pot haver caigut a l'aigua. Solen ser aparells electrònics que detecten el moviment de la làmina d'aigua quan quelcom la trenca i activen un avís. D'altres aparells, sovint polseres o cinturons que vesteix l'infant. Tanmateix recordem que aquestes detecten l'incident quan aquest ja s'ha produït.

A més de totes aquestes recomanacions, és essencial saber com respondre davant d'un accident, des de com avisar els serveis d'emergència fins a realitzar maniobres de reanimació. Mares, pares, cuidadors i fins i tot els mateixos infants han de saber com reaccionar i actuar. En el cas dels petits, per exemple, saber que si hi ha qualsevol problema han de sortir immediatament de l'aigua . 

Sempre hem de tenir present la seguretat dels infants quan estiguin a prop de l'aigua. Cal evitar sempre l'accés a zones amb aigua sense supervisió i cal educar els petits perquè el seu comportament dins i al voltant de l'aigua sigui segur, i per això nosaltres hem de ser el seu referent. 

Ramsés Martí i Biosca és especialista en seguretat aquàtica 

stats