Família 20/06/2020

Oci i cultura en família en temps de coronavirus

Després de mesos tancats a casa, cal trobar noves oportunitats per trencar amb la rutina del confinament i crear nous vincles

Olga Vallejo
5 min
Cal trobar noves oportunitats per trencar amb la rutina del confinament

Portem moltes setmanes esperant que arribi la nova normalitat, un nom que ens agrada gairebé tan poc com el que suposa: poder disfrutar de l’oci i la cultura en família amb algunes restriccions que, d’entrada, sembla que desnaturalitzen l’essència de la vida social i l’entreteniment.

SOCIALITZAR

El Nico (4) i el Marc (1) surten cada dia amb els seus pares, la Laura (39) i el Román (42), a passejar i jugar amb la pilota o el patinet i a pujar als arbres. Prioritzen estar a l’aire lliure i en espais verds. També han comprat entrades per a l’Us Estrimem Fest, el 1r Festival de Música Familiar en Streaming de Catalunya, per ballar fent de groupies al menjador de casa. Des que han entrat a la fase 2, han organitzat un “casal alternatiu” amb cinc famílies més de l’escola. De dilluns a divendres de 9.30 h a 13.30 h es troben 8 nens a casa d’una de les famílies amb un monitor -donat d’alta de la Seguretat Social i amb contracte- i amb un pare o mare -es van combinant- que l’acompanya: “Fan psicomotricitat, manualitats, joc lliure, contes, corren, juguen amb aigua... Han fet P4, sobretot necessitaven jugar”. Des que el Nico va al casal està més content, li ha canviat l’humor, s’han regulat els horaris: “Li ha anant molt bé socialitzar-se i cada vegada li costa menys desprendre’s de mi. Amb el confinament li han agafat pors que no tenia abans, li fa por que ens separem i que jo no torni o em mori”, explica la Laura. Les famílies han acordat que cap nen ni el monitor portin mascareta. “No volem que visquin amb por, pensant que si comparteixen una joguina o s’abracen es moriran, que estan una mica així. Per això volíem crear aquest espai segur”. És normal que els nens tinguin més pors i no vulguin sortir de casa després de tres mesos confinats. Han vist com tot ha canviat, saben que milers de persones han mort pel coronavirus i els adults no sempre tenen respostes a les seves preguntes.

És important afrontar les pors, validar l’emoció, parlar-ne i intentar superar-les de mica en mica. Potser anar al teatre o al cinema els espanta, però poden fer avenços progressius, primer en llocs oberts, reforçant-los en positiu després de cada nou repte aconseguit perquè se sentin més segurs”, proposa Mariana Martínez-Zuccardi, psicòloga i terapeuta familiar del Gabinet Psicològic Mataró. Per superar la por també hem d’explicar-los, atenent a la seva capacitat de comprensió, que tot i seguir existint el coronavirus, si prenem una sèrie de mesures per protegir-nos podem sortir de casa i passar-nos-ho bé amb família i amics.

DESCONNECTAR EN FAMÍLIA

La psicòloga recorda que és important cuidar el temps lliure en família però sense forçar-lo. Entén que hi ha moltes realitats familiars diferents, no tothom necessita el mateix. Cada família hauria de fer el que li vingui més de gust partint de la seva situació particular. Però tot i així el desconfinament és una oportunitat per reformular les nostres relacions a través de noves activitats i en entorns diferents. “L’oci en família permet a pares i mares deixar de banda la multiplicitat de rols que han tingut durant el confinament -cuidadors, mestres, educadors-. Sortir de casa i canviar d’escenari contribueix a crear nous vincles. No és el mateix fer un passeig, anar a la muntanya o a un concert que relacionar-te sempre dins les quatre parets de casa. A més, el confinament ha esgotat la novetat, portem molts dies amb les mateixes rutines i a sobre sense estar de vacances: hem seguit treballant i l’escola tampoc ha parat. Necessitem desconnectar i sortir de la rutina”.

Aquest és un dels motius pels quals la Isabel (45) i el Dani (45) han comprat entrades per al Festival Ítaca, per anar-hi amb els fills, el Marcel (10) i la Mariona (8), i celebrar l’arribada de l’estiu: “Creiem que ens ajudarà a normalitzar la vida. Ja tocava una mica d’alegria, tornar a sortir i fer coses en família, ho esperàvem amb moltes ganes”. Al veure que són concerts en espais oberts, respectant les mesures de distància i que els nuclis familiars o unitats de convivència podran seure junts, s’han decidit a comprar-les. La setmana vinent l’Ana (47), el Javier (49) i les seves filles, la Martina (14) i la Daniela (10), també marxen uns dies a la Costa Brava amb la idea de desconnectar. No necessiten veure el mar, viuen a Castelldefels, però tenen ganes de canviar d’escenari. Reconeixen que se’ls fa estrany buscar una platja on hi pugui haver poca gent. També se’ls va fer estrany el dia que van quedar amb amigues de les nenes, la sensació de veure’t després de tant de temps i no tocar-te: “Al final es van fer una abraçada, necessitaven molt el contacte amb les seves amigues més enllà d’una pantalla”, assegura la mare.

En canvi, de moment, l’oci de la Lea (1) passa per fer passejades, sortir amb els pares i jugar amb certes precaucions, “que a la pràctica resulta difícil; nens tan petits mantenint la distància de seguretat, sense acostar-se a altres criatures per jugar o tocar els jocs dels altres...”, reconeix la mare. A l’estiu passaran uns dies al pis familiar que tenen a Sitges: “Som molt de viatjar però ara ni ens ho plantegem. Em fa una mica de pànic la idea de pujar a un avió i estar-hi hores tancada”. Segons com evolucioni el virus tenen pensat anar a l’Argentina al desembre, a visitar la família de la mare.

I quan són més grans? Els adolescents estan en un cicle vital en què necessiten diferenciar-se i sortir del nucli familiar, per a ells és essencial la interacció amb altres joves i obligar-los a fer coses en família i no permetre el contacte amb els amics seria una font de conflicte. La psicòloga proposa que s’intenti trobar un equilibri.

Fidels a l’essència

Mireia Manén, codirectora de MODIband, impulsora d’El Meu Primer Festival o Sala Montjuïc, entre d’altres, està convençuda que les iniciatives culturals i d’entreteniment que es puguin mantenir aquest estiu funcionaran: “Em fa la sensació que tothom té ganes i sent la necessitat de sortir, de fer activitats per retrobar-se amb amics, interactuar, recuperar la part més social que grans i petits hem hagut d’oblidar totes aquestes setmanes”. Malgrat que ara sembla que a l’estiu es podran celebrar esdeveniments culturals amb certes restriccions, MODIband va decidir cancel·lar Sala Montjuïc perquè no es podia mantenir “l’esperit del cicle de cinema a la fresca al Castell de Montjuïc”. En canvi El Meu Primer Festival segueix en peu, del 14 al 29 de novembre, i l’estan planificant amb un doble component presencial i en línia. Per la seva banda, el festival de música Petits Camaleons, de Sant Cugat, ajornarà la seva 9a edició. El seu director, Albert Puig, explica que replantejar-se un festival per a un públic familiar és difícil. “Perds l’essència -diu-. No volem tenir-los quiets sense poder-se moure”.

stats