Família 14/05/2021

Frases 'top' que tots hem sentit a casa (o gairebé tots)

En educació hi ha frases que s’han fixat, que han anat passant de pares a fills. Segur que moltes us sonen!

4 min
Hi ha frases que s'han anat repetint a moltes llars al llarg dels anys

Arriba el dia que tens fills, i, sense adonar-te’n, dius la frase: “Si ets bo per anar a dormir tard, també per llevar-te d’hora”. Per què ho has fet? Per què has recordat i has pronunciat de cop aquelles sentències que et deien els pares? Les possibles respostes vinculen l’educació amb la imitació. “Eduquem per imitació, fins al punt que gran part de la conducta humana és apresa per observació”, afirma la catedràtica de la Universitat de Barcelona Maria Rosa Buxarrais. I encara també un altre motiu que associa les frases amb el dialecte propi d’una família concreta. “El fet que tu les diguis de nou als teus fills fa que estiguis vinculant-los amb la cultura familiar, amb el dialecte propi que la caracteritza”, opina la psicòloga Estefania Carreño. Ara bé, justament per això, perquè s’han anat repetint, caldria parar esment al que es diu als fills, sosté la psicòloga Mercè Conangla.

Educar hauria de ser obrir ments, no pas donar estructures ja fetes”, afirma Mercè Conangla, cocreadora del model Ecologia Emocional amb el psicòleg Jaume Soler. Dit amb altres paraules, Conangla apunta que els pares s’han de qüestionar “tot allò que ens han traspassat, i a partir d’aquest treball de filtratge, cadascú s’ha de quedar amb el que li va més bé perquè la seva vida sigui més autònoma”. Per exemplificar-ho, la psicòloga pensa en les frases que ella va dir a les seves filles. “Els he trucat per preguntar-los-ho, i em diuen que no, que no els en vaig dir”, diu la psicòloga, que creu que si no en va traspassar va ser perquè en va fer una tria conscient. “Em vaig quedar amb les frases capacitadores, amb aquelles que aporten un missatge positiu”, diu.

Per a Mercè Conangla, les paraules tenen poder educatiu, per això “quan eduquem hem de parar esment en el que diem”. I és així perquè allò que pronunciem entra al cervell dels infants i hi pot formar creences, que vindrien a ser “un software mental que condicionarà el que senten i com actuen”.

Refranys i frases amb història

Una altra història són els refranys populars. “N’hem fet estudis i hem observat que n’hi ha que inoculen creences, que afavoreixen el creixement de les persones, però també n’hi ha que volen persones submises, que no qüestionin el que diuen els grans i que es quedin estacats a les potes de les seguretats”, diu la psicòloga, que acaba de cocrear l’Institut de la Bondat. Justament, tot el contrari del que “els pares han de voler en l’educació”, perquè cal educar en el “sentit crític, en el fet que els fills siguin capaços; i han de ser persones que no temin trobar-se amb les seves emocions, i, quan s’hi trobin, que tinguin recursos per gestionar-les”.

Per la seva banda, la catedràtica de la Universitat de Barcelona Maria Rosa Buxarrais opina que les frases-sentència (com ara “Què t’has pensat? Que això és un hotel?”) tenen un missatge educatiu subliminal, per això les incorporem, i les acabem pronunciant. “Eduquem per imitació, i aquest fet explica per què repetim als fills el que havíem sentit quan érem petits. De fet, gran part de la conducta humana s’aprèn per observació”, diu Buxarrais, que assenyala el psicòleg Albert Bandura com un dels grans estudiosos del comportament per imitació de la humanitat. Ara bé, aquest fet no vol dir que haguem d’acceptar el que ens deien a casa, ni tampoc que nosaltres ho haguem de perpetuar. “Les frases negatives poden influir les criatures segons el caràcter que tinguin, per això és molt important parar esment i vigilar el que es diu”. 

La psicòloga Estefania Carreño analitza les frases (com ara “Què et penses? Que soc el Banc d’Espanya?”) com si es tractessin d’un dialecte propi familiar. “Dir, sentir-la, pronunciar-la vol dir formar part d’una família concreta”, diu. Així que si mai ve un amic o una amiga a casa, si la frase surt de cop de la boca d’algú, caldrà explicar-ne el context, i dir-los que “a casa nostra és el que diem”. Quan a la família hi ha una persona nova, una criatura, les frases hi tornen perquè és la manera de fer família. “Els estem donant el nostre dialecte, el llenguatge que els caracteritza, i que els fa diferents respecte d’altres”, diu Carreño. 

Ara bé, tot plegat és així quan “les frases són simpàtiques, quan no tenen importància”. Quines? “Quan tinguis fills, ja te’n recordaràs, de mi, ja...”; “Si et menges la llavor, et creixerà un arbre dins l’estómac”; “Si hi vaig jo, ja veuràs com ho trobo”. Però n’hi ha d’altres que el missatge que transmeten no és adequat, i sovint perquè són frases-etiqueta. “Etiquetar els fills no és bo, perquè pot fer-los mal, perquè poden créixer pensant que són el ximple de la família, per exemple”. Si etiquetar els fills mai no ha sigut educatiu, dir-los a més a més frases sentenciadores de forma repetida i constant, encara menys. 

Per acabar, el pedagog Xavier Ureta assenyala que cada cultura encunya unes frases educatives, algunes amb reforç positiu i d’altres de negatiu. “N’hi ha que formen part de la cultura judeocristiana, en què la por, el pecat, les amenaces i també les mentides eren motius centrals de la vida”, conclou el pedagog, que remarca que ell va decidir conscientment no traspassar-les als seus fills.

Quantes d'aquestes us han dit o heu dit?

En una iniciativa molt divertida i evocadora de la infantesa de molts de nosaltres, el vi blanc Xitxarel·lo i el vermut Bandarra, del celler Martí Serdà de la DO Penedès, recullen les frases més populars de les famílies. Albert Virgili explica que han anat recollint les frases i les han difós per les xarxes socials. Creadors també de la ratafia L’Hòstia, el celler ha apostat per les frases i vocabulari popular a l’hora d’etiquetar fins i tot les ampolles. Algunes de les frases que han recollit són:

  1. Què t’has pensat? Que això és un hotel?
  2. Si els teus amics es tiren per un pont, tu també?
  3. Si hi vaig jo, ja veuràs com ho trobo.
  4. Qui et penses que soc, la teva criada?
  5. Ni mama, ni mamo.
  6. Perquè ho dic jo i punt. Que per alguna cosa soc ta mare.
  7. Quan tinguis fills ja te’n recordaràs, de mi, ja...
  8. Aquí es menja el que hi ha, que això no és un restaurant.
  9. ¿Penses sortir vestit/da així?
  10. Si ets bo per anar a dormir tard, també per llevar-te d’hora.
  11. És la primera vegada que m’assec en tot el dia.
  12. Qualsevol dia agafo la maleta i foto el camp.
  13. Et quedarà la cara quadrada de tant mirar el mòbil.
  14. Mama, on són _____? Al seu lloc.
  15. Què et penses? Que soc el Banc d’Espanya?
  16. A mi em pots dir la veritat, que no m’enfado.
  17. Si poses els ulls guerxos, et quedaràs guerxo per sempre.
  18. Si t’empasses el xiclet, se t’enganxarà a l’estómac.
  19. Si et menges la llavor, et creixerà un arbre dins de l’estómac.
  20. Si et portes malament, vindrà l’home del sac i se t’endurà.
  21. No tiris el suquet del iogurt, que al suquet hi ha tot el que és bo.
  22. Menja pastanagues, que són bones per a la vista.
  23. Si pixes a la piscina, l’aigua es tornarà de color blau i tots ho sabrem.

Ens expliqueu quines hi afegiríeu? Deixeu-nos un comentari i fem llista entre tots i totes!

stats