Patrícia Bargalló: "Hi ha coses que potser no expresses quan ets petita per manca de recursos"

BarcelonaAl llarg de la vida, l'aprenentatge és tant conscient com inconscient. De petites som esponges sense filtres i anem adquirint aprenentatges de tot el que ens envolta i això pot ser molt variat. Adquirim molt de les persones adultes que tenim al voltant, de com gestionen el dia a dia, però també hi ha un munt d’aprenentatges que provenen del fet cultural, de les estructures invisibles que ens travessen.

A l'obra L3 Fontana, el teu personatge, la Nina, es pregunta per què cal patir tant per aprendre. Però quan mirem els fills, sembla que aprenguin sense patir.

— La veritat és que no sé si aprendre és dolorós per als meus fills. Fer-se gran no és fàcil tampoc, i potser hi ha coses que potser no expresses quan ets petita per manca de recursos i no perquè les coses no et facin mal o no t’impactin d’una manera. Crec que el patiment és inherent a la vida i, a mesura que et vas fent adulta, vas adquirint recursos per gestionar-lo.

Potser fer-se adult consisteix a aprendre a patir.

— La frustració, el desengany, la por, la tristesa, són sentiments que poden arribar a fer-te patir molt, i saber-los acompanyar és clau per generar els recursos que més endavant et serviran per sostenir-los. Són sentiments, emocions, dels quals no et pots escapar, tant si ets gran com petita. Poden tenir una forma o una altra, però et travessaran. Tenir les eines per identificar-les i que no t’invalidin és clau.

"Ara que plores, no em fas patir tant com abans" és una frase escrita per Roser Vilajosana molt encertada. Parla'm de la diferència a l'hora de mostrar els sentiments del teu fill i la teva filla.

— El Bruc és un nano molt sensible i això del plor ho té molt a mà. L’única vegada que l’he vist amb por de deixar anar el plor va ser quan va morir el meu pare. La immensitat de la mort, el fet implacable de la pèrdua, el va sobrepassar. La seva germana hi va jugar un paper clau: ella trencava la tensió fent bromes imitant l’avi, anomenant-lo, recordant les seves manies, i així ell podia desfer el nus, seguir la broma. I jo plorava i reia i, de mica en mica, anàvem fent camí. En parlàvem molt i jo tampoc amagava gens el meu trencament, i de la mateixa manera procurava fer-los entendre que hi era, que no desapareixia –que suposo que això és el que més por li feia i el mantenia alerta.

I la Joana?

— Tinc una molt bona amiga que treballa en un projecte de criança que em va dir una cosa que, per a mi, va ser molt aclaridora: en les relacions interpersonals, les nenes sembla que entre elles van entrenant-se des de petites, enfadant-se, desenfadant-se, dient-se les coses. Mentre que els nens gestionen aquestes coses de manera més simple. A partir d’aquí, hi ha tants altres factors que ens travessen que és millor mirar-nos a nosaltres mateixes i procurar fer la feina personal que ens toca. El patriarcat impera fins a capes molt profundes i, per a mi, la porta d’entrada per desbancar-lo té a veure amb identificar allò que està passant, fugint del judici.

Com juga el teu fill?

— Doncs té una col·lecció de dinosaures que adora i també un nino de drap al llit que el vincula amb quan era més petit i que, tot i que quan era petit no li feia gens de cas, ha volgut no perdre’l de vista. Des de fa un temps, hem de vigilar que el tema de les pantalles no es desbordi i ho monopolitzi tot. Així que suposo que no seria sincera si no et digués que, ara mateix, les joguines que més el fan vibrar són les que tenen a veure amb les pantalles.

I ella?

— La petita és més manual, d’experimentar, de jugar imaginant, així que tot el que té a veure amb disfresses i aventures la fascina. Té un torn de ceràmica, una caixa plena de material per fer manualitats, un bagul amb roba i disfresses, bolsos que omple quan es munta aventures, una capsa de maquillatge...

Quines frases necessites dir-te de tant en tant a tu mateixa?

Respira, no entris a la batalla. No són persones adultes. Escull les batalles. No repeteixis més de tres cops les coses. No t’ho prenguis com una ofensa personal. Recorda el moment d’estirar-te al llit amb elles quan van a dormir. Treu el focus.