PALOMA A. USÓ

Els permisos de maternitat i paternitat, un debat vigent

Les dones continuen sent les que més agafen la baixa quan tenen un fill. Un estudi de l’Observatori Social de La Caixa indica que les dones agafen deu vegades més permisos que els homes

El Marcel i la Jenny amb els seus dos fills, el Derek i el petit Enzo / PERE VIRGILI Zoom

Fa 3 anys la veïna de Terol Elena Tena Garcia va engegar una campanya a la plataforma Change.org per reivindicar que el govern espanyol allargués el permís de maternitat almenys fins a les 32 setmanes, en lloc de les 16 que, per llei, pertoquen a la mare i les 4 al pare. L’activista va aconseguir una allau de signatures en poc de temps -en concret, 445.399-, que feien palesa la necessitat social d’uns permisos més llargs, que permetin una conciliació familiar i laboral efectiva. El govern central gairebé no ha mogut fitxa des d’aleshores. Ara per ara està a l’espera d’aprovar que la baixa de paternitat s’ampliï fins a les cinc setmanes, quan els pressupostos generals de l’Estat del 2018 s’aprovin definitivament.

Amb la seva mobilització, Tena pretenia que l’Estat s’equiparés a altres països europeus referents en aquest àmbit. A Finlàndia, per exemple, la baixa per maternitat és, com a mínim, de 37 setmanes. “La directiva europea sobre el permís maternal és de fa 26 anys i gairebé no ha canviat des que es va aprovar. Aquesta norma atorga com a mínim 14 setmanes de permís. El 2010 el Parlament europeu va demanar actualitzar la normativa. Però en aquests últims anys la proposta s’ha mantingut i la Comissió Europea ha anunciat la seva intenció de tirar-la enrere”, detalla l’activista. Tena considera fonamental “allargar els períodes de maternitat/paternitat a les mares/pares per cuidar els seus fills i protegir la seva feina quan hi tornin, amb un període d’adaptació al lloc en què no puguin patir mòbing”. Amb l’ampliació dels permisos pretenia “protegir la natalitat, els drets dels nadons, la lactància (l’OMS aconsella sis mesos de lactància exclusiva) i la conciliació laboral i familiar”.

L’Observatori Social de La Caixa ha publicat l’estudi 'Els permisos parentals com a instruments per a la igualtat de gènere', signat pel catedràtic de sociologia Gerardo Meil i pels professors de sociologia Jesús Rogero-García i Pedro Romero-Balsas, tots tres de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM). La investigació posa en relleu que tots els tipus de permisos que tenen són més utilitzats per les dones, sobretot els que no tenen remuneració: excedències i reduccions de jornada.

Segons l’anàlisi sociològica, es constata que “el grau d’implicació varia segons el permís utilitzat, de manera que, per exemple, els homes que utilitzen el permís de paternitat dediquen de mitjana 28 minuts més al dia a cuidar els nens que els que no han utilitzat el permís”. I els que han agafat una excedència per cuidar el nen “hi dediquen fins a dues hores més al dia”. D’aquesta manera, el vincle amb la criatura s’estén a la seva criança més enllà en el temps, un valor important de conciliació familiar i laboral.

Els sociòlegs detallen que “en tots els tipus de permís, el percentatge d’ús és més alt entre les dones, que també utilitzen permisos significativament més llargs”. La distància amb els homes és “especialment intensa en les excedències i reduccions de jornada, és a dir, quan no hi ha remuneració; en aquests casos, les dones les utilitzen deu vegades més que els homes”. Per als investigadors és evident que “els permisos remunerats exclusius per als homes en promouen l’ús, mentre que si no hi ha salari de substitució la seva participació cau dràsticament”.

3 DE CADA 4 PARES

Els autors detallen que “entre les dones, l’ús de permisos s’ha incrementat de manera sostinguda durant les últimes dècades, mentre que, per als homes, la introducció del permís de paternitat el 2007 va representar un autèntic punt d’inflexió”. Abans del 2007 l’única fórmula perquè els pares gaudissin d’un permís remunerat passava per fer que les seves parelles els cedissin una part del permís de maternitat, cosa que només passava en el 7% dels casos. “El permís de paternitat ha permès que, d’ençà que es va posar en marxa, tres de cada quatre pares hagin tingut almenys dues setmanes per cuidar els seus fills”. Aquest és el cas del matrimoni format per Marcel Almarza, instructor de gimnàs de 29 anys, i Jenny Abós, de 28 anys i educadora d’una escola bressol des de fa una dècada. Els protagonistes de la fotografia d’aquest reportatge són pares del Derek, de gairebé 4 anys, i de l’Enzo, d’11 mesos.

Almarza explica que quan va néixer el fill gran “només tenia 15 dies de baixa” i els va agafar. “No vaig tenir pràcticament temps de disfrutar del nen -afegeix- perquè em vaig passar gairebé tot el temps fent gestions al Registre Civil, la Seguretat Social, gestionant les baixes de tots dos...” “El temps passa volant i no entenem com amb tanta tecnologia d’avui en dia tota la paperassa encara s’hagi de fer presencialment”, reivindica. Amb l’arribada del segon fill ja ha tingut un mes i reconeix la millora. “Quan tens dos fills la feina domèstica i de cuidar les criatures es multiplica i qualsevol ajuda és benvinguda. Hauríem de tenir tots, homes i dones, més permisos per facilitar la criança”, afirma.

MALABARS LOGÍSTICS

Abós li dona la raó, tant per l’experiència com a mare com pel que ha viscut a la llar d’infants. “Se’m trenca el cor quan veig les mares plorant a l’hora de deixar nadons de 4 mesos a l’escola bressol. Són molt petits; hauríem de tenir molts més mesos de baixa per poder-los atendre amb qualitat”. L’educadora reconeix que ella ha tingut la sort de portar el nadó a l’escola bressol on treballa: “Sé que està ben cuidat per les meves companyes”. Un altre tema és el de la conciliació horària familiar i laboral. “Plego a dos quarts de quatre i m’enduc l’Enzo. El Marcel s’emporta a dinar a casa el Derek alguns dies per estar amb ell, però molts dies plega a les nou del vespre. Quan els nens es posen malalts he de comptar amb l’ajut dels meus pares, que encara treballen, i tot plegat és molt difícil de gestionar”, lamenta. Els avis, el Jordi i la Maria Rosa, constaten els sacrificis per “quadrar el cercle de la conciliació”. “Treballem massa tots i guanyem poc. És una societat que no facilita la criança”, lamenten. De tota manera, tant el Marcel com la Jenny tenen clar que el regal de ser pares i “tenir uns fills tan macos” compensa els malabars logístics que fan cada dia.